tag:blogger.com,1999:blog-19104957.post5664947643541585133..comments2024-02-26T15:29:14.503+01:00Comments on Centpeus: Com llàgrimes en la plujaDanhttp://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comBlogger21125tag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-8029028802246623422008-02-25T11:24:00.000+01:002008-02-25T11:24:00.000+01:00que diferents els monòlegs en les diferents llengü...que diferents els monòlegs en les diferents llengües... no hi ha res com la versió original <BR/>(ja sé que m´escapo del tema de la mort... ja l´he assumit, crec!)<BR/>salutamayhttps://www.blogger.com/profile/11685942265010984414noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-74284584934563262632007-12-17T12:22:00.000+01:002007-12-17T12:22:00.000+01:00m'encanta aquest film i, sobretot, aquesta escena....m'encanta aquest film i, sobretot, aquesta escena. I, certament, després de veure-la en anglès hom esdevé conscient de com de malament de vegades es tradueixen les escenes o, almenys, de com es pot perdre cert encant en aquest procés.<BR/><BR/>No estic massa d'acord amb el fet que amb la maduresa s'accepta la mort, o que quan s'accepta la mort és que s'ha esdevingut madur. De petit, la mort no em feia por. D'adolescent, tampoc. Fins i tot em picava la curiositat (sense ganes de tastar-la, clar està!) I és ara, que sóc més vell del que mai no he estat (tot i que demà, si existeix, en seré més), que més em costa d'acceptar que algun dia tot s'acabi, que més em colpeixen les darreres frases d'en Roy. Perquè si, tot el que he viscut es perdrà en el temps.<BR/><BR/>I no em succeeix nomès a mí, crec o n'estic quasi segur. Vaig veure als ulls del meu avi la por de saber que es moria, que deia adéu a aquest Món. El meu avi, que mesos enrere deia que ja s'hauria de morir perquè ja no li tocava estar en aquest Món. Però quan va entendre que ja li havia arribat el moment no va tenir tanta por com tristor. La tristor que produeix saber que ja s'acaba i no hi ha segona part. <BR/><BR/>No se si morir-se és bo o dolent. No sóc jo qui ho ha de dir. Però si que sé que és molt trist.bellosolihttps://www.blogger.com/profile/04113811123368043612noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-16248332944648586192007-11-22T09:18:00.000+01:002007-11-22T09:18:00.000+01:00ulisses. Si que fa yuyu. Però ja que hi haurem de ...ulisses. Si que fa yuyu. Però ja que hi haurem de passar tant si si com si no, millor fer-ho mirant els aspectes menys negatius.<BR/><BR/>jacme. Es que la pel.lícula te tants moments per comentar que no podria fer un post curtet.Danhttps://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-43729787702970835082007-11-22T09:04:00.000+01:002007-11-22T09:04:00.000+01:00uau! quins comentaris! :Dt'has deixat lo més bonic...uau! quins comentaris! :D<BR/><BR/>t'has deixat lo més bonic de l'escena, dan. Tot just abans de morir el replicant salva una vida, tot i que aquella vida el volia matar. El replicant, doncs, al final, podríem dir que s'estima més la vida que la persona!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-23082712756642562362007-11-22T00:31:00.000+01:002007-11-22T00:31:00.000+01:00home, molt de consol tampoc...que morir-se fa una ...home, molt de consol tampoc...<BR/>que morir-se fa una mica de yuyu.Ulisseshttps://www.blogger.com/profile/08064394561590419468noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-85070951354248811702007-11-21T22:17:00.000+01:002007-11-21T22:17:00.000+01:00brioxet. Gràcies. Ja l'he sentit! :-)alasanid. Arr...brioxet. Gràcies. Ja l'he sentit! :-)<BR/><BR/>alasanid. Arribar als 150-200? Ostres, jo encara ho veig llunyà, i sobretot poc atractiu. Si arribéssim amb un físic dels ... diguem 30, encara. I tot i així No ho se. He conegut avis que havien perdut l'interès per la vida abans i tot que el físic fallés. Quantitat per quantitat potser no val la pena.