dijous, de juny 01, 2006

Ficcions

Últimament, les productores americanes s’estan dedicant a fer sèries de televisió una mica més treballades, i sembla que hi ha dos temes estrella. Les aventures de misteris incomprensibles, tipus “Perdidos” o “Invasión” i les que tenen rerefons científic, com ara “C.S.I.” i “House”.

Reconec que aquestes m’agraden molt. Tenen una ambientació científica força correcte, sobretot en comparació amb el que estem acostumats a veure. Naturalment, si saps com són les coses en la realitat et fas un fart de riure. Les anàlisis que a C.S.I fan en uns deu minuts, en realitat requereixen setmanes de feina. A sobre, les mostres mai estan degradades ni contaminades, els aparells mai estan espatllats i el noi del laboratori mai està prenent cafè ni de baixa laboral.

Però el factor temps és el millor. M’encanta quan agafen una mostra de sang, la recullen amb una xeringa, la injecten en un aparell i pocs segons desprès surt el resultat (fins i tot la impressora és ràpida!). En realitat la mostra caldria preparar-la abans, fer una extracció prèvia del compost que vols analitzar, comprovar-ne la qualitat, determinar els nivells que tenim i segurament concentrar-la, preparar una recta de calibraciò, injectar la mostra en l’analitzador, verificar que estigui dins del rang, passar unes hores intentant interpretar les dades i repetint-la per assegurar que el resultat és fiable.

Malament. El dolent ja s’hauria escapat.

I a House encara és més divertit. Allà son els mateixos metges els que fan les anàlisis! Potser no tenen personal al laboratori? O és que no en tenien prou amb fer la carrera de medicina sinó que també han fet biotecnologia a hores perdudes? En tot cas, ja us garanteixo que aquí, això no passa. En cap laboratori permetrien que un metge es posés a analitzar res, i poquíssims metges sabrien que fer en un laboratori.

Aquí també tenen els resultats d’una hora per l’altre. I és que a la tele, el temps és or.

Però ja se sap que en la ficció ens podem permetre llicències. Per això podem passar per alt el que a “El Código Da Vinci” els protagonistes estiguin corrent durant 72 hores seguides sense dormir i segueixin prou espavilats com per anar desxifrant enigmes mil·lenaris.

De totes maneres, a les sèries sempre em sorprenen alguns comentaris que fan. Normalment penso que és un error de doblatge. Els encarregats de traduir els diàlegs no deuen ser experts en temes mèdics o científics. Per això podem sentir que “com que el pacient està sense leucòcits no podrà transportar oxigen a les cèl·lules”... (Leucòcits transportant oxigen? Doncs aleshores que deuen fer els eritròcits o glòbuls rojos?).

I una que em fa molta gracia és la mania d’administrar epinefrina als pacients quan tenen una parada cardíaca. No és que sigui incorrecte. Però el nom epinefrina no és el més habitual aquí. Aquí de l’epinefrina normalment en diem... adrenalina! És el que passa quan una cosa té dos noms per referir-s’hi. Suposo que com que els anglosaxons en diuen “epinephrin” , doncs els traductors tiren pel dret.

Però el millor de tot és que sempre troben la resposta. Sempre recorden una dada que van estudiar algun dia i que explica els resultats tant estranys o els símptomes tant sorprenents. Llàstima que en la vida real trobis poca gent tant brillant.

I massa paios semblants al doctor House... però que no són tant brillants. Únicament són igual de malparits.

10 comentaris :

bellosoli ha dit...

sisi, però en house mola!!! jejeje! És com tot, a la tele se li han de permetre certes llibertats. Els hi permetem que siguin excessivament brillants de la mateixa manera que en House ens cau be quan si fos algú real l'odiariem. Però és clar, és el prota de la serie! i n'estic viciat!!!

Cristina S ha dit...

Jo m'he enganxat molt a House i tard perquè em feia com pal veure-la. Vaig topar amb un capítol i clar, em vaig quedar flipada amb el personatge del Dr House. Jo com no sé res de medicina doncs no em fixo tant en aquestes coses però tampoc sóc tonta i sé q la realitat no és així. Però és ficció i sembla q agrada.

Anònim ha dit...

Hola, doncs jo també estic "enganxat" a House i encara que la serie és de medicina, el que veritat enganxa és la personalitat d'en House i que sempre troba la solució. És com el salvador de l'època moderna, perquè hi ha una dada interessant:em sembla que no ha mort cap pacient en tota la serie o només un. Amb aquestes premisses qualsevol que veu la serie s'enganxa. S'eleva la medicina a religió infalible. Però en el fons, que vols que et digui, jo sóc tan normal, vaja tan poc extraordinari que em molen aquestes coses i bé, millor mirar aquestes series(que aprens alguna coseta) que no d'altres més vanals.

Anònim ha dit...

Em sembla que en el cas de Houes, si tot això passés en un taller mecànic, la serie també seria genial, el millor de la serie és el caràcter d'aquest home!és genial. Me mare esinfermera i també diu que hi ha molts errors, però que vols,són series per entretenir, no series educaties per formar doctors/es.

Anònim ha dit...

Home Dan, això de les traduccions de termes tècnics pot arribar a ser insuperable com allò gloriós de la vall de la silicona d'una pal·lícula de James Bond(Silicon Valley - vall del silici ben traduït, suposant que tingués algun sentit traduir-ho).
De tota manera, House m'agrada pel tractament dels personatges, no per la "ciencia" que destil·la.

Dan ha dit...

Je je. A tots us enganxa el paio cabronet eh?
A mi també. M'haure d'entrenar a ser com ell.

Anònim ha dit...

Jo també estic enganxat al House! Ara, però, sé que si algun dia estic fotut de veritat i ve un "medicastre" i diu "foteu-li nosequants grams d'epinefrina" i no d'adrenalina, ja em puc donar per mort!

Dan ha dit...

No home!! que tambe es diu epinefrina! Sols que tindras un metge que se les donara de "yo estudié en los USA"

Petitabruixa ha dit...

Escolta, epinefrina també s' utilitza! Jo ho escoltat a l' Hospital de Sant PAU....

A mi m' agrada House, no pas ell, que per a mi, té un sentit de l' humor gairebé insoportable..sinò pels casos (volia ser metgessa però no va poder ser per una enfermetat en aquell temps)..i el CSI em xifla...en Grisom sembla saber-ho tot i són tan professionals. Van donar uan sèrie "Medical Investigation" que també em va agradar molt i molt però va durar poc.

Jo vaig tenir la sort de conèixer un gran metge, en Jordi Gol i Gurina..tenia un ull clínic brutal però es feia estimar...Com el trobo a faltar!

RUFUS ha dit...

a part de House trobo ke hi ha moltes series bones (amerikanes)
Sobretot gracies a Via Digital (pero van sortin als altres canals).

Vic Makey (TV3) és bonisima

mentes criminales, oz, el seguito, the weill, padre de familia, padre made in Usa, the closed, a 2 metros bajo tierra, etc..