Saludable química

Un argument molt repetit en la publicitat és aquell que associa les coses naturals amb la salut, mentre que es parla despectivament d’aquells productes que són “tot química”. Tots hem vist anuncis en que es promouen aliments lliures de productes artificials, o diferents versions de l’eslògan “menja sa, menja natural”. Com sempre, hi ha alguna cosa de certa, però també és un error greu associar la química amb problemes de salut i càncer i considerar que tot el que és natural ha de ser sa.

Per començar n’hi ha prou en recordar que bona part dels verins més potents tenen un origen perfectament natural. La cicuta, la digitalina, algunes amanites, el curare,... tots són productes d’origen natural, sense rastre d'intervenció artificial, i que ens poden provocar la mort en poques hores.

I per altra banda, intentar abastir d’aliments les grans ciutats d’avui en dia, sense aplicar conservants als aliments seria simplement impossible. La majoria de la població viu lluny dels punts d’origen dels aliments i cal fer alguna cosa perquè es conservin en bon estat mentre es transporten i es distribueixen. La tria és afegir conservants o menjar aliments en diferents graus de degradació.

I no, no tots els additius amb aquelles denominacions tant estranyes provoquen càncer.

Possiblement dessota de tot hi ha la idea bíblica que Deu va posar la natura al servei de l’home, i si això és així, cal assumir que les coses que ofereix la natura han de ser necessàriament les millors.

Però encara que és cert que de les plantes podem obtenir molts productes beneficiosos per a nosaltres, cal recordar que elles ho fan amb un altre objectiu. Els vegetals no tenen cap interès en aportar-nos vitamines, en oferir-nos extractes que ens mantinguin joves o en generar suplements nutricionals per una egocèntrica i sovint irritant espècie de mamífers.

En el fons, moltes vegades, el millor que obtenim dels vegetals per l’alimentació rau en el fet que aporten barreges de molts productes diferents, de manera que podem obtenir tota mena de molècules necessàries pel nostre cos. I això, encara que també continguin productes tòxics que, pel fet de ser naturals no son menys tòxics.

Però la idea que un producte obtingut d'una font natural ha de ser millor que un obtingut per mecanismes artificials pot arribar a extrems ridículs. Hi ha anuncis on es promou la venta de vitamines obtingudes exclusivament de fonts naturals. Sona bé, sona a salut, però una vitamina és simplement una molècula que el nostre cos no pot sintetitzar. I la vitamina C extreta dels cítrics és exactament la mateixa molècula que la que es pugi obtenir en un laboratori. I quan dic exactament és en sentit literal. Les cèl·lules són incapaces de notar la diferència.

Sembla com si la d’origen natural tingués una mena de misteriosa “energia vital” que la fes més bona. Fan que la imaginem en colors i dotada d’una aureola irradiant salut, mentre que la vitamina de síntesi ja la presenten en blanc i negre i mig corrupta.

Naturalment que prefereixo obtenir la vitamina C a partir de les taronges. Però simplement perquè aporten altres coses que també cal ingerir, aigua, sucres, fibra... i sobretot perquè estan molt més bones que una simple pastilleta.

Però quan veig aliment lliures de conservants em pregunto si realment estaran ben conservats. Potser ja han començat els processos de degradació? Hi haurà bacteris colonitzant aquell menjar? La putrefacció, encara que no sigui evident estarà acumulant productes de degradació que, tot i ser naturals, són molt poc sans?

Evidentment, això dependrà del tipus de producte, de l’origen del producte i de l’època de l’any. Si puc estalviar els additius, perfecte, però moltes vegades és millor una dosi adequada de química que farà que un aliment sigui molt més sa.