tag:blogger.com,1999:blog-19104957.post1816121830388265252..comments2024-02-26T15:29:14.503+01:00Comments on Centpeus: Viure mil anysDanhttp://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-21570735755385874712009-01-22T07:44:00.000+01:002009-01-22T07:44:00.000+01:00Doncs quin esgotament....Doncs quin esgotament....Joanahttps://www.blogger.com/profile/03272460012916573985noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-43843164616410048722009-01-22T00:50:00.000+01:002009-01-22T00:50:00.000+01:00Júlia. Si que podríem fer coses. Però passat un pa...Júlia. Si que podríem fer coses. Però passat un parell de segles seguiríem tenint-ne ganes de fer coses? I segur que caldria adaptar-nos moltíssim. No se. Potser una mosca de les que viuen dos setmanes li semblaria insofrible una vida llarga com la nostra.<BR/><BR/>Agnés. Ostres, jo això dels fills dels besnets si que em faria gràcia....crec... ai, ben mirat no ho se...<BR/><BR/>Alasanid. Realment, a nivell individual caldria canviar molt. però a nivell social caldria fer un món nou. Ple de regles noves.Danhttps://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-16709089002029540242009-01-22T00:47:00.000+01:002009-01-22T00:47:00.000+01:00Carquinyol. Poder caminar per la historia estaria ...Carquinyol. Poder caminar per la historia estaria bé, però t'imagines haver nascut quan Almanzor va saquejar Barcelona? Als temps del Compte Borrel? La de misèries que hauríem viscut? Tafanejar per la història està bé, però viure-la tota... Hi ha molts períodes històrics que preferiria estalviar-me!<BR/><BR/>Kika. però es que la curiositat també té límits i un moment en que ja en tens prou. El nostre cervell sembla pensat per acumular una quantitat enorme però limitada d'informació. Recordo una entrevista al premi Nobel Severo Ochoa, que li preguntaven si no tenia curiositat per saber com serien els descobriments del proper segle. I ell deia no, per que ja ni podia seguir el ritme dels actuals.<BR/><BR/>Mo. Dona! Entre 100 i 200, si és en bones condicions potser si que firmo.<BR/><BR/>Anna. Veus. Si el mestre ho deia...<BR/><BR/>Moz. Aquesta es una altra. Quin plantejament de futur et fas si el futur s'allarga indefinidament? Hauríem de canviar molt la manera de ser. Tant, que ja no seriem nosaltres. <BR/><BR/>laia. La qualitat és el més important, totalment d'acord. Encara que potser tampoc no cal arribar a allò de "Viu ràpid, mor jove i mira de tenir un bonic cadàver".Danhttps://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-36599910139682307392009-01-21T20:09:00.000+01:002009-01-21T20:09:00.000+01:00Personalment crec s'hauria de replantejar la socie...Personalment crec s'hauria de replantejar la societat (retardar una mica la jubilació potser jaja) i podria ser perillós ja que a la menor epidèmia podria fer que s'extingissin les dones fèrtils (que representarien un % molt petit respecte la població total (si no s'hi fa res al respecte)) i l'espècie quedaria clarament perjudicada i la podria conduir a l'extinció, qui sap.<BR/><BR/>PS: A 120-150 encara si es pot seguir fent el que t'agrada de debò si no no val la pena.Alasanidhttps://www.blogger.com/profile/05437985716878983513noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-62477304205648420512009-01-21T19:01:00.000+01:002009-01-21T19:01:00.000+01:00El meu ideal seria arribar a aquesta edad,80-90, a...El meu ideal seria arribar a aquesta edad,80-90, agraïda pels coneixements, experiències,en resum, arribar-hi satisfeta, sabent que ha arribat l'hora de deixar pas a uns altres, deixant com herencia la petitíssima part de la història que m'hagués tocat viure. <BR/>Ah! I no m'agradaria conèixer els fills dels meus vesnets!Agnès Setrill.https://www.blogger.com/profile/06641832403497822931noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-60733763177470406552009-01-21T16:01:00.000+01:002009-01-21T16:01:00.000+01:00Oh! Pensa en totes les coses que podríem descobrir...Oh! Pensa en totes les coses que podríem descobrir en 1000 anys..!!<BR/><BR/>Podríem fer experiments mil·lenaris!<BR/><BR/>I veure com evoluciona el nostre voltant!<BR/><BR/>I quanta gent coneixeríem! I quants intercanvis d'idees!<BR/><BR/>I, aprenent tant, i sense presses (que és com s'aprèn de veritat), acabaríem sent realment savis!<BR/><BR/>Però s'hauria de reduir substancialment el període reproductiu, sinó la superpoblació humana actual seria una misèria amb el que acabaríem tenint...