Centpeus

Notícies de la NASA

2008-05-14T06:26:00.001+02:00

Sembla que la NASA està en un període de gran activitat. O, si més no, el seu departament de promoció deu fer hores extres. Dues noticies estan a punt d’ocupar el seu racó a les notícies. Una de prevista i una incògnita.

La prevista és que ja s’està preparant l’arribada a Mart d’una nova missió. La Mars Phoenix Lander arribarà el proper dia 25. Si tot va bé, aviat tindrem un altre robot a la superfície de Mart. Aquest no anirà movent-se com els que ja hi ha, l’Spirit i l’Opportunity, sinó que restarà fix en un indret proper al Pol nord marcià. Un giny molt més semblant a les velles i entranyables missions Víking.

La idea és situar-lo prop d’on hi ha gel per anar analitzant com canvia la composició de la superfície a mida que passa el temps. Es podria esperar que si allà hi ha vida microbiana, durant el desglaç hauria de mostrar-se més activa i es podrien seguir canvis deguts a l’activitat bacteriana.

En tot cas, ha de servir per comprendre millor les condicions climàtiques d’aquella part del planeta, molt més influenciades per la presència de l’aigua en forma de gel.

I la segona notícia de la NASA (gràcies Jacme per l’avís)... doncs la veritat és que encara no se de que es tracta. Han anunciat que avui, a les cinc de la tarda hora d’aquí, donaran una roda de premsa en la que “s’anunciarà el descobriment d’un objecte a la nostra galàxia que els astrònoms han estat buscant durant més de cinquanta anys”.... ?????

De quin objecte parlen? La veritat és que a altres blogs fins i tot han muntat una porra per veure qui endevina de que es tracta. Tampoc hi ha tantes possibilitats. Potser un nou planeta al sistema solar? Potser Nemesi, la hipotètica estrella que hi ha qui creu que acompanya al nostre Sol? Un senyal extraterrestre? (mmm això seria massa). Un planeta realment tipus Terra, amb aigua líquida a la superfície, orbitant un altre Sol?

No crec que sigui el Monstre Volador d’Espagueti, però mai se sap.

La resposta d’aquí a unes hores. Amb una mica de sort serà prou important perquè en parlin a les notícies. Ja és mala sort, perquè avui marxo de viatge i estaré uns dies fora. Quan torni, potser ho comentarem.

Una invasió de vida.

2008-05-13T07:30:00.001+02:00

A mitjans de novembre del 1963, a uns vuitanta quilòmetres al sud d’Islàndia, va néixer una illa. Un volcà submarí va entrar en erupció i a mida que la lava i les cendres s’anaven acumulant va començar a sobresortir de sota el mar. L’espectacle de la lluita entre l’aigua i el foc va durar fins al 1965 i quan l’erupció va acabar definitivament l’illa mesurava 2,5 quilòmetres quadrats.

I aleshores va iniciar-se una mena d’experiment natural que els biòlegs han anat seguint amb entusiasme fins ara.

L’illa la van batejar amb el nom de Surtsey, en honor a Surtr, el líder dels gegants de foc de la mitologia nòrdica. Inicialment era, simplement, un tros de terreny completament erm batut per les onades gèlides de l’Atlàntic nord. I aquesta era la gràcia. Grups de científics van començar a vigilar quan i de quina manera començava ser colonitzada per espècies vives. De fet, el primer organisme va arribar al maig del 1964, abans i tot que l’erupció acabés del tot. No va ser una cosa gloriosa. Es tractava d’una mosca. Era previsible que els primers a colonitzadors fossin insectes voladors arrossegats per vents favorables des d’altres illes més o menys llunyanes. Però amb els primers insectes també començaven a arribar microorganismes, imprescindibles per establir un sistema biològic.

També van començar a arribar a les costes de Surtsey diferents llavors de vegetals portades per les onades. Les primeres les van recollir i les van fer germinar en el laboratori. Allò indicava que podien resistir la travessa des de terra ferma o altres illes fins el nou territori pendent de colonitzar. Hi havia llavors, però encara no hi havia plantes. El problema era que el terreny era bàsicament lava solidificada. No hi havia terra, no hi havia nutrients, l’aigua no es retenia gairebé gens. Un indret encara molt inhòspit.

Però les coses no van trigar a accelerar-se. Van seguir arribant insectes, que en morir oferien aliment a altres paràsits i sobretot a bacteris. Els ocells podien passar per l’illa, però no s’hi quedaven ja que per ells no hi havia res d’interessant. De totes maneres, ocasionalment algun ocell hi moria i allò era un banquet pels insectes necròfags i per més microorganismes. Tot plegat feia que es bastissin les primeres, encara rudimentàries, cadenes alimentàries.

Va ser l’estiu del 1965 quan es va observar la primera planta, un rave de mar àrtic (Cakile arctica). L’any següent ja tenia alguna companya d’altres espècies (Leymus arenarius) i al 1967 va obrir-se la primera flor. Un fet al que no hi parem gaire atenció, allà va ser un fet excepcional.

Anys després van aparèixer molses i líquens, que van trigar més a arribar però que van ocupar més extensió de terreny.

Pel que fa als vertebrats, naturalment la clau van ser els ocells. Al 1970 es van establir les primeres parelles a niar, dos somorgollaires alablancs (Cepphus grylle) i un Fulmar (Fulmarus glacialis). Això tenia una importància extraordinària perquè amb els excrements dels ocells, el terra començava a gaudir d’una fantàstica fertilització. De manera que les plantes de seguida van poder colonitzar molt més terreny, sobtadament menys àrid.

Actualment ja hi ha matolls, molts líquens i s’han vist una seixantena d’espècies vegetals diferents, de les quals unes trenta han aconseguit establir-se. Els primers insectes arribaven portats pel vent gràcies a les ales, o fins i tot alguna aranya penjant de la teranyina com si fos un paracaigudes, però amb l’arribada dels ocells es va accelerar l’arribada d’invertebrats. Ja s’hi han vist cucs, cargols, escarabats, i tota mena de bitxos alats. De fet, s’han comptabilitzat unes tres-centes espècies d’invertebrats, dels quals la meitat semblen haver-se instal·lat definitivament.

L’únic problema és que l’illa va perdent terreny per l’erosió causada pel mar. En ser volcànica va tenir una aparició espectacular, però des d’aleshores no ha fet més que recular. Poc a poc anirà desapareixent, però això encara va per llarg. Podrem seguir observant com la vida colonitza nous territoris i com es formen les xarxes que relacionen les diferents espècies encara durant molts anys.

Monotremes ovípars, òvul meroblàstic

2008-05-09T07:35:00.002+02:00

Mica a mica, es va aconseguint seqüenciar el genoma de diferents espècies i a un ritme cada vegada més ràpid. Ja coneixem la seqüència d’ADN dels humans, els ratolins, les rates, gallines, fongs, paràsits... I el nou ésser viu incorporat a la llista és un dels més estranys que hi ha. L’ornitorinc.

La història de l’ornitorinc (Ornithorhynchus anatinus) està unida a un telegrama que va enviar en W.H. Caldwell a una reunió de l'Associació Britànica de Montreal. El missatge deia simplement quatre paraules: “Monotremes ovípars, òvul meroblàstic”. Unes paraules que van trencar bona part dels esquemes dels naturalistes del segle XIX.

Els monotremes són un grup de mamífers australians que inclou únicament el propi ornitorinc i l’equidna, un animal igualment enigmàtic. Que l’anomenés ovípar volia dir simplement que ponien ous, a diferència de la resta de mamífers que són vivípars. I que els òvuls siguin meroblàstics es refereix a la manera que tenen d’anar dividint-se. En el cas dels mamífers, els òvuls fecundats es van dividint per la meitat per anar generant mes cèl·lules. Aquests es diuen holoblàstics. Però els òvuls dels rèptils i les aus tenen molt material de reserva, el vitel, de manera que les divisions tenen lloc únicament en un extrem de l’òvul i s’anomenen meroblàstics.

De manera que el que deia el telegrama era que l’ornitorinc és com un mamífer més o menys curiós, però amb un aparell reproductor típic dels ocells o dels rèptils. Una cosa molt difícil de pair aleshores i que encara sorprèn a molts quan descobreixen aquests curiosos animals.

