dimecres, de gener 10, 2007

Rates!

Al nord-oest de l’Índia, a la ciutat de Deshnoke, hi ha un dels temples més curiosos dels que he tingut noticia. Està dedicat a Karni Mata, que segons la tradició hinduista era una reencarnació de la deessa Durga que va viure al segle XIV. La llegenda diu que Karni Mata va demanar a Yama, deu de la mort, que tornés la vida al fill d’un trobador. En negar-s’hi, Karni mata va fer reencarnar totes els trobadors morts en rates per tal de privar a Yama d’aquelles ànimes.

I la conseqüència és que al bonic temple de Karni Mata hi viuen milers de rates, adorades com éssers relacionats amb els deus. És clar, segons els fidels no són rates en realitat, sinó trobadors reencarnats. Però no deixa de ser anguniós.

I és que les pobres rates són un dels animals més menyspreats que hi han. Cal dir que la mala fama se l’han guanyat a pols. Les rates han sigut les portadores de les pitjors epidèmies que ha viscut la humanitat. És cert que elles no en tenen la culpa, pobres, però això no treu que en fossin la causa.

Però una segona mirada a les rates ens permet observar-les amb altres ulls. Desprès de tot elles no fan res que no facin la resta d’animals. Intentar alimentar-se i adaptar-se a tota mena d’ambients. Entre els mamífers, segurament les rates són, desprès dels humans, els animals que han colonitzat més indrets.

Actualment es coneixen 56 espècies de rates. I la majoria viuen al camp sense emprenyar més que els talps o les musaranyes. A sobre, algunes estan en perill d'extinció! Tant sols dues espècies són les que acompanyen als humans i són les que ens afecten més. La rata grisa (Rattus norvegicus), i la rata negra (Rattus rattus). La negra és la que s’ha escampat més pel món, ja que s’adaptava bé a viure en els vaixells. En realitat vàrem ser els humans els que la vàrem portar arreu. La típica rata de laboratori és una variant albina de la rata grisa.

Un dels problemes amb elles, com amb totes les plagues, és que la població creix molt ràpidament. I no és perquè si. Una femella de rata quan entra en el període de zel, que dura unes sis hores, pot arribar a aparellar-se unes 500 vegades amb diferents mascles. Això passa aproximadament una vegada al més i com que arriben a la maduresa sexual en dos o tres mesos, al final resulta que una parella de rates pot donar lloc a dos mil descendents en un any! Això és teòric perquè no totes les cries sobreviuen, però la capacitat hi és.

I una altra curiositat és el típic dibuix de la rata buscant un trosset de formatge. Doncs els que hem fet estudis sobre les dietes fent servir rates com animal d’experimentació sabem que el formatge no les torna bojes. De fet, encara que puguin menjar de tot, si poden triar són unes sibarites i amb gustos molt personals. Hi havia rates que es delien per la cansalada, però tant sols pel greix. Altres preferien el magre. Algunes es cruspien primer que res totes les galetes Maria i els plàtans també tenien mota acceptació. El formatge no els desagrada, però ni molt menys tant com es creu.

En tot cas, és millor no fer com els temples hindús i mantenir les cases lliures de rates. Diuen que a les ciutats tenim una rata per cap. Vista la seva capacitat reproductiva no està malament la proporció. Podria ser molt pitjor. De fet, sospito que en èpoques medievals, la convivència entre homes i rates era molt mes estreta.

Finalment una curiositat més. Les rates no suen. Regulen la seva temperatura corporal fent passar més o menys sang per les venes de la cua. D’aquesta manera controlen la quantitat de calor que perd el cos.

I recordeu que si heu nascut al 1960, 1972, 1984 o 1996, doncs segons l’horòscop xinès sou del signe de rata.

5 comentaris :

Anònim ha dit...

Ei.. gràcies al teu post d'avui... segueixo odiant les rates, però alemnys se alguna cosa més !!

Bé, de fet no les odio, però a la ciutat la veritat és que no m'agrada gens ni mica veure-les. Tot i això, reconec haver-me quedat més d'una vegada per la muntanya i el camp veient com unes curioses rates de color marró jugaven.

Anònim ha dit...

Els essers humans sóu complicats. Qualsevol animal que us fa la cometència, el feu dolent. Em sembla hipòcrita dir que els coloms, o els gavians, son plagues.

Només són animals que es busquen la vida. Com vosaltres.

L'altre dia m'explicàven que a Roses, fins fa uns 30 anys hi havia milions de mosques (odioses), fins i tot el Rei Alfons (no recordo el núm) va fer un comentari.

Les mosques hi eren perquè tot estava ple de merda, i sobretot, ple de deixalles de peix...


I per no parlar dels que competeixen pel menjar amb vosaltres... (llops, ossos,...) us els carregueu.


així, que em sembla molt correcte que expliquis les coses com son.

Felicitats.

apa

sants ha dit...

De fet diuen que en cas d'haver-hi una extinció massiva en el món, un dels animals amb més números de sobreviure i colonitzar tot arreu serien les rates (buff).

Sabia lo del temple de l'Índia però no sabia la història. Curiós lo dels trobadors i les rates no? M'ha recordat al flautista d'Hamelin, es deuria inspirar en aquesta història l'escriptor?

Per acabar Dan, volia afegir un últim àpat exquisit per a les rates, les mans dels qui treballen amb elles... :( et despistes i ja tens una mossegadeta ben maca. Però no les culpo en absolut, jo faria el mateix!

Cuidat!

Anònim ha dit...

Rates i humans. Humans i rates.
Rahumans i Hurates.

Geperut.

Joana ha dit...

Ho sento, el post magnífic, com sempre, però noi... quin fàstic!.
Petonet.