dijous, de gener 05, 2006

Grip

Diuen que la paciència és la mare de la ciència. Però de vegades caldria cambiar paciència per insistència. I hi ha un bon exemple que lliga la grip aviar, un poble inuit i una epidémia molt mal anomenada.
Tots haureu sentit a parlar de la grip aviar que ara té en pre-alarma els serveis sanitaris de mig món. El virus de la soca H5N1, que infectava les aus del sudest asiàtic ocasionalment aconsegueix “saltar” als humans i ha causat la mort d’una trentena de persones en els darrers dos anys. I la grip, malgrat el que pugui semblar, pot ser una malaltia temible. L’exemple més clar és la mal anomenada “grip espanyola”, que als anys 1918 i 1919 va matar 40 milions de persones!
Aquella malaltia era fulminant. Molts pacients enmalaltien i morien en menys de 48 hores, asfixiats amb els pulmons enxarcats en líquid o sang. Curiosament, afectava més als joves que als ancians. I desprès, misteriosament, l’epidemia es va afeblir i va desaparèixer.
Però epidémies de grip n'hi ha cada any. Aleshores, que tenia el virus del 1918 que el feia tant letal? I, pot tenir alguna relació amb el que sembla que vol emergir ara? La resposta a aquesta segona pregunta és que semblen virus diferents. I la de la primera és que encara no se sap del cert.
Però per investigar sobre el virus de la grip del 1918, calien mostres del virus. I això és complicat d’aconseguir. Les mostres de teixits de víctimes es guardaven en formol i això malmetia el virus. Però el 1940, Johan Hultin va assabentar-se que en un poblet inuit, l’epidemia havia mort al 85% dels adults, i aquests havien sigut enterrats en una fosa comuna en el terra gelat (permafrost). En Hulting va pensar que potser el fred hauria conservat el virus. Va aconseguir el permisos i va desenterrar alguns cossos per obtenir mostres d’autòpsies. Va ser una bona idea, però el cas és que no se'n va sortir. El problema era que aleshores encara no es disposava de la tecnologia necessaria per refer el virus.
Però el 1997, quan ja estava retirat (tenia 77 anys, però encara molta empenta), va llegir un article d’uns investigadors que intentaven obtenir gens del virus del 1918 a partir de mostres en formol (sense gaire èxit). Però actualment les tècniques no son les que hi havia al 1940, quan va fracassar. I en mostres congelades era més fàcil que en mostres de formol. De manera que va decidir tornar a intentar-ho. Es va posar en contacte amb el grup de recerca i tots plegats van tornar a Alaska.
Allà van desenterrar el cos gelat d’una dona que havia patit obesitat. I, bingo! Entre el gel i la capa de greix el virus s’havia preservat. Desprès, al laboratori, amb l’ajuda dels nous métodes de biología molecular van aconseguir desxifrar el genoma complert del virus de la grip espanyola! Amb això van poder comparar amb el genoma del H5N1 i van trobar que afortunadament no es tracta del mateix virus. Ni tant sols son soques molt properes.
En Hulting havia esperat 57 anys per acabar l’experiment, i va haver de tornar a Alaska fins i tot desprès de jubilat. Però s’en va sortir! Com va dir algú, la sort somriu als que la persegueixen insistentment.
Ah! i el nom equivocat! De fet, l’epidemia va començar en una academia militar a Boston. Però era durant la primera guerra mundial. Per tant, hi havia censura informativa sobre coses que podessin desmoralitzar la poblaciò. I les noticies de una epidèmia com aquella estaven fortament censurades gairebé a tot el mon... excepte a Espanya que, com a país neutral en la guerra, no va imposar la censura. Per això li va quedar el nom de “grip espanyola”.