A sobre, les extremitats palmípedes i el morro en una forma que recorda el bec d’un ànec fan que sembli una barreja de diferents animals. Per això hi ha l’acudit que l’ornitorinc el va fer Deu l’últim dia de la creació amb peces que li sobraven d’altres espècies. I també per això, quan va arribar a Europa el primer exemplar dissecat, al museu d’Història natural de Londres, el primer que va fer en George Shaw va ser agafar unes tisores i mirar de separar el bec. Simplement estava convençut que l’estaven intentant enganyar, com ja havia passat altres vegades, amb un animal ”fabricat” per taxidermistes xinesos.

Però tot plegat és simplement per la manera cartesiana de pensar que tenim els humans. Ens agrada classificar les coses en categories ben definides, i quan algun animal no encaixa en els esquemes que ens hem inventat parlem d’animal fet a peces o de curiositat de la natura.

Però l’ornitorinc és un animal perfectament adaptat al seu medi. El morro que té ens recorda al d’un ànec, però una mirada més atenta mostra que són ben diferents. En l’ornitorinc la pell del morro està plena de receptors que detecten camps elèctrics i que fa servir per localitzar els petits artròpodes que li serveixen d’aliment quan està nedant sota l’aigua. És un sistema tan sensible que, en realitat quan es submergeix ho fa amb els ulls tancats i s’orienta simplement amb els sensors del morro.

També té un bon sistema de defensa. Un esperó al genoll que conté un dels verins més potents que es coneixen. Suficient per matar un animal de la mida d’un gos. I els peus amb membranes entre els dits són una perfecta adaptació a l’estil de vida que porta, habitualment nedant pels rius australians a la busca de menjar.

Però com que atribuïm un caràcter més primitiu als rèptils, un mamífer que tingui característiques reptilianes com ara la de pondre ous, ens sembla que ha de ser un animal primitiu, poc evolucionat, una relíquia del passat. És poc freqüent veure l’ornitorinc com el que és: un organisme molt ben adaptat, perfectament evolucionat i que, simplement ha agafat unes estratègies diferents de les de la majoria dels mamífers.

En realitat l’ornitorinc no és un animal tan estrany. Simplement ens costa a nosaltres fer-lo encaixar dins els nostres esquemes mentals. Però a ells els va molt bé amb la seva manera de ser i segurament se'n riurien dels nostres esquemes.

Dormir, roncar, despertar...

2008-05-08T07:25:00.000+02:00

Una de les primeres coses que aprens amb els escacs és que un peó et pot fer escac i mat. I és que realment no hi ha enemic petit. Doncs aquest coneixement s’aplica, i molt, a la salut. Hi ha coses que no semblen greus, però que poden ser causa de problemes importants. I una que de vegades no es valora prou és el roncar quan es dorm. Tots sabem que roncar és una llauna sobretot pels companys de llit, però és que roncar pot ser indicatiu d’una esperança de vida considerablement més curta.

Això és perquè dormir és molt important, però la qualitat del son és la clau d’aquesta importància. Podem dormir divuit hores seguides, però si el son no ha sigut de bona qualitat ens servirà de molt poc. I un dels principals problemes associats i en el que el roncar hi està implicat és el que es coneix com apnees nocturnes.

Si heu dormit amb algú que li passa sabreu que és molt angoixant. Algú està dormint, normalment roncant intensament, i de cop la respiració s’atura. Durant una estona, no hi ha roncs, no hi ha cap soroll ni cap moviment i finalment fa una gran inspiració i torna a respirar i a roncar. Aquests segons, de vegades quasi minuts, sense respirar és el que es coneix com apnea.

Doncs resulta que les persones a les que els passa això tenen menor esperança de vida sobretot perquè tenen moltes més probabilitats de patir un accident. La causa és que durant el dia s’adormiran amb molta facilitat, els seus reflexos estaran lents, el seu nivell intel·lectual estarà lluny del nivell òptim i la seva qualitat de vida estarà francament disminuïda.

I tot això és per la manera de dormir. Dormir és un procés prou complex, amb diferents fases i graus de son. Des del son profund fins a les fases REM en que somniem i ens podem despertar amb una certa facilitat. Encara coneixem molt poc els mecanismes implicats en el son, però està clar que resulta imprescindible per al correcte funcionament del cervell. I cal que durant la nit el nostre cervell passi per totes les etapes del son en un període que dura entre una i dues hores, i no només una, sinó unes quantes vegades.

Però les persones que fan apnees deixen de respirar, i això és una mala notícia per les cèl·lules de l’organisme, que es veuen privades de l’aport d’oxigen. Quan aquesta baixada arriba a nivells importants passen dues coses. La primera és que ens despertem i la segona és que els pulmons fan un esforç notable per tornar a respirar. Cal fer aquest esforç perquè el més habitual és que la musculatura del coll no tingui prou força com per mantenir el pas de l’aire obert. Com quan agafem una canya per beure un refresc i xuclem mentre tapem un extrem, el tub es col·lapsa. Primer es va tapant i destapant a mida que l’aire passa, fent que la gola vibri i generi el típic soroll del ronc. Doncs quan el col·lapse és total cal fer un esforç d’aspiració molt important per tornar a obrir el pas.

Però la clau és que la persona es desperta. Normalment es torna a dormir immediatament, de manera que l’endemà no recorda haver-se despertat. Simplement segueix tenint son. I això és perquè no ha arribat a completar el cicle del dormir.

I no penseu que és esporàdic. Aquest cicle dormir – apnea – despertar – tornar a dormir pot passar moltes vegades cada hora. Hi ha qui es desperta dotzenes de vegades cada nit sense ser-ne conscient.

Però és clar, són persones que sempre van adormides, que els costa concentrar-se, que estan crònicament cansades. Persones que tenen accidents de cotxe o laborals amb una freqüència molt superior a la normal. I a més, també hi ha altres problemes associats menys coneguts. Alteracions circulatòries, hipertensió, inflamació crònica...

Ep! Tampoc és que a totes les persones que ronquen els passi això, però roncar és el primer pas cap a les apnees de la son. De manera que cal vigilar. No és únicament un problema d’emprenyar al company de llit (que també) sinó un possible problema de salut. I el que dèiem, cal malfiar de les coses aparentment sense importància, que mai se sap...

El primer tractat de medicina

2008-05-07T07:35:00.001+02:00

Una de les grans virtuts d’internet són els hipervincles. Amb un simple moviment de dit pots accedir exactament a la font d’informació que t’interessa. En molts articles escrits hi ha una secció de bibliografia al final dels articles, però és una feinada anar a cercar aquella informació i moltes vegades ho deixes córrer.

De totes maneres, aquestes llistes de referències bibliogràfiques resulten imprescindibles en qualsevol article científic. Un no comença els experiments sense més, sinó que es basa en dades publicades per altres investigadors, en estudis més antics i en teories conegudes o discutides. I sempre cal especificar quines són les teves fonts d’informació.

El cas és que mirar la bibliografia dels articles científics acostuma a ser poc interessant i més aviat previsible. Acostumen a ser treballs recents molt semblants al teu. No solen ser gaire antics per evitar treballar sobre dades antiquades. I cinc anys en ciència ja és força antic. Però de vegades hi ha alguna curiositat. Jo una vegada vaig posar una referència de l'any 1901, però vaig ser superat en un treball d’un company que va incloure una referència de fa... tres mil cinc-cents anys!

Es tracta d’un papir egipci datat l’any 1505 abans de Crist, conegut com el Papir d’Ebers i que probablement deu ser el text mèdic més antic que es coneix. El nom és per en Georg Ebers, l’egiptòleg alemany que el va comprar i traduir. I segurament va ser una feinada, perquè es tracta d’un dels textos egipcis més extensos que ens han arribat.

Quan parlem de papirs pensem en un full guarnit com el que els turistes compren quan van a Egipte. Però el Papir d’Ebers és una mica més gran. Mesura més de vint metres de llarg i trenta centímetres d’alt, i el fet que estigui en perfectes condicions és un bon indicador de com de resistents poden arribar a ser aquests papirs.

El text està escrit en columnes com si fossin pàgines. N’hi ha cent vuit i està dividit en seccions relacionades amb l’art de curar. Primer parla de les invocacions als Deus, però de seguida passa a descriure malalties dels òrgans interns, tractament per malalties de la pell, dels ulls, de les extremitats, de les dones, del cor i acaba parlant de cirurgia.

