Gliese 581 C: Un nou món

Una de les recerques més interessants que actualment es desenvolupen és la que té per objectiu localitzar planetes extrasolars que siguin similars a la nostra Terra. Fa pocs anys el món de l’astronomia es va esvalotar en anunciar-se el descobriment del primer planeta extrasolar, però aquell era un món aparentment inhabitable. Massa semblant a Júpiter o Saturn. Un planeta gegant fet bàsicament de gas.

Des d’aleshores s’han anat descobrint molts més planetes similars, però des del punt de vista de la vida no tenien gaire interès. El problema era que les tècniques de detecció tan sols permetien localitzar cossos molt grans, de manera que gairebé tots eren gegants gasosos. Científicament va ser apassionant, perquè es van trencar molts esquemes sobre com pensàvem que es formaven els sistemes solars, tot i que la possibilitat de tenir a l’abast un indret habitable seguia llunyana.

Però potser ja s’ha identificat un candidat.

Científics de la ESO (European Southern Observatory) acaben d’anunciar que han identificat un planeta de mida semblant a la Terra i on, per les seves característiques, hi podria haver aigua en estat líquid. Finalment un indret que podem marcar amb una “X” en els mapes estel.lars a l’hora de buscar vida en una altra estrella. I tan sols a vint anys llum de distància!

El nom del planeta: “Gliese 581 C”.

Això vol dir que orbita al voltant de l’estrella Gliese 581 i que és el tercer planeta identificat en aquell sistema. Els altres dos són, òbviament, Gliese 581 A i Gliese 581 B.

El planeta, de totes maneres no és pas una copia de la Terra. D’entrada és més gran, el seu radi és 1,5 vegades el de la Terra, i la seva massa és cinc vegades superior a la del nostre planeta. Però la dada interessant és que es troba dins la “zona habitable”, també anomenada “ecosfera”, del sistema. Això vol dir que tenint en compte la distància a que es troba de la seva estrella, la temperatura a la superfície pot oscil·lar entre els 0 °C i els 40 °C. Un marge ideal perquè l’aigua no s’evapori ni es congeli, que és la condició que es considera necessària perquè s’hi doni la vida, almenys tal com la coneixem a la Terra.

Però encara hi ha més diferències. L’estrella Gliese 581 és una nana roja. Aquest és un dels tipus d’estrelles més freqüents que hi ha, més petits que el nostre Sol i relativament més freds. El nou planeta òrbita molt a prop de l’estrella, i això fa que trigui tan sols uns tretze dies en completar una òrbita completa, de manera que un “any” a Gliese 581 C dura menys de dues setmanes terrestres.

En tot cas, ara ja sabem de l’existència de dos planetes en la zona habitable d’una estrella. Un era la nostra vella i estimada Terra, i ara ja tenim el segon en el punt de mira.

Però ara caldrà estudiar molt atentament el planeta. De moment sabem molt poques coses d’ell, perquè la manera que tenen de descobrir-los no és fent una foto amb un telescopi. El que es fa és calcular les oscil·lacions que mostra l’estrella en el seu camí i deduir a partir d’aquí la distància i la mida del planeta que causa les pertorbacions. Aquest mètode, anomenat “de la velocitat radial” és un dels més emprats en la caça de planetes extrasolars, però al final tenim únicament les dades del planeta i no cap imatge.

De totes maneres, el descobriment és apassionant. Ara ja hi ha un lloc on mirar atentament per esbrinar si hi ha signes de vida, tot i que sembla que els del programa de recerca d'intel·ligència extraterrestre (el SETI) ja havien dirigit les seves antenes en direcció a Gliese 581 en dues ocasions, als anys 95 i 97, sense detectar res. Encara que si trobar un planeta semblant a la Terra ja és un èxit esclatant, que hi hagi vida, que sigui intel·ligent i que emeti senyals detectables ja seria com si ens toqués la grossa de Nadal a la primera.

De totes maneres, ja hem trobat el primer. Segur que n’hi ha molts més, esperant a ser descoberts, allà... on no ha anat mai ningú.