dimarts, de juny 16, 2009

El nom ho explica tot!

Barcelona té una característica curiosa. Si passegeu per l’eixample i us pregunteu on para el Nord la tendència general és a equivocar-se. Els carrers que fan baixada estan orientats en direcció al mar i com que el mar és a llevant, semblaria que és allà on hi ha l’est. I els altres carrers, els que van perpendiculars a la línia de la costa apunten cap a França, de manera que el Nord hauria de ser cap allà.

Però no.

Quan Ildefons Cerdà va dissenyar el seu pla per l’eixample va tenir en compte molts detalls. Sempre es parla de la disposició de les cruïlles en xamfrà, o de les illes de cases que havien de tenir patis interiors. Però l'orientació general de la ciutat també la va tenir en compte i va muntar la quadrícula de manera que cap edifici tingués una paret completament orientada al sud, i per tant, cap tampoc ho estaria en direcció al nord.

La part de l’edifici encarada al sud resultaria molt calorosa, sempre sota l’impacte dels rajos del Sol. I per contra, els habitatges orientats al nord resultarien incòmodament freds.

De manera que a l’eixample de Barcelona, la línia nord-sud talla la quadrícula en diagonal. Així, dos dels costats dels edificis reben llum, però sense excés i els altres dos estan a la fresca, però sense passar-se.

L’error que es comet en mirar on para el mar és perquè la línia de la costa no està situada en direcció del nord al sud, sinó que també va en diagonal.

Aquesta distribució dels carrers explica un altre detall que passa desapercebut moltes vegades. En ocasions he sentit artistes i fins historiadors intentant explicar les llegendes sobre l’origen del nom de l’avinguda del Paral·lel. Es parla d’un bar que va posar una minyona quan va independitzar-se, però el cas és que no hi ha registres clars del Bar ni tampoc del motiu per posar-li aquest curiós nom.

Però la realitat és més senzilla. El mateix Cerdà va trencar la geometria de la quadrícula de l’eixample en alguns carrers. I dos d’aquests carrers si que seguien les línies mestres dels mapes.

Un d’ells segueix la línia nord–sud amb que, al segle XVIII, un equip de geògrafs francesos va determinar el meridià que passa per París. Amb aquestes mesures van poder establir la mida de la Terra i per tant, la mida del metre. Aquest meridià que passa per París el van mesurar des de Dunkerque fins a Barcelona. I per això el carrer que apunta directament al Nord, i cap a París tot seguint el meridià s’anomena “Avinguda Meridiana”.

Però ja sabeu que l’esfera terrestre està dividida en meridians (de sud a nord) i en paral·lels (paral·lels a l’equador). Doncs ja us podeu imaginar l’origen del nom de l’avinguda del Paral·lel.

Estrictament hauria de ser “avinguda del Paral·lel 41º 22’ 34’’, ja que aquest és exactament el paral·lel per on transcorre l’avinguda. I per això ja tenia aquest nom en el projecte de Cerdà. Si feu una ullada al Google Earth veureu que posant la imatge ben orientada al nord, únicament hi ha dos avingudes que siguin perfectament vertical una (la Meridiana) i horitzontal l’altre (el Paral·lel).

I una darrera curiositat. Quin és el punt on es tallen aquests dos carrers? Doncs cap, perquè físicament no es creuen. Però si seguíssiu les línies imaginàries del seu traçat veuríeu que s’encreuen just al rellotge del port. Un dels indrets que l’equip de geògrafs francesos va fer servir per determinar les mesures trigonomètriques que portarien a determinar la longitud del metro patró.

19 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Mi ilustre maestro,

M'ha agradat l'apunt d'avui. A més, així a ull, si es prolongués el Passeig de Gràcia gairebé aniria a petar també al rellotge del port... vaja amb el rellotge dels pescadors !! Gairebé entren ganes de fer un relat estil "Còdigo Da Vinci" i tot !!

Núria ha dit...

Sempre he pensat que m'agradaria saber l'origen de tots els noms de la ciutat de Barcelona. No n'existeix cap llibre? Tots els carrers que es diuen Rambla, Riera o Torrent són antics passos d'aigua que baixava de Collcerola o dels tres turons. Per si de cas, sempre he pensat que millor no viure-hi en un carrer d'aquests no fos cas que l'aigua decidís baixar pel mateix lloc que en anys anteriors, com al Maresme! A Badalona tenen el nom dels carrers al revés, en diuen Rambla al passeig paral·lel al mar i carrer del mar al que desemboca a la platja.

copepodo ha dit...

Muy curioso, sí señor. Yo probablemente soy de los que confunden el norte cuando visito Barcelona...

Alasanid ha dit...

Sabia això del paral·lel però de la meridiana en desconeixia l'orgigen.

La veritat és que Ildefons Cerdà va deixar poques coses que es poguessin creiticar.

Jo a dins d'una ciutat acostumo a estar despistat... (he tingut problemes per arribar a les teves presentacions de llibres jaja).

Carquinyol ha dit...

Núria, per saber més sobre els noms dels carrers de Barcelona mira el Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona

Thera ha dit...