<BR/><BR/>moz. Segurament tot està relligat. Una taxa metabòlica alta, amb un ritme cardíac elevat fa que les cèl.lules es divideixin més sovint i per tant els danys al ADN s'acumulin. Es com mirar el mateix fenomen des de diferents punts. De l'altre cosa que comentes, segueixo amb el que li deia a l'èlsinor. Podem provocar records en altres, això és cert. Però les nostres vivències subjectives es perden de totes maneres.<BR/><BR/>pol. Amb el que dius, el que passaria seria que el cos moriria però no pas nosaltres (la nostra ment, que és el que ens fa més particulars) Com transferir els programes a un ordinador nou.<BR/>(Això del pop up ho he de mirar. Hi ha qui fa servir el statcounter i no li surten)Danhttps://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-67602896241810027332007-11-21T22:03:00.000+01:002007-11-21T22:03:00.000+01:00Ai que m'he llegit els comentaris i el d'Alasanid ...Ai que m'he llegit els comentaris i el d'Alasanid m'agradaria afegir-hi una reflexió sobre els 150 o 200 anys.<BR/><BR/>Si estem d'acord en que el que fa que siguem nosaltres és la informació que hi ha al cervell, amb un recipient prou gran seria <I> fàcil </I> agafar tota la informació i copiar-la, i no en podríem notar la diferència. Dit d'una altra manera, podríem endollar el nostre cervell (o un equivalent) a un cos pro-estètic (fals) i continuar sent nosaltres mateixos. D'alguna manera... aquest pensament em recorda al post sobre la teleportació... <I> estat quàntic </I><BR/>Qué en penseu?<BR/>[havia esborrat el comentari per afegir-hi aquest tros de dalt, pensava que no en deixaria rastre! Bé, els curiosos ja teniu satisfeta la vostra curiositat]<BR/><BR/>Dan, que dés de bon principi que em surt un pop-up d'ilead track al clicar al fons del teu blog, (si no ho faig firefox me'l bloqueja i no surt) Al final m'he decidit a indagar una mica i pel que sembla es deu al programa analític que utilitzes, que és de motigo.com (Statcounter o com es digui). Mira de canviar perquè molesta i segur que no t'agrada que passi =) Espero haver ajudat!MoDhttps://www.blogger.com/profile/14578519441920339049noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-37464505399594748122007-11-21T21:50:00.000+01:002007-11-21T21:50:00.000+01:00L'autor ha eliminat aquest comentari.MoDhttps://www.blogger.com/profile/14578519441920339049noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-34648908440806383562007-11-21T19:22:00.000+01:002007-11-21T19:22:00.000+01:00Alguna cosa havia sentit respecte això del ritme c...Alguna cosa havia sentit respecte això del ritme cardíac amb <I>data de caducitat</I> (de fet explica perquè la vida dels rosegadors és tant curta i la de les tortugues tant llarga), però pensava que la hipòtesi més acceptada respecte l'envelliment (i la mort que acaba comportant) és el desgast de l'ADN que duplicació rere duplicació va perdent informació que fa que en la vellesa siguem més febles en termes generals.<BR/><BR/>Pel que fa als records, jo de neurologia no n'entenc, però és veu que el nostre nivell de complexitat cerebral no hauria de poder allotjar tota la informació que allotja, ja que això implica que un ximpanzé també ho podria fer. Això ho he tret d'un documental sobre el cervell i ja sé que no està expressat amb gaire rigor científic, però és ben probable que la manera que tenim d'emmagatzemar records i pensaments sigui una altra i que aquesta si que permeti la transcendència de la ment després de la mort. Són teories per consolar-nos d'aquest agre destí...<BR/><BR/>Ara una teoria d'aquestes, però més literària: si algú ens recorda en el futur i es repassen els nostres actes i idees, tot imaginant-les, recreant-les, comprenent-es, crec que podria ser com viure una existència <I>post-mortem</I>. Evidentment, no en seríem conscients, però al cap i a la fi, el que vertaderament distingeix als humans sobre la resta d'espècies animals és l'habilitat de produir aquests pensaments propis. Així doncs, perquè no, un besnét nostre no pot reviure la nostra ment tot rellegint el nostre <I>blog</I>?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-6218993031735546732007-11-21T15:08:00.000+01:002007-11-21T15:08:00.000+01:00Tot i que me la vau recomanar encara no l'he vista...Tot i que me la vau recomanar encara no l'he vista.