Ötzi

Un cadàver amb ferides d’arma blanca, de fet, encara en tenia una clavada a l’espatlla que li havia perforat del pulmó. A la roba i al ganivet que portava també hi havia restes de sang, però les anàlisis d’ADN van revelar que era sang pertanyent al menys a dues persones més. Quasi amb tota seguretat hi va haver una lluita i l’home va morir a conseqüència de les ferides. Però dos detalls fan d’aquest un cas diferent a la resta.

El cadàver es va trobar, congelat, a 3250 metres d’altitud.

I la policia no va obrir cap investigació per esclarir els fets. La causa era la data probable de la mort. L’home havia expirat fa uns... 5300 anys!!

Al 1991 una parella d’excursionistes van topar amb una troballa inesperada. Entre el gel mig fos d’un indret dels Alps austríacs sobresortien unes restes humanes congelades. Les autoritats van fer portar les restes a Insbruck. Una feina rutinària, perquè cada any desapareix algun alpinista en caure a esquerdes de les geleres de la zona.

Però la història va canviar quan un arqueòleg de la Universitat va determinar que aquell cadàver pertanyia a un home del neolític. Era molt més antic que les mòmies egípcies!

Com que la zona on va aparèixer son els Alps d’Ötztal doncs el van batejar amb el nom de “Ötzi”.

I des d’aleshores s’han aplicat els mètodes dels C.S.I. per saber coses com qui era Ötzi, d’on venia, quan va morir i perquè va acabar els seus dies en un indret tant inhòspit com aquell. Desprès de tot, aquesta era una gran oportunitat per saber coses de la vida dels humans al neolític.

Ötzi era un home no massa alt segons els nostres paràmetres. Feia un metre i 59 centímetres i tenia 46 anys. El seu ADN indica que el seu origen era al nord d’Europa. Tenia algunes costelles i un braç trencats, però que ja havien curat. També patia d’artritis.

L’anàlisi de l’única ungla que es va trobar mostraven unes marques anomenades “línies de Beau”, que apareixen quan les ungles deixen de créixer per causa d’una malaltia. Per tant, Ötzi havia estat malalt en tres ocasions durant els darrers sis mesos de la seva vida. També es van trobar restes de cucs. Un paràsit intestinal que li devia provocar diarrees o disenteria, encara que no es pot precisar si va ser greu o no.

L’anàlisi dels budells va mostrar quins havien sigut els darrers àpats que va fer. Unes farinetes fetes amb un blat primitiu, fruites del bosc, carn de cérvol i cabra alpina i... molses!

Això va ser una sorpresa ja que les molses no acostumen a entrar a les dietes dels humans. Ara bé, si que es feien servir per embolicar menjar, de manera que potser va empassar-se part del “paquet” amb que guardava les provisions.

Per cert, la presència de restes de molses en foses sèptiques primitives va permetre descobrir que molsa era el que feien servir com a “paper higiènic”.

Altres estris que portava també van ser interessants. Una gorra de pell d’ós, unes sabates fetes amb pell trenada i amb una capa aïllant feta d’herba. Un ganivet amb punta de sílex i mànec de fusta. Un carcaj amb fletxes (la majoria sense punta). Una bossa amb eines per fer foc... I una destral amb el mànec de coure! Això era molt poc freqüent i sembla indicar que devia ser un paio important.

La pregunta d'en quina època va morir es va poder respondre per restes de pol·len d’un arbust (Ostrya carpinifolia) que es van trobar també als budells. El pol·len es degrada de seguida, de manera que el devia ingerir molt poc abans de la seva mort. Potser es trobava en l’aigua que va beure. El cas és que això va indicar que la mort es va produir a finals de primavera o principis d’estiu.

Potser era un xaman que va ser expulsat de la seva tribu, o potser un comerciant que creuava els Alps i va ser assaltat per lladres, o potser...

I és que hem aprés moltes coses de l’Ötzi, però moltes altres mai no les sabrem.