Pandèmia

Doncs ja hem arribat al nivell 6. La OMS ha declarat finalment que ens trobem a l’inici de la sembla que ara s’anomena Pandèmia de grip del 2009. Això no ha sigut cap sorpresa i, de fet, s’esperava la declaració fins i tot abans del que s’ha produït. Al menys, sembla que els sistemes de comunicació no han funcionat malament i a hores d’ara tothom té clar que declarar-la pandèmia fa referència únicament a la facilitat amb que s’escampa i no a la gravetat de la malaltia.

Cal tenir present que ens trobem a l’inici de la pandèmia i que, és molt probable que la majoria de nosaltres acabarem per passar aquesta grip. I això no ha de ser gens preocupant mentre les coses segueixin com ara. La malaltia es presenta en forma lleu i quan s’han donat casos de morts acostumaven a ser en persones que ja tenien una malaltia prèvia.

De totes maneres, algunes particularitats si que té aquest virus. Sembla que afecta més fàcilment als joves, de menys de vint-i-cinc anys, que no pas a les persones d’edat més avançada.

Però encara cal anar amb moltes precaucions. A hores d’ara no sembla una malaltia greu, però el virus de la grip és capriciós i pot donar moltes sorpreses. Com ha dit la directora general de l'Organització Mundial de la Salut “... el virus dicta les regles i aquest, igual que la resta de virus de la grip, pot canviar les regles, sense més motius, en qualsevol moment.”

Hi ha dues coses que cal tenir molt en compte. La primera és com es comportarà el virus quan afecti a països del tercer món. Fins ara, la majoria dels casos s’han donat en països industrialitzats. Amb sistemes sanitaris raonablement establerts. Però això no durarà. De fet, és possible que el nombre escàs de malalts en països africans o asiàtics sigui degut a que simplement no hi ha ningú per comptabilitzar-los. Tenen problemes molt més greus i molts menys recursos. Si al voltant teu hi ha morts per fam, malària o sida, no vas al metge simplement per uns símptomes semblants als de la grip.

A més, en indrets on l’estat sanitari inicial de la població és més compromès que en països del primer món, els efectes de la grip poden ser més greus.

I l’altra inquietud és el que passarà quan aquest virus coincideixi amb altres de diferents. Abans o després algú s’infectarà pel nou virus H1N1 i, alhora, per algun dels vells virus que encara corren pel món. Quan el material genètic de les dues soques coincideixi en una cèl·lula és poden donar noves combinacions que resultin en un nou tipus de virus, que pot ser més o menys greu o més o menys infecciós.

La grip espanyola de l’any 1918 també va començar de manera lleu i un bon dia va experimentar un canvi letal. Qui sap que farà aquest? El que passa és que contra això poca cosa podem fer. Els humans convivim amb els virus i no deixarem de fer-ho. Ells aniran infectant-nos sempre que puguin i nosaltres intentarem evitar-ho de la millor manera possible. Cada vegada disposem de més eines per enfrontar-nos-hi, de manera que cal estar atents però sense deixar-nos endur per la por.

Fins fa pocs anys l’únic que es podia fer enfront les pandèmies era veure com progressaven i mirar de tractar els malalts a mida que l'onada d’infeccions progressava. Aquesta vegada el virus ha arribat arreu del planeta més de pressa que mai. Literalment l’hem portat en avió camuflat entre grups de turistes cosa que li ha permès fer en pocs dies un camí que els virus d’abans trigaven mesos o anys a recórrer. Però també cal dir que mai havíem aconseguit tanta informació i tant aviat de cap malaltia. Hi ha indrets a internet on podeu consultar la seqüència genètica de les diferents proteïnes del virus i ja es treballa en vacunes i fàrmacs antivírics.

Per tant, no ens queda altre remei que anar seguint la progressió de la pandèmia amb calma. Després de tot, hi ha moltes malalties molt més greus al planeta.