<BR/><BR/>Pel que fa a la mort... Sempre m'he preguntat si hi ha límit en longevitat i quin és.<BR/><BR/>Perquè s'ha de tenir en compte no només com estem avui sinó des que neix la persona fins que mor.<BR/><BR/>PS: Veieu viable arribar als 150 200?<BR/><BR/>PPS: La diferència entre homes-dones poden ser dues coses 1a. Els cossos eren diferents (tendeixen a igualar-se amb el temps) i la 2a són els malsvicis que ha acomulat l'home.Alasanidhttps://www.blogger.com/profile/05437985716878983513noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-56330416311989799402007-11-21T14:49:00.000+01:002007-11-21T14:49:00.000+01:00si vas a la web de RAC1 et pots baixar els program...si vas a la web de RAC1 et pots baixar els programes i escoltar-los en diferit ;-)Brioxethttps://www.blogger.com/profile/13731458163874527514noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-28990739258410632972007-11-21T14:47:00.000+01:002007-11-21T14:47:00.000+01:00brioxet. Vaja, doncs m'ho he perdut. :-(anna. Va...brioxet. Vaja, doncs m'ho he perdut. :-(<BR/><BR/>anna. Vale, doncs no diguis res. A cap ens agrada la mort.<BR/><BR/>Sants. Es possible que tinguis raó, però no se com es van fer els estudis. Segurament en homes i no en dones. En tot cas, les diferencies genètiques son les que farien que el cor bategui mes lentament i que visquis mes. Sense que una cosa sigui conseqüència de l'altre, sinó les dues de la base genètica. No se si m'explico.<BR/><BR/><BR/>èlsinor. Creus que podem transmetre les experiències subjectives? A mi no m'ho sembla. El millor artista pot generar en mi experiències d'allò més intenses, però segur que les viuré diferent que no pas ell. Per això, davant del mateix quadre, del mateix llibre o del mateix plat, cadascú ho viu d'una manera diferent.Danhttps://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-85484385149928804772007-11-21T14:10:00.000+01:002007-11-21T14:10:00.000+01:00No, dan, no hi estic d'acord: l'experiència nostra...No, <B><I>dan</I></B>, no hi estic d'acord: l'experiència nostra subjectiva també la retransmetem en forma d'anècdotes contades als qui ens envolten, de poemes, de novel·les, de dietaris, de música, etc., sempre que vulguem transmetre-la, clar. La possibilitat, almenys, la tenim.èlsinorhttps://www.blogger.com/profile/04062051479879058382noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-91992953650302387002007-11-21T10:53:00.000+01:002007-11-21T10:53:00.000+01:00Segurament diré una tonteria però bé... s'han fet ...Segurament diré una tonteria però bé... s'han fet estudis comparatius del ritme cardíac entre homes i dones? podria ser aquesta una causa ( o una conseqüència, qui sap..)de que les dones visquin uns anys més de mitjana?<BR/><BR/>Ja sé que fins i tot a nivell genètic podem trobar diferències que podrien explicar aquest fet (2 cromosomes X, per exemple), però no crec que fos descartable això, no?..<BR/><BR/>Felicitats per la ràdio!! estàs que et surts!!!santshttps://www.blogger.com/profile/13231656921334065696noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-72326546177890502132007-11-21T10:39:00.000+01:002007-11-21T10:39:00.000+01:00hi ha tantes coses a dir, com diu el pol, que es f...hi ha tantes coses a dir, com diu el pol, que es fa difícil saber per on començar. <BR/><BR/>Mira, saps què? no diré res, només que m'ha agradat el post. I que no m'agrada la mort, sobretot la dels altres...Annahttps://www.blogger.com/profile/04392938252293150657noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-35235111098474610762007-11-21T10:07:00.000+01:002007-11-21T10:07:00.000+01:00Si, avui mateix. Cada dia comenten un bloc diferen...Si, avui mateix. Cada dia comenten un bloc diferent, i avui t'ha tocat a tu!