Gràcies a aquest i altres papirs similars, ara coneixem molt millor la pràctica de la medicina en l’antiguitat. I si bé les oracions i pregàries als Deus resulten curioses i ens fan somriure, alguns dels tractaments es pot identificar la base empírica que hi havia al seu darrera. Entre els molts ingredients, de vegades estranys, sovint fastigosos i alguns de desconeguts, podem reconèixer plantes o elements que contenen els principis actius que fem servir actualment a l’hora de dissenyar fàrmacs.

Per exemple, encara avui es fa servir compostos amb zinc per tractar afeccions de la pell. I quan mirem les receptes del papir veiem que apareixen compostos rics en aquest element. Ells no sabien per quin motiu funcionava i ho atribuïen a les oracions que el mateix papir especifica que cal recitar, però el cas és que molts dels tractaments havien de ser relativament efectius.

Feien servir mel com antisèptic, teranyines com antibiòtic, llet de diferents animals, però també femta, vísceres o argila. També aconsella sobre com fer servir la saba del cascall, que conté morfina i que, junt amb excrements de mosca assegura que pot fer dormir als nens que ploren per la nit. I la cervesa es fa servir molt com vehicle per preparar les medicines. En una època en la que les condicions sanitàries de l’aigua eren ignorades, la cervesa era un sistema molt més segur per prendre les medicines.

I mirant receptes n’he trobat una que m’interessa! Un remei per la calvície! Grassa de lleó: 1 part, Grassa d’hipopòtam: 1 part, Grassa de cocodril: 1 part, grassa de gat: 1 part, Grassa de serp: 1 part, Grassa d’íbex: 1 part. Es prepara formant una massa homogènia que s’escampa pel cap.

...Ben mirat, crec que ho deixaré córrer.

Distàncies i pulsacions

2008-05-06T07:20:00.001+02:00

L’Univers és un indret estrany, però en ocasions ha sigut generós amb els astrònoms i els ha fet algun regal impagable. Ara ja coneixem moltes coses de l’espai, però durant molts segles, els estels eren simples puntets de llum que brillaven allà dalt i pels que no hi havia cap explicació. Aparentment semblaven guspires de llum situades en una gran i inabastable cúpula que cobria el cel. Tant segurs estaven que allò havia de ser una superfície sòlida que la mateixa paraula firmament deriva de “ferm”.

Però a mida que l’astronomia creixia com a ciència la visió va anar canviant. Es va comprendre que aquells puntets eren Sols com el nostre i amb l’ajut de medis cada vegada més potents es va descobrir que totes les estrelles que veiem a ull nu formen part de la nostra galàxia, però que també hi ha altres galàxies increïblement llunyanes. Tan grans eren les distàncies que es consideraven “universos illa”. Com si cada galàxia fos un univers en si mateix.

Poc a poc es van anar coneixent millor les estrelles, la seva vida, els seus orígens i la llum que emetien. Però un problema resultava empipador. Si mirem dues estrelles i una es veu més brillant que l’altre, no podem saber si és perquè realment brilla més o simplement és perquè està situada més a prop. I és que no hi havia manera de calcular les distàncies entre estrelles. No cal dir ja les de les galàxies.

Però aquí és on l’Univers va ser generós i va crear unes estrelles que serveixen com a marcadors de distàncies. Uns estels que durant molt temps es consideraven una curiositat i prou. Les variables cefeides.

El nom és per Delta Cephei, (estrella delta de la constel·lació de Cefeu) una de les primeres que es va descriure. Resulta que si observem aquesta estrella atentament, notarem que la seva brillantor aparent va variant de manera cíclica. El canvi és prou important com per notar-ho a simple vista, de magnitud 3,5 fins a 4,3. I el ritme és molt exacte. Arriba al màxim cada cinc dies, vuit hores, quaranta set minuts i trenta-dos segons. Després es van descobrir estels semblants, cada un amb el seu ritme i canvi de lluminositat particulars. Com que la llum variava i com que la primera va ser Delta Cephei, es van conèixer amb el nom de variables cefeides.

Però a principis del segle XX, una astrònoma, l’Henrietta Leavitt va mirar amb més detall les variables cefeides d’una petita galàxia companya de la Via Làctia, el Núvol de Magallanes. I aleshores va notar un fet molt curiós. Hi havia una correlació fantàstica entre la brillantor aparent de cada cefeida i el ritme al que aquesta oscil·lava. Com més brillant era l'estrella, més de pressa variava la lluminositat.

La gràcia era que encara que de les estrelles de la nostra galàxia no en coneixem les distàncies, les de la galàxia veïna podem considerar que totes estan igual de lluny. Igual que puc dir que tots els habitants de Tòquio estan pràcticament a la mateixa distancia de casa meva, cosa que no puc fer amb els habitants de Barcelona. La gràcia és que Tòquio és tan lluny que un quilòmetre de més o de menys no té importància.

Doncs l’Henrietta Leavitt es va adonar que havia trobat una manera de calcular les distàncies de les cefeides. Si mirem dues cefeides que tinguin el mateix ritme sabrem que brillen igual, de manera que si una ens sembla més brillant això vol dir que està més propera. I el que és més, podem saber exactament quantes vegades més propera. Aquelles estrelles polsants havien passat a ser marcadors de distàncies. De manera que els astrònoms van girar els ulls de nou a la nostra galàxia, van analitzar les cefeides que hi havia i van poder fer un mapa de distàncies relatives. Ja només calia conèixer la distància d'una d'elles i podríem calcular tota la resta.

No va ser fins principis del segle XX que en Harlow Shapley va poder estimar la distància absoluta d’alguna cefeida. Aleshores i com que ja en coneixia les distàncies relatives va poder fer la primera mesura de la mida de la galàxia i les distàncies d’altres galàxies llunyanes. Cal dir que les seves dades no van ser massa correctes i va sobreestimar molt la mida de la Via làctia. Semblava que ens trobàvem dins la galàxia més gran de l’Univers, però simplement passava que les seves dades no eren prou exactes.

Amb el temps, els errors es van anar identificant i corregint. I ara, gràcies a les pulsacions rítmiques d’unes estrelles escampades aquí i allà, hem pogut mesurar les distàncies estel·lars.

Noves oportunitats, nous problemes

2008-05-05T07:25:00.001+02:00

Amb el descobriment del Nou Món, el vell continent va descobrir noves fonts d’aliments. Ara ens sembla difícil d’imaginar les dietes medievals perquè estem completament acostumats als tomàquets, les patates, la xocolata o el blat de moro, uns aliments desconeguts abans del viatge de Colom. Però com que tot té dues cares, amb els nous aliments van arribar també nous problemes. I algun va resultar particularment desconcertant durant molt de temps.

Amb el descobriment d’Amèrica, de seguida es va exportar el blat de moro arreu. Aquelles panotxes daurades donaven un nou cereal que va tenir un èxit fulminant. Altres aliments, com la patata, resultaven estranys pels costums europeus i la seva implantació va requerir una mica més de temps. Però els cereals són cereals i a pagès i a la cuina sabien que fer-ne amb ells. Moldre els grans, fer-ne farina, pasta i cuinar-los, no requeria noves tècniques sinó simplement adaptar les que ja es coneixien. I a sobre, el rendiment dels conreus era superior als cereals ja coneguts. Que més es podia demanar?

El cas és que ben aviat es va notar un fenomen curiós. Allà on s’implantava el blat de moro acostumava a aparèixer una nova malaltia desconeguda fins aquell moment. Es caracteritzava per alteracions gastrointestinals, afectació de la pell i finalment problemes nerviosos. Hi ha qui parla de la malaltia de les tres “d” ja que els símptomes eren diarrea, dermatitis i demència, encara que en anglès són les quatre “d” per dermatitis, diarrhea, dementia and death.

La primera descripció va fer-se al 1735, per un metge espanyol, Gaspar Casal, que la va anomenar el mal de la rosa. Però el nom que va acabar per imposar-se el va proposar un metge de Milà, anomenat Francesco Frapolli, que al 1771 la va anomenar pelle agra degut a les afeccions cutànies que la caracteritzaven. D’aquí el nom actual de pel·lagra.

La malaltia semblava íntimament lligada amb el blat de moro, però com que afectava regions senceres es va pensar en un fenomen infecciós. Ara ja sabem que les infeccions les causen microorganismes, però aleshores no es disposava d’aquest coneixement. Una malaltia infecciosa era simplement la que passava d’un organisme a un altre i per tant podria ser que el blat de moro fos infecciós. Fins i tot es va pensar en una forma de lepra provinent d’Amèrica. El problema era que els habitants de les amèriques no patien aquelles afeccions. Potser disposaven d’una immunitat natural?

