dimecres, de maig 31, 2006

El desert extrem

Fa uns anys vaig tenir la sort de poder visitar el nord de Xile. Allà hi ha uns quants indrets turístics, però que encara no han sigut assaltats per les multituds, de manera que es manté l’encant. I un d’aquests indrets és “El Valle de la Luna”, al cor del desert d’Atacama. Tenia curiositat per passar-hi, perquè es considera l’indret més àrid de la Terra.

El rècord no és immerescut. La precipitació anual és d'uns tres mil·límetres. És l’únic indret del món on han mesurat humitat ambiental “zero”. I va tenir un període sense que plogués ni un sol dia durant... quaranta anys!!

L’indret és realment màgic, lunar. Un lloc on la geologia és mostra en la seva plenitud en contrast amb la manca absoluta de vida. De fet, alguns dels experiments que van fer les sondes Vicking quan van anar a Mart els havien reproduït en aquell indret i no havien pogut detectar signes d'activitat biològica, ni tant sols microbiana.

I encara que certament hi ha turistes, encara no son multituds i no és difícil allunyar-se una mica, mirar en direcció oposada a la carretera i admirar la solitud inhòspita, però bellíssima, d’un indret tant extrem.

Però tanta sequedat resulta sorprenent. Després de tot, aquell indret no està tant lluny del mar. De fet, el desert d’Atacama arriba fins a la línia de la costa. Certament, a la costa les condicions no son tant extremes i hi ha prou humitat per mantenir una certa vegetació i permetre assentaments humans. Aleshores com és que no hi ha gens de pluja ni humitat al Valle de la Luna ?

La resposta està en l'orografia del terreny. El desert de seguida agafa molta alçada. De mitjana està a més de 800 metres sobre el nivell del mar. A sobre, hi ha laCordillera Domeyko”, una petita serralada entre el cor del desert i l’Oceà pacífic. (Petita en comparació amb els Andes, perquè allà gaire res és petit.)

El cas és que l’alçada i les muntanyes fan que la humitat provinent del mar condensi i precipiti en forma de pluja o neu abans de poder arribar a l’alçada del Valle de la Luna. Es diu que és una regió d’”ombra de pluja”. Al món n’hi ha uns quants indrets com aquest. Llocs on les muntanyes barren el pas als núvols.

El cas d’Atacama és prou curiós perquè pots estar mullant-te els peus a les platges de l’oceà Pacífic, agafar un cotxe i en poques hores caminar per un terreny on l’aigua no hi arriba mai. El contrast és brutal.

Però, amb l’excepció del Valle de la Luna, la resta del desert d’Atacama no és completament estèril. Hi ha les llavors de moltes plantes. Alguna vegada plou, i encara que l’interval entre pluges pot ser de varis anys, quan ho fa, la vida rebrota amb una intensitat increïble. És quan tenen lloc les floracions del desert. En poques hores totes les plantes germinen, el desert es tenyeix amb una catifa vegetal que floreix immediatament, cobrint el terra de plantes allà on feia poc sols hi havia sorra. Amb celeritat frenètica, el terreny s’omple de llavors i les plantes moren en uns pocs dies.

I és que la vida és tossuda i persistent. I per poc favorables que siguin les condicions, sempre intentarà resistir. Tant sols cal una mica de nutrients i un xic d’aigua. I paciència.

Tant sols a indrets com el Valle de la Luna no hi ha manera. Però això també és part de la seva bellesa.

9 comentaris :

La reusenca ha dit...

Mai no he estat a cap desert. Me n'has fet venir ganes, Dan!
i gràcies per fer el meme, has complert com un senyor!

CUCALELLA ha dit...

Jo si que he estat al desert i la veritat és que també em va impressionar molt. Jo vaig estar per Tunissia. Era tant inmens com l'oceà, si m'haguesin deixat allí enmig no no hagués sabut cap on tirar perque tot és igual, terra i més terra...Un petonet!!!

Dan ha dit...

reusenca! Si algun dia pots visitar undesert, no t'ho perdis!
Ui el meme! l'he anat seguint de link en link fins l'origen. I no m'acavat de fer el pes el que he trobat. (pero tot son gustos).

Cucalella. Jo tambè he estat a Tunissia, i el Chatt el Jerid també és impressionant!

gudulina ha dit...

Sempre q veig fotus de deserts tinc la sensació de set. Costa d'imaginar q en una terra tan "seca" hi hagin flors maques, vaja q hi hagi vida. Una de les coses q m'agradaria trobar en un desert són els oasis, els petits paradissos :)

Labmaniakes ha dit...

La natura no deixa mai de sorprendre'm i recodar-me que sóc una ignorant!

Mery Cherry ha dit...

tinc una amiga que hi ha estat fa poc i ha tornat molt tocada d'aquest lloc. El desert és un dels meus deutes pendents

ccs ha dit...

...jo m'hi vaig estar 10 dies pel desert d'Atacama. És realment impressionant.

Al valle de la luna, hi vaig veure posar el sol i és realment espectacular...

A part de tot el que expliques, una de les coses que més me va impressionar van ser els geisers i l'-intent de-aprofitament energètic del calor terrestre. Aquell central dels anys 70 és tota una lliçò de tècnologia.

Anònim ha dit...

Excellent, love it! California radar detector laws 1985 to 1987 oldsmobile 307 v-8 george and martha navy blue pants dr koop topamax drug description bontril from livewellrx.com Texas hold em nework freeware High quality mattresses Free black jack fun Gmc clutch health insurance for small businesses in west virginia Acura integra type r camshaft Skin care oxygen cream Cabinet hardware specialtys fiat traktorit

Anònim ha dit...

Excellent, love it! »