dimecres, d’agost 30, 2006

Meduses

Cada estiu es parla amb més i més freqüència de la plaga de meduses que està envaint les nostres costes. I realment, avui en dia n’hi ha prou amb anar a la platja o passejar amb una barca prop de la costa per veure grapats d’aquests animalons. És una llauna, perquè les seves picades son doloroses i encara que no ho fossin, nedar entre una sopa de meduses no es una idea massa agradable.

Però hi ha ben poca cosa a fer. Mentre la temperatura de l’aigua augmenti i el nombre de tortugues i tonyines disminueixi, les meduses estaran encantades de reproduir-se com a boges. A més, si abans no arribaven tant a la costa era perquè prop de terra l’aigua del mar és una mica menys salada degut a l’aport d’aigua dolça dels rius. Aquesta baixa salinitat frenava l’arribada de les meduses i les mantenia a uns pocs quilòmetres de la costa. Però com que els rius cada vegada porten menys cabal doncs l’aigua es va tornant més salada i la barrera per les meduses desapareix.

És un efecte col·lateral del canvi climàtic. Quan això afecti seriosament al turisme, potser algú ho tindrà en consideració a l’hora de calcular les pèrdues econòmiques que costa el no fer res per evitar-ho. I també, potser, deixaran de justificar transvasaments hidrogràfics dient que l’aigua que els rius aboquen al mar és aigua que es perd i que no serveix per a res.

Però les meduses poden portar encara més complicacions. I un bon exemple el tenim al Japó, on han tingut problemes deguts a les meduses... en un reactor nuclear.

Les centrals atòmiques necessiten molta aigua per refredar el sistema. Les reaccions nuclears generen molta calor, que es la que es farà servir per produir electricitat, però que si no es controla, pot acabar fonent el propi reactor. Per això sempre es construeixen al costat de rius o del mar. Agafen aigua (molta aigua) que circula per refredar el sistema i que tornen al mar o al riu. Aquesta aigua ha passat per un sistema aïllat i per tant no es radioactiva ni res, tant sols una mica més calenta.

Doncs a la central de Chubu, a la ciutat japonesa de Hamaoka, van haver de aturar els reactors perquè l’aport d’aigua de mar es va deturar quan les meduses van taponar els filtres dels col·lectors. Això va interrompre la refrigeració i la temperatura va començar a augmentar fins que els sistemes de seguretat van deturar la planta energètica. El problema es va resoldre en unes hores, quan van netejar els filtres i la circulaciò d'aigua freda es va restablir.

Sospito que és la primera vegada que un organisme tant simple com les meduses fa deturar un sistema tant complex com una central nuclear.

Aquí, de moment no s’ha produït cap incident semblant i tant sols hem de conviure amb les empipadores picades i les imatges de meduses descomponent-se a la sorra.

I recordeu que per les picades de medusa el que cal fer es rentar amb aigua de mar i refredar la zona afectada. Quan un tentacle ens frega, ens deixa de record moltes cèl·lules urticants que ens han clavat l’agulló, però també moltes altres que estan allà sense descarregar el verí. Si ens rentéssim amb aigua dolça, aquestes cèl·lules es trencarien i alliberarien les toxines, de manera que el problema seria més greu. Per això cal aplicar gel dins una bossa de plàstic. Així notem el fred (que desactiva el verí) però no arriba l’aigua dolça del gel (que l’activaria).

8 comentaris :

CUCALELLA ha dit...

Ben interessant, si señor!!!
Just aquest any a les festes del meu poble ens vam disfressar de meduses. Va ser ben divertit...Tot i així poca gent sabia de que anavem realment, semblavem unes meduses alienígens... :-P

Dan ha dit...

Je je. Al menys, les vostres picades no feien massa mal... o potser si!
;-)

gudulina ha dit...

A mi em fan yuyu malgrat són boniques i tenen una manera de moure's molt elegant. Mai m'ha picat una però diuen q fa mal... Benvingut un altre cop per aquí :)

CUCALELLA ha dit...

Sí que feiem mal. A un amic meu se li va ocórrer la brillant idea d'agafar encenedors i utilitzar una part que dóna una espècie de corrent. Quina mala idea que tenen alguns...jeje. Tot i així erem meduses del amor :-D

eldamar ha dit...

totalment dacord amb el expossat,ens estem carregant tot ,per això passem aquestes coses que no son normals,que mai habien passat.M'agrada el teu blog,em quedare amb la direcció.Ens llegint!!

Dan ha dit...

Gudulina, tens raó: hi ha meduses que son molt boniques. Una bellesa perillosa, però.

Cucalella, queda clar que cal anar amb compte amb totes les meduses. Ni que siguin de l'amor!

eldamar. Gracies, i Benvingut per aqui.

ñ ha dit...

Jo aquest estiu no m'he banyat al mar. Por, jo?
Si.

Dan ha dit...

Precaució se'n diu, Nú