Però un altre detall resultava interessant. Als hospitals i els asils on morien els afectats de pel·lagra, el personal que els atenia, difícilment contreia la malaltia. Això ho va notar en Joseph Goldberger, un metge d’origen hongarès que havia emigrat a Amèrica al 1883. Com que una de les diferències entre els malalts i el personal sanitari era l’alimentació més equilibrada en aquests darrers, ell va ser el primer de proposar que es tractava d’una malaltia alimentària. El problema era que tothom estava convençut de l’origen infecciós de la malaltia, i lluitar contra les idees establertes sempre resulta molt difícil.

De totes maneres, mica a mica va poder anar demostrant que introduir dietes variades era la millor manera de combatre la pel·lagra. Però els metges encara van estar desconcertats un temps. Podia ser que el blat de moro contingués algun producte tòxic que causava la pel·lagra, o bé, que li faltés un factor que prevenia la malaltia.

Finalment aquesta va ser la resposta. Ara ja sabem que una dieta centrada en el blat de moro porta a una deficiència en niacina, la vitamina B3. En realitat la clau és un aminoàcid, el triptòfan, a partir del qual podem sintetitzar la vitamina. El que no podem sintetitzar és el triptòfan, que cal ingerir-lo en la dieta.

Les antigues poblacions americanes no patien pel·lagra, no per cap immunitat, sinó per la manera de cuinar el blat de moro. Abans de cuinar-lo el tenien una nit en aigua amb calç. Això feia que el gra alliberés el poc triptòfan i niacina que conté, de manera que el nostre budell el pogués absorbir. Com que els europeus no feien aquest pas, el triptòfan no s’absorbia i apareixia la malaltia.

I és que sempre s’ha de tenir en compte el valor de l’experiència. Però, és clar, els orgullosos conquistadors europeus no creien que els indígenes americans els haguessin d’ensenyar gaire coses.

De la cèl·lula a la fàbrica.

2008-04-30T07:25:00.001+02:00

Quan mirem una cèl·lula veiem un món en miniatura on tenen lloc infinitud de processos químics no gaire diferents dels que poden passar en qualsevol barreja d’elements. La diferència més important és que els éssers vius disposen de sistemes per coordinar totes aquestes reaccions de manera que tinguin lloc d’una manera harmònica i estructurada. Dins nostre, ara mateix estan reaccionant milers de milions de molècules que mantenen un grapat de paràmetres físics i químics justament en els nivells necessaris per mantenir-nos vius.

Això vol dir digerir el menjar, enviar senyals químics, controlar els nivells de sucres, de greixos, eliminar restes d’altres reaccions, eliminar radicals lliures, convertir la llum en energia o fabricar de nou components que es van gastant o que cal duplicar. Tot succeint alhora i sota un estricte control.

Però no és únicament l’ordre el que sorprèn. Un altre factor que ens distingeix de les barreges de reaccions químiques inespecífiques és la velocitat a que passen dins les nostres cèl·lules. Deixades a la mà de Deu, aquestes reaccions anirien molt més lentes. Però per fer-les anar al ritme accelerat que la vida necessita disposem d’uns sistemes d’acceleració. Són els enzims.

Els enzims són proteïnes (i algun àcid nucleic) que el que fan és ficar-se enmig d’una reacció química i fer que vagi molt més de pressa. Per fer-nos una idea, podem imaginar dos àtoms que han d’unir-se. Podem estar esperant hores a que per atzar s’apropin prou com per reaccionar. Però si posem una molècula molt gran (una proteïna) amb una càrrega elèctrica a la superfície que atregui als dos àtoms i que tingui una forma que faci que aquests àtoms es trobin a la superfície de l’enzim i un al costat de l’altre. Aleshores la reacció tindrà lloc de seguida.

La gràcia és que l’enzim no inventa res. No passa res que no hagués de passar. Simplement facilita que les coses vagin més de pressa.

I el nostre cos n’està ple d’enzims. Cada un amb una funció específica i definida. I el cas és que molts els coneixem tot i que les seves funcions siguin poc conegudes. Per exemple, un clàssic de les anàlisis són les transaminases. Es diuen així perquè són uns enzims que agafen un grup amino d’una molècula i el passen a una altra. I la gràcia de mesurar-les en sang és perquè són uns enzims que es troben dins les cèl·lules del fetge. Si apareixen a la sang és que les cèl·lules de fetge estan morint i alliberant el seu contingut. Per això indiquen problemes hepàtics.

Uns altres enzims interessants són els digestius. La majoria els fabrica el pàncrees i els allibera al budell quan mengem. S’encarreguen de degradar allò que hem menjat en fragments prou petits com per que les cèl·lules els puguin absorbir. N’hi ha com la tripsina, que trenquen proteïnes, altres, com la lipasa trenquen greixos i altres, com la amilasa s’encarreguen de digerir sucres.

Però si ho pensem un moment, aquestes funcions serien molt útils per moltes coses que fem a la vida quotidiana. Per això la indústria química se n’aprofita dels enzims i nosaltres també els fem servir en el dia a dia.

Per exemple, molts detergents contenen enzims per facilitar la desaparició de les taques de menjar. Una mica de tripsina acabarà amb les proteïnes enganxades a la roba. Igual passa amb els greixos. Una mica de lipasa facilita l'eliminació de les taques d’oli. Si mireu la composició dels detergents, en veureu d’enzims.

Si volem fer formatge s’afegeixen enzims per coagular la llet, però també hi ha enzims que serveixen per fer xocolata, galetes o moltíssims productes alimentaris.

I els pantalons texans envellits “a la pedra”, doncs no es fa a la pedra sinó que es deixa que un enzim s’encarregui d’envellir-los actuant sobre les fibres de cel·lulosa. Després, un toc d’aigua oxigenada per destenyir i ja els tenim a punt de vendre.

A més a més, alguns ens els podem aplicar directament. Persones que tenen problemes per digerir poden prendre càpsules plenes d’enzims digestius per ajudar al pobre pàncrees a pair el dinar.

I és que ja que la natura ha dissenyat unes eines tant útils com els enzims, fora una ximpleria que no les aprofitéssim al nostre gust.

Astres i bessons temporals

2008-04-29T07:25:00.001+02:00

Un indicador del grau de cultura de les societats modernes el trobem en la secció d’horòscops dels diaris. Resulta una mica (bastant) depriment, perquè mentre que pocs diaris tenen una secció fixa de notícies sobre ciència, salut o tecnologia si que tenen cada dia la llista de previsions dels horòscops.

I n’hi ha prou de comparar diferents diaris per comprovar que les prediccions acostumen a ser mútuament incompatibles. I encara pitjor, moltes vegades són simplement absurdes. Una de les meves (àries) per dissabte era: Las penas con pan son menos?, dice un conocido refrán. No se trata de que el dinero todo lo pueda, ni que dé la felicidad de manera espontánea, pero ayuda a vivir más situaciones divertidas, diferentes, variadas... A ti te va bien andar con el bolsillo lleno.

Molt encertat. Crec que diu que si tinc diners estaré millor i estareu d’acord amb mi que per saber això no calia mirar els astres.

Naturalment, els defensors de l’astrologia de seguida diran que el que es publica als diaris no té cap valor. Que no és un estudi acurat i que s’ha de prendre com un entreteniment. Molt bé. No en tinc cap dubte que no té cap valor, encara que aleshores em pregunto per quin motiu els diaris segueixen publicant una secció amb informació manifestament falsa. Posarien també una secció de notícies esportives falses únicament perquè fa gràcia?

De totes maneres, la segona part de la defensa dels astròlegs, la que diu que calen estudis ajustats i complexos per predir el futur d’una persona en funció del moment del naixement hauria de poder-se verificar d’una manera acurada. De vegades posen exemples de dos individus que van néixer al mateix moment i que van viure vides paral·leles com a mostra de l’efecte dels astres. Però en un món amb sis mil milions de persones, segur que hi ha moltes vides paral·leles, i també segur que algunes van néixer alhora. La qüestió és aquests paral·lelismes es donen amb més freqüència del que seria esperable per simple atzar?

Com que l’astrologia es basa en la posició dels astres en el moment del naixement caldria trobar persones que hagin nascut al mateix moment i al mateix indret per comparar que ha sigut de les seves vides. Aquí cal precisar que vol dir el “mateix moment”. Un minut de diferència és important? Cinc minuts? Quan fan la carta acostumen a demanar l’hora amb la màxima precisió possible, però de quan parlem exactament? No se si hi ha un criteri oficial astrològic o, com em temo, cada astròleg es refia de la seva experiència.

