dimecres, de maig 24, 2006

Atracció a l'ambient

De vegades passa que dues persones es coneixen i hi ha una atracció immediata. Aleshores es diu que hi ha “química” entre elles, i segurament és una afirmació molt més correcta del que ens pensem. Perquè de vegades la culpa és exactament de determinats productes químics. No és el nostre atractiu, ni el nostre somriure encantador, ni tant sols l’elegància que desbordem. La causa son les feromones.

Tots sabem que el nostre cos fabrica hormones, que son substàncies que envien senyals entre unes cèl·lules i altres per modificar les respostes fisiològiques. Si una dona ha d’alletar un fill, doncs es genera una hormona, la prolactina, que fa que cèl.lules dels pits comencin a fabricar llet. Son un sistema intern de senyalització, perquè d’alguna manera les cèl·lules s’han d’assabentar quan toca fer unes coses i quan no.

Però hi ha substàncies semblants, que el que fan és enviar senyals a les cèl·lules d’altres individus. Nosaltres les fabriquem, les enviem a l’exterior, viatgen transportades per l’aire i són els altres els que les reben i responen en conseqüència. Aquests viatgers químics són les feromones.

Son molt útils si penseu en el comportament dels animals en llibertat. L’exemple més típic, i segurament la principal funció de les feromones, és per rebre informació sobre la receptivitat sexual de les femelles. Un lleó s’ho pensarà molt abans d’apropar-se a una lleona, a no ser que sàpiga del cert que la lleona és receptiva. I les feromones que alliberi la lleona són un dels senyals indicatius.

Hi ha experiments divertits. Per exemple: es dipositen feromones de dona en una cadira concreta situada entre unes quantes cadires més. Desprès es fa entrar homes a l’habitació i trobarem que aquella cadira serà la preferida per seure. “Alguna cosa” els atreu inconscientment cap allà.

La seva eficàcia pot arribar a ser impressionant. Hi ha insectes que detecten les feromones d’una femella a mes de vint quilòmetres de distància. Encara que tampoc és tant sorprenent si pensem que la naturalesa sempre intenta optimitzar tots els processos.

Les feromones també poden explicar alguns fets misteriosos. De vegades penses en algú que no has vist en anys i un moment desprès topes amb ell a la cantonada. Percepció extrasensorial? Un sisè sentit? Màgia? Casualitat? Potser no. Potser simplement hem detectat en l'aire una feromona particular que podíem identificar.

En el cas de les dones, les feromones també son la causa que moltes que viuen juntes acabin coincidint en els seus cicles menstruals.

I per on generem les feromones? Doncs per la pell, és clar, però en molta major quantitat en unes glàndules que tenim sota les aixelles i en la zona genital. No és casualitat que siguin justament aquests els indrets on surt el pèl quan arriba l’adolescència. Una substància que ha de ser portada per l’aire s’escamparà amb molta més eficàcia si està dipositada per la superfície de pèls que si està sobre la pell.

Però són molt potents, per tant el seu efecte ha de ser en dosis molt petites. Mentre que un subtil olor pot resultar atractiu, massa olor pot ser realment repulsiu. És la diferència entre algunes flaires que es detecten al metro en hores punta o l’olor de recent sortit de la dutxa.

Després de tot, si les feromones estan pensades per ser detectades a molt distància, cal anar amb compte en les “distancies molt curtes”. Això és una cosa que els adolescents, quan es posen perfums i colònies amb feromones (que n’hi ha), no tenen massa en compte i els resultats solen ser esborronadors. Una conseqüència de la idea habitual que “més sempre és millor”.

9 comentaris :

Anònim ha dit...

"viatgers químics"... Quines grandíssimes expressions que ens deixa cada dia, senyor Dan.

Per cert, m'identifico amb el lleó: o elles tenen un festival de feromones (que no ha sigut mai el cas) o difícilment m'hi acostaré... Bufff, quina por!

Joana ha dit...

Feromones i pell... no podía ser d'una altre manera.
Això de la química entre persones sempre m'ha cridat l'atenció, per quin motiu mai les "meves" es decanten per els guapos?... misteris de la vida, m'agraden lletjos i simpàtics :)!.
Un petó, felicitats per aquest post.

Grigri ha dit...

Bon dia Dan,

mira que sempre n'he sentit a parlar d'aquestes hormones però mai no n'havia llegit cap explicació tan clara com aquesta!
Bé, ja et vaig dir que jo sóc de lletres..

També fan calor les feromones? Perquè escolta, jo veig les jovenetes que amb un fred que pela van totes despitregades i només hi trobo una explicació: revolució hormonal!! jejeje..

Dan ha dit...

Perdedor! es que les "lleones" poden fer força por!!!

Joana! Gracies. Mira, es que les feromones son les de la primera impresio. Per sort, despres hi ha molts mes factors per considerar... i disfrutar.

Grigri. No, la calor que tenen elles es per les hormones. Les feromones ens poden provocar calor a la resta. ;-)

Anònim ha dit...

jejeje!M'ha agradat molt el post d'avui, m'he fotut un fart de riure, i és que en el fons som tant primitius!

Dan ha dit...

Labmaniakes, si que som primitius. pero te el seu encant, no?

Nú! Si en trobo potser l'haure'm de compartir?
:)

Petitabruixa ha dit...

M' ha gradat molt l' explicació però, em pregunto...quan fa molt de temps que vius amb una persona que t' agrada, les feromones es segueixen creant vers aquesta persona?

Petonets,

Lili

Dan ha dit...

Petitabruixa! no li donis massa poder a les feromones que ho ha molts mes factors. Tu sempre estas fent feromones per atraure a l'altre sexe. Quan es porta molt temps amb una persona, no son les feromones el que compta. Aixo ja cal currar-s'ho dia a dia!
;-)

Montse ha dit...

T'anava a dir que de vegades les feromones es posen nervioses i surten a escampar la boira - en tots els casos, sense excepció- peró probablement, aquest "currar-s'ho dia a dia" és important per fer-les tornar a l'ordre ;)

Ja t'ho vaig dir una vegada: m'agrada, aquest bloc!