M'ha agradat molt el post d'avui. Curiós. Realment curiós. A més, aixó explica moltes coses relatives a la meva manca d'orientació doncs...

Júlia ha dit...

Oh, que interessant!! Ignorava per complet tots aquest detalls!

I pot ser, com diu la Thera, que tingui a veure amb problemes d'orientació? Una ciutat amb tots els carrers de nord a sud i d'oest a est tindria un desequilibri important en el repartiment de calefacció, però probablement oferiria molta facilitat en l'orientació!

Uau!! Tantes hores de pensar que algú ha dedicat a aquests detalls, i tan imperceptibles per part de la resta de mortals!!

Júlia ha dit...

(Correcció)
...i tan imperceptibles per la resta de mortals!!

Asimetrich ha dit...

molt curiós. D'aquelles coses que no et pares a pensar tot i que algú n'hagi donat 1000 voltes per fer-les. Un merescut reconeixement a la tasca del senyor Cerdà.

òscar ha dit...

ostra ... un post de traca i mocador. sembla mentira però anem (o vaig) pels llocs sense preguntar-nos determinats perquès.

sants ha dit...

Molt maco el post d'avui.
A Montjuic, per cert, trobem un monument en homenatge al METRE i les mediciones fetes pels francesos a Barcelona. Es troba just a sota del Castell.

amay ha dit...

Jo també sabia això del paral·lel però, ves per on, mai m'havia parat a pensar sobre l'avinguda meridiana... Potser pel fet d'estar en femení!

Dan ha dit...

Carquinyol. Noooo, més codis da vinci noooo!!!!

Núria. En carquinyol t'ha deixat més avall on trobar l'origen dels noms. Fixa-t'hi que NO tots els torrents eren perquè hi passava un torrent. El Torrent de les Flors de Gràcia està dedicat a un tal senyor "Manuel Torrente Flores", que era l'amo dels terrenys
:-D

Copepodo. No te imaginas qcuantos barceloneses tienen el mismo problema!

Alasanid. En cerdà era un geni. Rar, però geni.

Thera. Ui. Els noms dels carrers donen moltíssim de si. Si jo t'expliqués...

Júlia. Guanyariem en orientació però hi perderiem en calefacció i qualitat de vida. Jo diria que vàrem fer un bon negoci amb en Cerdà.

Asimetrich. El que deia. Mirar els origens dels noms dels carrers és un entreteniment interessantíssim!

Oscar. Tots passem sense més. Però una paradeta ocasional per donar-hi una segona ullada sempre va be.

Sants. Si. A Montjuic hi ha un dels vertex geodésics que van fer servir. I a la meridiana, a la plaça de les glóries, hi ha un momnument al meridia... que passa completament desapercebut!

amay. Ben mirat també podria haver sigut l'avinguda del meridià.

Joana ha dit...

Molt interessant el post d'avui. Això de la meridiana si que ho sabia, i el paral·lel sospitava alguna cosa semblant. El problema d'orientació dels barcelonins en anar a fora i dels foranis en venir a Barcelona, suposo que és una qüestió de canvi de referents, a Barcelona ningú no diu que tal lloc o tal altre és al nord o al sud o a l'est o a l'oest, simplement, es pren com referència el mar i la munhtanya, vorera de mar o de muntanya, pujant a la dreta o a l'esquerra, per això la confusió de tots plegats. En general sóc prou bona orientant-me, però si hi ha un lloc on em perdo és la ciutat d'Ourense, és superior a mi, no puc anar sola.

Arcangelo ha dit...

Codis Da Vincis no... però això potser ho podria fer anar en Ruiz Zafón :-).

Júlia ha dit...

Arcangelo!! Digues, ets el mateix que l'altre dia vas escriure al bloc d'en Titot?

pere ha dit...

Per a la Núria: un llibre molt interessant és Las calles de Basrcelona de Víctor Balaguer, publicat l'any 1865 i que és fàcil de trobar en edició facsímil i també de llegir aquí: http://books.google.es/books?id=QOsCAAAAYAAJ&dq=las+calles+de+barcelona&printsec=frontcover&source=bl&ots=w_94za8O5v&sig=dC4mHJsyQomK9Y-cwWAaCWTIFr8&hl=es&ei=Uhc4St7rOKG8jAeIyaD-DQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6#PPA30,M1. Evidentment, falten molts carrers actuals.

Una característica curiosa de l'Eixample és que -ja es dedueix del que dius- si col·loquem l'esquena tocant els xamfrans, tindrems just davant els quatre punts cardinals amb força precisió.

pere ha dit...

Barcelona i no Basrcelona, és clar.

Núria ha dit...

Gràcies, Carquinyol i Pere.
Dan, sí, tens rao. Aquesta història la sabia. En època de Franco, quan es van canviar els noms dels carrers o es varen castellanitzar, el carrer del senyor Manuel Torrente Flores va passar a Torrente de las flores i al tornar-los atra cop al català va passar a Torrent de les flors. Pobre home, es va quedar sense carrer...
Quan vaig pujar a viure a la Seu em va costar orientar-me a solana i obaga, jo que sempre havia dit mar o muntanya!!