En tot cas, uns investigadors es van prendre la molèstia de fer una anàlisi per veure que passava. Van agafar les persones nascudes a Londres entre el 3 i el 9 de març de 1958. En aquest període de temps van identificar 2101 criatures. No es poden posar totes juntes perquè parlem de dies de diferència. Però el que van fer va ser posar-les per ordre de naixement. L’interessant és que entre un naixement i el següent hi havia de mitjana entre quatre i cinc minuts de diferència.

De manera que, si l’astrologia té raó, podríem esperar que la vida del nen A sigui similar a la del nen B, que va néixer immediatament després. La del nen B serà similar a la de C. I així anar fent. D’aquesta manera disposaven de moltes parelles del que anomenen “bessons temporals”. Nens que van néixer pràcticament alhora i al mateix indret i, per tant, sota la mateixa influència astral.

Quan aquestes persones tenien 11, 16 i 20 anys van fer una enquesta per determinar diferents variables de caràcter, salut, coeficient intel·lectual, ansietat, aficions, estat civil, accidents.... i així fins a 110 variables. En realitat l’estudi es va completar únicament amb 1300 individus perquè, com era previsible, a molts els van perdre la pista. I un altre detall que van tenir en consideració va ser el grup control. Una mania que els científics sempre tenen present per evitar falsos positius i que els paracientífics acostumen a considerar innecessària. El grup control van ser 16 variables de les mares (pressió arterial, edat, feina...) que clarament no influïen en l’efecte dels astres en el moment del naixement.

I quan es van fer les estadístiques, el nivell de correlació entre les parelles de bessons temporals va ser... inexistent. Persones diferents, vides diferents en les que els astres no hi pinten res.

Estic segur que això no desmotivarà als aficionats a l’astrologia. Potser quatre minuts de diferència invaliden qualsevol anàlisi astral? Però al final, quin moment compta? Quan comença a sortir el caparró? Quan tallem el cordó umbilical? El primer crit de la criatura? Sospito que cada vegada que un estudi invalidi l’astrologia hi haurà una excusa d’aquestes per justificar-ho.

Beers&Blogs&Ciència

2008-04-28T07:25:00.001+02:00

Això dels blogs dóna lloc a moltes altres activitats i segurament l’estrella són els Beers&Blogs. N’hi ha de tota mena, literaris, polítics, de juerguistes, de regionals, i ara n’hi haurà un de científic. Cada dia som més els blogs que parlem de ciència en català, però encara som pocs i dispersos, i difícils de trobar! De manera que per tal de conèixer-nos millor, hem decidit organitzar el primer Beers&Blogs de ciència. Així que, si tens un blog de ciència o estàs pensant en començar-ne un i vols apuntar-t'hi, o simplement t'agrada la combinació de ciència i blogs, t'esperem el 22 de maig a les 8 del vespre al bar H3, situat a la Via Laietana número 45 de Barcelona.

Qui ho deia que la ciència és avorrida?

Magnesi, Manganès, magnetisme i Magnèsia

2008-04-25T07:35:00.001+02:00

La notícia va sortir fa un parell de dies a la premsa. Una persona havia mort i algunes més estaven ingressades a l’hospital per una intoxicació amb un fàrmac. Sembla que es va cometre un error a en etiquetar un producte i els afectats van prendre sulfat de manganès en lloc de sulfat de magnesi. La confusió és greu, perquè mentre el sulfat de magnesi es fa servir com a laxant, el de manganès té efectes sobre el sistema nerviós i és més tòxic.

La confusió segurament es relaciona amb la semblança amb que s’escriuen les fórmules dels dos compostos. El de magnesi és MgSO₄ i el de manganès és el MnSO₄. Una “n” en lloc d’una “g”. I els noms dels dos compostos també són prou semblants com per confondre's. Això no és excusa. Justament perquè hi ha compostos que es poden confondre i les confusions poden ser molt greus és que cal esperar que els sistemes d’identificació siguin d’allò més segur.

Però més enllà de la tràgica notícia, això m’ha fet pensar en l’origen dels noms dels elements. I el cas és que cada un té un motiu de vegades ben curiós.

Els que han saltat als noticiaris resulten confosos fins i tot en els orígens. I l’origen és la ciutat de Magnèsia, a Grècia. Allà és on antigament s’obtenien les pedres que contenien òxid de ferro, i per això el mineral amb que es fan els imants es diu magnetita, que de passada va donar lloc a la paraula magnetisme. Però a més, d’aquella zona també n’extreien dos minerals semblants, però amb algunes característiques diferents. Un blanquinós que recordava la pedra dels imants i que van anomenar “magnesia alba” i un altre més fosc que es va conèixer com “magnesia nigra”.

Al 1774 es va purificar un metall a partir de la “magnesia nigra” i el van batejar amb el nom raonable de magnesium. Però el nom va anar canviant i va passar a ser manganesium, manganum i fins i tot mangani. Finalment es va quedar amb manganès quan al 1808 es va extreure un altre metall diferent a partir de la “magnesia alba” i també el van anomenar magnesi. Curiosament això no va ser per ganes d’enredar sinó per un error de transcripció. Primer el van anomenar magnium, justament per no confondre’l amb el que ja es coneixia. Però algú es va equivocar a l'hora de transcriure una comunicació i va posar el nom original de l’altre compost.

De manera que el que primer es va anomenar magnesi va acabar per ser el manganès, i el que inicialment era magni és el que ara coneixem com magnesi. Embolica que fa fort!

Ara, quan toca batejar un nou compost ja hi ha una normativa establerta i una organització internacional que se n’encarrega. La IUPAC, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada és qui posa els noms als elements químics. Normalment el descobridor o el que l’ha fabricat fa una proposta i la IUPAC l’accepta o no. La normativa diu que ha de ser un nom derivat de la mitologia (Heli, Mercuri...) del mineral (Carboni, Liti...) d’un indret (Germani, Californi...) d’una propietat (Radi, Fòsfor...) o del nom d’un científic (Curi, Einsteini...).

Alguns dels elements que s’han sintetitzat en acceleradors de partícules queden sense nom durant un temps. O millor dit, s’anomenen segons el nombre atòmic. Així hi havia l’Unnilhexi per l’element 106, o l’Unnilpenti que és el 115. Però això són noms provisionals fins que se'ls adjudica un nom definitiu. Fa poc n’han batejat uns quants amb noms que, francament, sonen d’allò més estranys, potser per la falta de costum. El Seaborgi és l’element 106 i té el símbol Sg. El nom és per en Glen T. Seaborg, un dels que va treballar en la síntesi. I el Darmstadi és l’element 110 i el símbol és Dt, aquest es va anomenar així perquè es va generar a un laboratori a Darmstadt, a Alemanya.

Seaborgi, Darmstadi, Meitneri, Roentgueni... No podrien buscar uns noms més senzills? Quan a classe de química comencin a fer problemes de formulació serà espantós: Que en resulta de combinar darmstamiat de roentgueni amb hidròxid meitnèric?... Buf.

Polls i adaptacions evolutives

2008-04-24T07:30:00.001+02:00

L’evolució de les espècies no la podem observar directament ja que el ritme de transformació d’una espècie en altres és massa lent a escala humana. Això és una llauna, perquè molts dels atacs que es fan a la teoria es basen en aquest fet. Però encara que no podem veure una nova espècie, si que es pot anar observant com una espècie es va modificant per adaptar-se a canvis ambientals. No es tracta d’evolució sinó d’adaptació, però al menys podem veure part de la història.

Un exemple clàssic van ser les papallones angleses. Són unes papallones (bastant lletges, jo diria) que habitualment tenen un color blanquinós, i esporàdicament n’apareix alguna de fosca. Però durant la revolució industrial la població de papallones va canviar i cap al 1850, totes eren fosques i alguna era clara. Es diu que la clau era el pols fosc del carbó, que empastifava els arbres. Les papallones clares passaven desapercebudes sobre un tronc blanc, però eren molt evidents sobre un tronc d’arbre ennegrit i això les convertia en preses fàcils pels ocells. El medi ambient havia canviat i les que abans tenien poques possibilitats de sobreviure, sobtadament van passar a ser les afortunades que vivien i deixaven més descendents. Sembla que va anar així, perquè a partir del 1950 es van aplicar mesures per disminuir la contaminació a Anglaterra i això va fer que la població de papallones blanques tornés a augmentar.