<BR/>Per viure 10 vegades més anys que el que vivim ara, potser necessitaríem un planeta 10 vegades més gran, també!<BR/><BR/>M'has semblat molt encertat amb el que has dit, però em sembla que, com sempre, ens acabaríem adaptant i aprendríem a gaudir-ho molt.<BR/><BR/>I les fàbriques de cera tindrien el negoci més que assegurat, amb tantes espelmes!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-60943910922800949052009-01-21T15:34:00.000+01:002009-01-21T15:34:00.000+01:00Aquí n'hi ha que no.... però jo sí que estic d'aco...Aquí n'hi ha que no.... però jo sí que estic d'acord amb tu. M'agradaria viure força anys, però no pas mil. Crec que tot té la seva raó de ser, i 80 o 90 anys.. déu n'hi do, són molts anys! I viure'ls intensament crec que és molt millor que no pas viure massa. Al final crec que hauríem d'acabar esgotats una mica de tot plegat, gaudiríem de més coses però amb menys instensitat, més superficialment. A més, crec que per alguna cosa el nostre organisme a certa edat diu prou. A prop de casa hi tinc una alzina mil·lenària... per alguna cosa deu ser! L'oxigen que genera és un bé per a la humanitat, però una sobredosi humanoide sobre la Terra... fa por.Laiahttps://www.blogger.com/profile/11975212896471118320noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-619073976538890942009-01-21T13:43:00.000+01:002009-01-21T13:43:00.000+01:00La psicologia evolutiva sap com pensem fins més o ...La psicologia evolutiva sap com pensem fins més o menys als 100 anys. Però com pensa una persona de 150 anys? Realment necessita enamorar-se? No sé, igual que tu deies que potser demà es descobreix un altre factor, potser una persona de 200 anys té ganes de viure. No ho sé, jo des dels meus 18 anys m'agradaria tenir temps per a llegir massa llibres...<BR/>Ara, si aconseguin viure tant temps, ens carregarem el planeta per excés de població i caldrà fer una legislació seriosa sobre l'eutanàsia i el suïcidi, que, al cap i a la fi, potser tens raó tu i algú es cansa de viure.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-8545869804772947042009-01-21T11:58:00.000+01:002009-01-21T11:58:00.000+01:00amb les teves reflexions m'has recordat la primera...amb les teves reflexions m'has recordat la primera onada de colonitzadors d'Asimov, que precisament per haver aconseguit vides llargues no prenen absolutament cap risc... i això a la llarga acaba amb ells :)Annahttps://www.blogger.com/profile/04392938252293150657noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-90026977932523566742009-01-21T10:13:00.000+01:002009-01-21T10:13:00.000+01:00Home uns quants anys potser que m'agradarien...uns...Home uns quants anys potser que m'agradarien...uns 100 o 200 més potser?...però...quan penso en mil..no se... tinc com sensació de cansada!!!! <BR/>(feia dies que esperava aquest post)Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-62808993444924261832009-01-21T08:49:00.000+01:002009-01-21T08:49:00.000+01:00em sembla que fins abans de llegir el post estava ...em sembla que fins abans de llegir el post estava d'acord amb tot el que hi dius. <BR/>però després de llegir-lo tinc la impressió que si poguessim viure molts anys sense envellir, n'aniriem aprenent cada cop més de la vida, i cada cop en sabríem més de viure i ho fariem en maneres que ara no ens podem imaginar. <BR/>no ens enamorariem com ho fem ara, ni ens farien patir tant les traicions, ni en decepcionariem tant sovint, ...<BR/>per a mi fer-se gran té moltes coses bones, i sobretot una: com més gran et fas menys energia malgastes en viure. vull dir que l'aprenentatge de cada dia fa que el temps sigui una avantatge.<BR/>i amb lo curiós que ets tu m'estranya que no t'agradi viure molts anys per a poder descobrir moltes coses i poder escriure molts posts :-)kikahttps://www.blogger.com/profile/00560857850512886645noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-3372292302960481762009-01-21T08:44:00.000+01:002009-01-21T08:44:00.000+01:00Home no sé noi, a mi si que m'agradaria aguantar m...Home no sé noi, a mi si que m'agradaria aguantar mil anys o més !! Estaria bé això de poder caminar per la història en primera persona.<BR/><BR/>Però en fi, siguin mil o vuitanta, els que penso que el que cal és poder viure'ls amb qualitat.Carquinyolhttps://www.blogger.com/profile/15103283808506617050noreply@blogger.com