<BR/>Ho han dit si fa no fa entre 2 quarts i 3 quarts de nou (aproximadament, que estava conduint i no podia fixar-me en tots els detalls)Brioxethttps://www.blogger.com/profile/13731458163874527514noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-58642682387870155012007-11-21T09:57:00.000+01:002007-11-21T09:57:00.000+01:00carquinyol. Creure en un més enllà ajuda molt a l'...carquinyol. Creure en un més enllà ajuda molt a l'hora d'afrontar la mort. De vegades he envejat persones que he vist morir amb molta serenitat gràcies a les seves creences. Però és una creença, sense dades que ho recolzin. Em temo que, igual que per lesions cerebrals es perden els records, la mort, que es la gran lesió cerebral, ha de fer el mateix.<BR/><BR/>élsinor. Tens raó, però és diferent. Les obres queden i les transmetem a la posteritat, però el que desapareix és l'experiència subjectiva. Allò que hem viscut i que és més nostre.<BR/><BR/>pol. Home! Tot tot és efímer. però això no vol dir que l'existència no tingui sentit. Li podem donar el sentit que volguem. <BR/><BR/>brioxet. Fa poc vaig sentir que en un llibre d'un autor rus (no recordo quin) parlava d'una "anciana de 40 anys".<BR/>Al RAC1 comenten el post? Avui?Danhttps://www.blogger.com/profile/00469013884686905229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-41181109368084319732007-11-21T09:24:00.000+01:002007-11-21T09:24:00.000+01:00Excel·lent post!De fet la longevitat de l'especie ...Excel·lent post!<BR/>De fet la longevitat de l'especie humana al inici potser si que era molt més propera a la norma dels batecs del cor, no?<BR/>A l'edat paleolítica una persona que tingués 35 anys era considerada anciana!!<BR/><BR/>Ah si! Felicitats! Per els 2 anys de bloc i per ser el bloc del dia al programa "El mon" de RAC1 (comenten el teu post de la Coca-Cola i els Mentos)Brioxethttps://www.blogger.com/profile/13731458163874527514noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-73524260749927632722007-11-21T09:13:00.000+01:002007-11-21T09:13:00.000+01:00Hi ha tant a dir sobre aquest tema que no sé per o...Hi ha tant a dir sobre aquest tema que no sé per on començar!<BR/><BR/>Jo crec que la mort està sobrevalorada (ara m'amago per si algú em llença pedres). N'hi ha tants que ja n'estan de morts i bé respiren... Però perseguir la longevitat d'aquesta manera és contra natura, com mirant de caçar temps per fer el que no fem ara (i tampoc farem més endavant). I gairebé, caçant-ne per tenir-ne més, sense saber què fer-ne d'entrada.<BR/><BR/>Carquinyol. El més important és el que queda en les memòries i cossos de les persones que l'envolten, són aquestes memòries que proven la nostra existència arreu (i al final, sempre quedaran els nostres gens amb sort).<BR/><BR/>Va, i ja per provocar, tots acabarem morts i enterrats i no en quedarà res de la civilització a la que anomenem humanitat. Tot el que fem i desfem desapareixerà i si no existeix res de res després de la mort, la nostra existència es torna supèrflua? Dit d'una altra manera, si oblidessis tot el que fas i sents a poques hores després de fer-ho... té sentit la teva existència?MoDhttps://www.blogger.com/profile/14578519441920339049noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-3886391625617148072007-11-21T09:06:00.000+01:002007-11-21T09:06:00.000+01:00I, a més, no tots els nostres records es perden, q...I, a més, no tots els nostres records es perden, que els humans tenim la possibilitat de retransmetre'ls --o llegar-los-- de diverses maneres...i d'ací la possibilitat d'avançar cap endavant --i de sobreviure-- com a espècie.èlsinorhttps://www.blogger.com/profile/04062051479879058382noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-19104957.post-65394628874395346902007-11-21T08:53:00.000+01:002007-11-21T08:53:00.000+01:00Ara no fa res vaig veure com buidaven el pis d'un ...Ara no fa res vaig veure com buidaven el pis d'un veí que va morir no fa gaire, i la veritat és que és angoixant veure com totes aquelles coses que eren importants per a algú podien anar a parar a l'abocador.<BR/><BR/>Es perden els records ? Qui sap !! Sembla que per aquest costat de l'existència si, però.. què hi ha més enllà? A saber.. tot i així jo prefereixo creure que alguna cosa hi ha d'haver.Anonymousnoreply@blogger.com