La clau és que cada papallona és d’un tipus, però la població en general es va modificant a mida que l’ambient canvia.

Doncs sembla que ara podem assistir a un fenomen semblant, però amb característiques més empipadores. Cada vegada sembla més clar que els tractaments que s’apliquen als nens per tractar la presència de polls al cabell són menys efectius. I el fenomen que hi ha al darrera torna a ser el mateix. L’ambient on viuen els polls s’ha modificat. Abans no hi havia insecticides anti-polls i ara n’hi ha. El tractament mata la majoria de polls, però no a tots. Això és perquè, encara que a nosaltres tots els polls ens semblen iguals, en realitat la població no és homogènia. Segurament els polls es poden identificar entre ells perfectament i potser tots els humans els semblen iguals. Doncs igual que hi ha persones que resisteixen molt el consum d’alcohol mentre que altres s’emborratxen de seguida, o que hi ha aliments que uns toleren sense problemes però que senten malament a algunes persones, amb els polls passa el mateix. N’hi ha que són molt sensibles als tractaments, però també n’hi ha que aguanten molt bé l’insecticida.

Quan apliquem el tractament als nens i sobretot si no es fa correctament, el que fem és matar tots els polls sensibles i deixar vius als pocs que són resistents. Aquests supervivents pondran ous dels que en sortiran polls majoritariament resistents, de manera que l’insecticida (pediculicida) deixarà de ser efectiu. I això vol dir que ja podem posar-ne més quantitat o més dies, que no farem res. El que cal fer en aquests casos és emprar un altre tractament diferent. No una marca diferent sinó un compost diferent, eh! I a més, fer-ho ben fet, que són productes amb una toxicitat important i no només pels polls.

Però cal anar amb compte, perquè el mecanisme de selecció es tornarà a posar en funcionament. Primer anirà molt bé i poc a poc anirem seleccionant aquells polls que resisteixin el segon tractament. I com que són descendents d’aquells que resistien el primer tractament el que passarà, el que està passant ara mateix, és que ens trobarem amb poblacions de polls resistents a dos, tres o més tractaments.

De fet, això és exactament el mateix que passa amb els antibiòtics. Un problema molt més seriós, però causat pel mateix mecanisme.

Potser es podrien aplicar estratègies racionals. Podríem deixar de fer servir el primer tractament, completament, de manera que la selecció que afavorís la resistència deixés d’actuar. Aleshores, mica a mica potser tornarien a aparèixer poblacions sense resistència al tractament. Però això seria molt i molt lent, de manera que a la pràctica la sortida és seguir anar buscant nous insecticides (o antibiòtics).

I això, tot i saber que és una carrera en la que sempre podrem anar al davant, però mai podem guanyar definitivament. Encara que, potser, si seguim així uns pocs milions d’anys si que acabarem observant l’aparició d’una nova espècie animal evolucionada a partir del poll.

... i van 500!

2008-04-23T07:40:00.000+02:00

Avui toca un post curtet. Primer que res perquè és Sant Jordi i, per tant, millor fer una mica de festa. Però també perquè aquest és el post número 500 del centpeus i, mira, els números rodons fan gràcia i sempre serveixen per fer una mica de celebració. A més, ha anat d’un pèl que no faig celebració doble, perquè calculo que demà el comptador arribarà a les 100.000 visites. Cal dir que això, a més de ser un altre motiu de celebració, em té ben al·lucinat. Són moltes visites per aquest racó dedicat a parlar de ciència. Però a hores d’ara d’aquest món dels blogs ja m’ho puc esperar quasi tot.

Per tant, una vegada més em permetreu que us agraeixi a tots els que passeu per aquí, als que deixeu comentaris, als que llegiu en silenci, als que encara teniu blogs en actiu i també aquells que un bon dia van aturar-lo o simplement van desaparèixer.

I res. Bon Sant Jordi. Que tingueu tots molts llibres i moltes roses.

El llarg camí dels gens

2008-04-22T07:25:00.001+02:00

Un dels conceptes que es fan servir més quan es parla de ciència, tecnologia o medicina és el de gen. Culpem als gens del caràcter de les persones i veiem alhora promeses i amenaces quan es parla de transgènics. El que passa és que moltes vegades tampoc tenim tan clar de que parlem quan diem gen.

La paraula la va inventar un botànic danès, en Wilhelm Johannsen, per referir-se a allò que fins aleshores anomenaven “factors de l’herència”. El concepte l’havia creat Mendel, quan va descobrir les lleis de l’herència i va comprendre que alguna cosa passava de pares a fills seguint unes proporcions precises i quantificables. La forma dels pèsols o el color de les flors es repartia d’una manera determinada i no d’altra en cada generació. Allò volia dir que la informació necessària per fer flors d’un color o altre es trobava dins les llavors. Naturalment en aquell temps no tenien ni idea de en quina forma física s’emmagatzemava aquella informació, però el concepte de gen va resultar extremadament útil per seguir estudiant l’herència.

A mida que el coneixement de la cèl·lula anava millorant es va comprendre que el que determinava les característiques de cada organisme eren les proteïnes que el composaven. I els gens contenien la informació per fer un tipus o un altre de proteïna. Determinades proteïnes confereixen color rosa a les flors, mentre que altres fan que tingui color groc. Unes proteïnes s’uneixen de determinada manera i fan que el cabell sigui llis, mentre que la unió d’altres és lleugerament diferent i el cabell forma rínxols. Unes proteïnes metabolitzen ràpidament l’alcohol mentre que altres ho fan més lentament. I així tot. Les proteïnes són la clau i els gens determinen com seran les proteïnes.

Si mirem una proteïna veiem que és simplement una seqüència d’aminoàcids units un rere l’altre. Hi ha vint aminoàcids diferents i l’ordre en que es disposen és el que caracteritza cada proteïna. Per tant, semblava evident que els gens tenien la informació que deia en quin ordre s’unien els aminoàcids de cada proteïna del nostre cos.

Durant molt temps es va pensar que els gens estaven fets per unes proteïnes especials que es trobaven dins el nucli de les cèl·lules. Era raonable, ja que amb vint aminoàcids per combinar es podien fabricar una mena de proteïnes que fessin de motlle per fabricar les que la cèl·lula necessites en cada moment. Durant molts anys es van buscar les proteïnes genètiques. I fins i tot hi ha antigues novel·les de ciència ficció en les que els protagonistes aconsegueixen dominar la vida gràcies a que han identificat aquestes misterioses proteïnes.

Però passava el temps i no s’identificaven. I finalment algú va dirigir la mirada a un altre component que es trobava al nucli de la cèl·lula. Unes molècules que tothom pensava que feien funció de suport estructural i poca cosa més. L’àcid desoxiribonucleic o ADN.

No li feien gaire cas, perquè mentre les proteïnes estan fetes amb vint aminoàcids diferents, l’ADN està fet per un altre tipus de molècules, anomenades nucleòtids i únicament en té quatre de diferents. No era impossible, però semblava complicat que a partir de quatre nucleòtids es codifiqués la informació per fabricar proteïnes amb vint aminoàcids.

Però al final aquesta va ser la realitat. Primer Watson i Crick van desxifrar l’estructura del ADN, la famosa i elegant doble hèlix. I allò resolia un problema important. Com s’ho feia la informació per passar de pares a fills ja que de seguida es va comprendre que cada una de les dues hèlixs de l’ADN feia de motlle per tornar a fabricar l’altra.

I pel que feia a la informació, doncs la seqüència de nucleòtids era el que determinava l’ordre en que els aminoàcids es disposarien a les proteïnes. Com que sóls hi ha quatre aminoàcids cal anar llegint-los de tres en tres. Cada seqüència de tres nucleòtids representarà un aminoàcid particular. És el que anomenem codi genètic, i el fet que sigui igual per tots els éssers vius de la terra, des dels bacteris fins els mamífers és una bona indicació que tots estem emparentats.

Així que semblava que ja sabíem el que era un gen. Era un fragment d’ADN amb la seqüència de nucleòtids que es traduirà en una proteïna particular.

Però les coses sempre són més complexes. Perquè també hi ha seqüències d’ADN que s’encarreguen de regular si la proteïna es fabrica o no, en quina quantitat i en quin moment. Són les seqüències reguladores i la seva complexitat està fent d’aquest camp un dels més interessant de la biologia actual.

Per tant, el gen conté la part que es llegirà i la part d’ADN que en regularà la lectura.

El més interessant és que potser la història no acaba aquí. Hi ha molt ADN del que encara no en coneixem la funció. Segur que els gens, aquells factors de l’herència de Mendel, encara ens reserven algunes sorpreses.

Una combinació perfecte

2008-04-21T07:30:00.001+02:00

La cultura, entesa en el sentit més ampli que es pugui donar a la paraula, és el que ens ha permès arribar a uns nivells de qualitat de vida inimaginables per la majoria dels humans que han viscut mai. Però en algunes ocasions ha generat obres extraordinàries, que destaquen per sobre la resta i que mereixen el reconeixement d’obres mestres. L’arquitectura, l’escultura, la ciència, la música... totes les activitats humanes tenen les seves obres mestres. I en el camp de la gastronomia n’hi ha una que aviat farà el temps ideal per gaudir-ne. Una extraordinària combinació del millor de la gastronomia, la nutrició i la salut i que ha sorgit, no podia ser d’altra manera, de la saviesa popular. Parlo del gaspatxo.

De gaspatxos n’hi ha de moltes menes. Com acostuma a passar, cada regió l’ha particularitzat, però el punt de partida podria ser el gaspatxo andalús. En tot cas és el més conegut. Una sopa freda feta amb tomàquets, pebrots, alls, cogombres, pa, oli d’oliva, vinagre, sal i aigua. A partir d’aquí es poden fer moltes combinacions al gust de cadascú. Probablement la majoria seran excel·lents.

La gràcia és que conté la majoria de les coses que els nutricionistes recomanen per una dieta saludable. Per començar vegetals frescos. Com que el gaspatxo era un aliment que va originar-se en ambient rural, per refrescar els segadors que treballaven sota el Sol abrusador d’Andalusia, la base són justament les hortalisses que tenien a mà. Segurament a l’origen eren simplement sopes d’all, però amb el descobriment d’Amèrica es van anar incorporar els tomàquets i altres elements d’origen americà i es va aconseguir la combinació perfecta. Amb el gaspatxo ingerim una quantitat de vegetals frescos que difícilment podem trobar tan concentrats en un únic plat.

A més de les vitamines i els nutrients normals que porten, també ens assegurem d’endrapar una bona quantitat de fibra. Això ens estalviarà després anar buscant fàrmacs, infusions o iogurts que ens ajudin a regular el trànsit intestinal. La fibra que aporta el gaspatxo s’encarrega d’això amb molta eficàcia.

Com que a sobre es tracta d’hortalisses fresques, en la seva composició encara queden grapats d’antioxidants. El problema que tenen els antioxidants és que es fan malbé molt de pressa. Per això és important no tenir els aliments massa temps guardats. Encara que la conservació sigui correcta, mantindran moltes qualitats nutritives, però no aquesta.

També hi ha oli d’oliva. Que, encara que de vegades s’exagera una mica, no deixa de ser un dels més saludables que hi ha. En tot cas molt millor que altres tipus de grasses amb àcids grassos més insaturats.

I el pa, trinxat per donar-li aquella textura particular que el fa inconfusible i que permet donar-li el toc personal segons si t’agrada més o menys líquid. De vegades penso que el gaspatxo és com un pa amb tomàquet després d’evolucionar cap al món de les sopes.

Perquè aquesta és una altra gràcia, que és en forma de sopa, de manera que assegurem la ingesta d’aigua, sense necessitat d’anar contant els gots que hem begut, com fan algunes persones.

I un cop a taula, li podem afegir trossets de vegetals tallats (mes fibra, més vitamines, més antioxidants i més sabor) per acabar de donar-hi el toc personal al gust de cadascú. Que més podem demanar?

Es parla molt de la dieta mediterrània. Una abstracció que potser no existeix en estat pur enlloc, però en tot cas, el gaspatxo és una de les millors materialitzacions dels principis d’aquesta dieta.. Un tema personal en el que cada un té les seves preferències és trobar la combinació exacta d’ingredients que ens agradin, però en el cas del gaspatxo tenim un ampli marge de maniobra.

De manera que aviat arribà l’estiu i podrem tornar a regalar-nos els sentits amb un dels plats més saludables que s’han inventat mai. Una autèntica obra mestra.

Nuclears i cagades humanes

2008-04-18T07:30:00.001+02:00

Aquests dies hem pogut topar amb el principal inconvenient de l’energia nuclear de fissió. Es pot resumir dient que inevitablement hi ha cagades humanes. I en el cas de la nuclear, les cagades poden tenir efectes greus i fins i tot molt greus. És el que passa quan coincideixen dos fets reals i inevitables. Per una banda, els residus que genera una central nuclear són radioactius, i per tant, molt perillosos. I per l’altra banda, les persones s’equivoquen, actuen de manera incorrecta, són enganyades i els incompetents sempre troben la manera d’arribar a llocs clau.

No vull dir que el que ha passat a Ascó sigui un accident perillós ni que els responsables siguin incompetents o res de semblant. Simplement no conec en detall els fets i no em pertoca emetre cap judici. Però el rerefons de la qüestió sempre és el mateix. Una cadena d’errors que no haurien d’haver passat o que tenien una probabilitat baixíssima però que, oh desgràcia! no se sap com si que han passat. I el resultat és l’alliberament de material radioactiu al medi ambient. Aquesta vegada era poc, encara que no tant poc com deien al principi. Però altres vegades va ser molt més. Els accidents de Three Mile Island i el de Txernobil també van passar per un seguit d’errades que ningú podia imaginar.

Aquesta vegada em feia gràcia quan parlaven de partícules radioactives alliberades que anaven recollint. Que eren aquestes partícules? La resposta l’he trobat a la web de Consell de Seguretat Nuclear on hi ha molta informació de tot el que ha passat. Al menys no dóna sensació d’ocultisme sinó tot el contrari, que sempre és d’agrair i valorar.

Segons informen, el que va passar va ser que cinquanta litres de material de neteja es van deixar en una piscina propera a les reixes de captació del sistema de ventilació, que va quedar contaminat. La ventilació funcionava en mode d’emergència, que passa l’aire a través de filtres, de manera que la radioactivitat queda retinguda i cap problema. Però (sempre hi ha un però) un parell de dies després van passar la ventilació al mode normal, que ja no filtra l’aire, de manera que les restes que havien quedat van poder ser arrossegades pels conductes i sortir a l’exterior.

Això ho van notar quan van fer un dels controls rutinaris que es fan a l’exterior de la central. Van detectar una partícula radioactiva i de seguida van començar les tasques de neteja.

Aquestes partícules són fragments del sistema de refrigeració del reactor que contenen alguns isòtops radioactius. Crom 51, Cobalt 60, ferro 59 o Manganès 54. El problema és que les quantitats que inicialment van dir que s’havien alliberat (18.300 becquerels) al final van ser molt més elevades (84,95 milions de becquerels). Per entendre'ns, un becquerel és una desintegració per segon. I com que sempre hi ha un cert nivell de radiació al medi, que anomenem radioactivitat natural, s’ha pogut calcular la dosi màxima a la que pot estar exposada una persona. Això són 320.000 becquerels per any.

De manera que segons el primer informe no hi havia un problema important, ja que en cap cas ningú podia quedar irradiat gaire més que si prengués massa el Sol. Però la segona dada, 200 vegades mes gran, si que era inquietant. No massa per la seguretat de les persones. No és imaginable que tota la radiació alliberada anés a parar de cop a una única persona. Però sempre és millor posar-se en el pitjor dels casos, perquè Murphy mai descansa.

Al final sempre hi ha persones que actuen de manera incorrecta. Ja se que és fàcil dir-ho quan ja ha passat tot, però amb l’energia nuclear sempre estarem igual. De vegades serà una empresa que vol mantenir la producció, un empleat incompetent que ha arribat a un lloc que no hauria d’ocupar, un subministrador que proporciona components de més baixa qualitat del pactat... totes aquestes coses passen a la vida real i cal comptar amb elles.

Potser l'energia nuclear sigui imprescindible, però que no diguin que és completament segura. Abans o després sempre hi ha accidents. Igual que en tota activitat humana.

És inevitable, perquè les persones són humanes. I sempre tinc la sensació que els enginyers no inclouen un factor de correcció als seus càlculs. Un factor que multipliqui el risc de qualsevol activitat degut a les cagades dels humans que hi estiguin implicats.

La clau del veler

2008-04-17T07:30:00.001+02:00

Una de les coses que em va intrigar durant molt temps era com s’ho fan els vaixells de vela per moure’s contra el vent. I és que puc entendre sense problema que un vaixell sigui empès pel vent. La vela va ser realment un gran invent dels temps antics i segur que va obrir nous horitzons als primers humans que les van fer servir. I fins i tot els poemes parlen de navegar “...viento en popa, a toda vela”. Això té tota la lògica del món. Però actualment els velers es desplacen contra el vent. I això no ho sembla de normal.

Reconec que aquesta vegada vaig descobrir el sistema per la via més entretinguda. Em vaig apuntar a un curs de navegació a vela lleugera. Així, a més d’aclarir un misteri (que podria trobar a qualsevol llibre o via Google) vaig descobrir com d’apassionant pot ser navegar.

Als temps antics els vaixells podien navegar únicament amb el vent de popa o a força de rems. Per això, per anar a Amèrica el que feien era seguir rumbs diferents per anar i per tornar. Calia buscar zones amb vents que bufessin en la direcció correcta perquè els vaixells tenien poc marge de maniobra.

Però ara les coses ja no funcionen així, i un veler pot desplaçar-se parcialment contra el vent. La clau no es troba al velam de la nau sinó sota l’aigua. El gran canvi va arribar amb una peça que surt del casc de la nau i que s’enfonsa dins l’aigua. L’orsa.

El cas és que un vaixell de vela està sotmès a moltes forces que actuen simultàniament. El vent, naturalment és la primera que cal considerar. I els que en saben noten les diferencies entre el vent a ran d’aigua i el vent a la part de dalt de les veles. Però també hi ha les corrents d’aigua, el fregament amb l’aigua, les turbulències que es generin, el punt d’equilibri del pes de la nau... Tot això contribueix en major o menor manera al moviment del vaixell. I l’art de navegar és l’art d’aprofitar totes aquestes forces perquè actuïn de la manera que t’interessa més.

Quan el vent empeny les veles, a no ser que vingui exactament del darrera, cosa que passa poques vegades, el vaixell es mourà cap endavant més o menys de pressa depenent de com estiguin posades les veles. Però el cas és que també lliscarà de costat sobre l’aigua. Això era un malbaratament d’energia fins que algú va pensar en posar una peça que frenés el moviment lateral de la nau. Una planxa de fusta que surt del mig del casc i que s’enfonsa sota l’aigua. D’aquesta manera els moviments laterals són més difícils i la tendència és a moure’s cap endavant.

Però en realitat aquest efecte de desviar la força que fa el vent per desplaçar de costa la nau és molt efectiva. Tant, que si el vent ve exactament de costat n’hi ha prou de posar les veles amb l'angle adequat i la nau podrà avançar perpendicular al vent sense problemes.

I si girem una mica més les veles fins i tot podem aprofitar l’efecte del fregament causat per l’orsa per moure'ns una mica contra el vent. En teoria fins un angle de 45°, que no està gens malament. És el que se'n diu anar “de cenyida” (o navegar “de bolina” pels amants de les aventures de l’Aubrey i en Maturin).

Per tant, si volem anar contra vent amb un vaixell de vela, primer cenyim una estona i avancem una mica contra el vent. Després virem i anem de cenyida cap a l’altre costat i guanyem una mica més de distància, i així anar fent ziga-zaga. Realment això és molt més divertit que no pas anar amb el vent de popa. A més, com que et mous contra el vent, la sensació de velocitat és molt més intensa, t’has de penjar fora la nau per compensar l’equilibri i acabes ple d’esquitxades d’aigua. Una sensació, quan totes aquestes teories es transformen en sensacions, genial, indescriptible.

Realment, hi ha aprenentatges de física, de mecànica, de fluids i de distribució de forces, que descobrir-los amb la pràctica no té preu.

Va de pits

2008-04-16T07:35:00.001+02:00

Ahir, els diaris comentaven una foto de la cancellera alemanya Àngela Merkel. I el que resulta instructiu era que el motiu pel qual en parlaven era, ni més ni menys que l’escot del vestit que portava, que mostrava generosament la pitrera. Sembla que alguns els costa recordar que els humans som mamífers i, per tant, les femelles tenen pits prou desenvolupats.

El que passa, és clar, és que el pit de la dona s’ha convertit en tot un símbol relacionat amb el sexe, amb tot l’impacte social que això comporta. Però és divertit notar que, per ser una part de l’anatomia de la que estem tan pendents, resulta tan desconeguda.

Per això, de vegades és útil recordar que la funció dels pits és alimentar a les cries. I que el mecanisme que es posa en marxa per aconseguir-ho és realment complex.

Per començar, si observem l’estructura de la glàndula mamària (és que mamella sona malament encara que sigui correcte) trobem un grapat de canalicles que surten d’unes petites “bosses” anomenades acinus glandulars i que és on es fabrica la llet. De cada acini en surt un canalicle que s’anirà agrupant amb altres i que acabaran al mugró. També hi ha teixit gras, connectiu i molts vasos sanguinis i limfàtics i nervis. En altres animals, com les vaques, l’estructura és diferent. Els conductes aboquen la llet a una cavitat (cisterna) i d’allà surt un únic conducte fins al mugró.

En tot cas, les cèl·lules que fabriquen la llet tenen una vida mol i mol agitada. Primer han de madurar quan les noies arriben a la pubertat. Comencen a proliferar i a augmentar de mida i nombre, de manera que els pits creixen. En el cas dels homes, també les tenim aquestes cèl·lules, però sense les hormones que les fan créixer, es quedaran en repòs per sempre.

Com que la funció serà alletar les cries, durant l’embaràs els pits responen molt al bany d’hormones que reben. La més coneguda és la prolactina, però també calen la tirotropina, les gonadotropines, l’hormona del creixement, la corticotropina els estrògens, la progesterona... Tot això farà que les cèl·lules del pit comencin a agafar molts nutrients per transformar-los en llet. És clar, com que caldran molts nutrients, el teixit adipós també augmenta de mida durant l’embaràs, simplement per disposar de prou reserves per la feinada metabòlica que s’acosta.

I just després del part tot l’equilibri hormonal pateix un daltabaix. Sobtadament la placenta desapareix, el fetus deixa d’enviar senyals, altres hormones prenen el relleu mentre que algunes que feien feina, però poca, es posen a actuar com una moto.

Però curiosament, amb això no n’hi ha prou per fabricar llet. Fa temps es va observar que una dona anestesiada fabrica mol poqueta llet, mentre que si està conscient i amb el nen a sobre si que en farà.

La clau és un estímul nerviós. Per iniciar la fabricació és important l’estímul de la cria xuclant el mugró. És el senyal nerviós generat el que desencadena la posada en marxa de la maquinaria que s’ha anat preparant al llarg de l’embaràs. Per això ara, tot just després de néixer el nen, el posen al pit de la mare. Potser no menjarà encara res i segurament amb prou feines s’aproparà al mugró, però amb que doni un parell de llepades o hi posi la boca n’hi haurà prou per induir la mare a fabricar la llet.

I després d’uns mesos, quan arribi el deslletament, tots els canvis metabòlics aniran desapareixent i les coses tornaran a l’estat de repòs en espera que caracteritza els pits. I aquí hi ha un dels problemes. Unes cèl·lules sotmeses a tants canvis, a tantes adaptacions, no únicament durant l’embaràs sinó també una mica cada mes al llarg del cicle menstrual, poden perdre el control amb més facilitat que altres que fan poca cosa al llarg de la vida. Per això, el càncer de mama és relativament freqüent i per això és important controlar ràpidament qualsevol bony que aparegui.

Curiosament, també pot donar-se en homes. Com que hi ha molt menys ball d’hormones, resulta molt menys freqüent, però de vegades es dóna. I el problema és que, mentre que les dones ja estan al tanto i saben que cal anar amb compte amb qualsevol bony que detectin al pit, els homes no es preocupen d’això. En el cas dels homes és la pròstata el que amoïna. Per això el càncer de pit en homes acostuma a detectar-se més tard, cosa que resulta més greu.

En tot cas, s'ha de reconèixer que els pits resulten fascinants fins i tot quan s’analitzen des d’una perspectiva purament fisiològica.

I no, des del punt de vista masculí, saber tot això no els hi treu gens d’encant des de les altres perspectives.