dimarts, d’abril 24, 2007

Amb tan sols sis hores

De totes les guerres que hi ha al món, tant sols algunes mereixen la pena. La guerra contra la pobresa, contra la ignorància, contra el fanatisme i, sobretot, contra les malalties. Per desgràcia, la quantitat de recursos que es destinen a aquestes guerres resulta ridícula si la comparem amb les que hi ha escampades arreu del món amb excuses més banals i quasi sempre falses.

Però de vegades ni tan sols la manca de recursos justifica algunes situacions que pateix la humanitat. I de tant en tant, topes amb una dada que et fa saltar de la cadira per pura indignació. Això és el que em va passar fa una setmana, quan vaig sentir una dada sobre una malaltia. El que deia el conferenciant em va semblar simplement increïble, però quan he comprovat les dades resulta que eren certes.

La esquistomatosi (també anomenada bilharziosi) és una malaltia típica dels països en desenvolupament que està causada per un tremàtode, una mena de cuc, anomenat Schistosoma. N’hi ha cinc tipus diferents escampats per diferents zones del planeta, però tots poden afectar l’home.

Aquest paràsit té, com acostuma a passar en els tremàtodes, un cicle vital molt complicat, en el que diferents estadis larvaris infecten varis hostes, primer cargols i després als humans. Algunes larves viuen a l’aigua des d’on poden adherir-se a la pell d’algú que passi nedant o amb els peus dins l’aigua, penetrar dins el cos i reproduir-se a l’interior.

La malaltia que causa no és mortal, però si molt debilitant i incapacitant. Provoca febre, còlics, alteracions al fetge, lesions al sistema nerviós i una llarga llista de símptomes que deixen als pacients totalment impossibilitats.

Doncs el cas és que aquesta malaltia és una de les més esteses al planeta. Ara mateix hi ha dos-cents milions d’afectats! Quasi tots a països del tercer món, i principalment Àfrica, Sudamèrica i zones del sud-est asiàtic. Són països molt dependents de l’agricultura i amb aigües infectades pels paràsits. Els habitants, en regar els camps es mullen els peus i s’infecten amb molta facilitat.

I el cas és que existeix un tractament efectiu per la malaltia. Un fàrmac anomenat praziquantel és efectiu per matar als paràsits. No evita les reinfeccions, però es calcula que amb una única dosi anual n’hi hauria prou per tractar la malaltia en aquests països. Evidentment els turistes que s’infecten quan van a fer viatges exòtics no tenen problemes per curar-se en tornar als seus països.

Però la dada que impressiona és el preu. Una dosi de praziquantel costa... 20 cèntims!

És a dir, que amb 20 cèntims d’euro anuals es podrien curar aquestes persones. Certament són dos-cents milions d’infectats, cosa que dóna un preu total de 40 milions d’euros. Però he anat a mirar quant costa la guerra d’Iraq i resulta que els suposats alliberadors es gasten aproximadament aquests 40 milions d’euros a l’Iraq cada... sis hores!

De manera que amb l’esforç econòmic de tan sols sis hores de la guerra d’Iraq es podria aconseguir tractament per curar una de les malalties més esteses al planeta.

De veritat que hi ha vegades que em fa vergonya pertànyer a la mateixa espècie que molts individus. Sobretot quan els escoltes parlant de llibertat, justícia, progrés i no sé quantes paraules boniques més que perden tot el significat quan les pronuncien.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

El problema és que els humans em desenvolupat una cosa anomenada "possessions" i una altra anomenada "diners" i aquestes dues coses fan que deixem d'aplicar el seny i la lògica.

èlsinor ha dit...

Supose, però, que el problema rau en què les mateixes multinacionals farmacèutiques no hi deuen d'estar gaire interessades pel baix marge de guany que podran traure de 0.20€.

Dan ha dit...

carquinyol, els humans tenim uns mecanismes mentals d'allò menys racionals.

èlsinor. No crec que sigui el problema en aquest cas. El medicament està comercialitzat, de manera que actualment amb els 20 centims ja hi guanyen calers.

Pd40 ha dit...

Als que diuen que el món és més segur amb la guerra d'Irak se'ls hi haurà de caure la cara de vergonya. Si els diners que s'han gastat es dediquessin a construir en lloc de destruir ens aniria millor a tots.

Jacme ha dit...

santa paciència que hem de tindre tots plegats... a vegades em sembla que aconseguir coses com estes són ciència-ficció de veritat, i no viatjar a Andròmeda... :(

El veí de dalt ha dit...

No t'equivoquis. la vergonya no és que tu pertanyis a la mateixa espècie que aquests indesitjables; el trist és que aquests paràsits simplement existeixin.

Laia ha dit...

A part de que perden el significat... fan mal a l'oïda i tot. Mentre sigui rendible mantenir un Tercer Món que aporti beneficis als països desenvolupats, tot seguirà igual malauradament...

Anna ha dit...

centpeus, que bé que hagis tornat! tot i que veig que ho fas molt reivindicatiu... en fi, tens raó, però ja sabem tots que els interessos particulars acostumen a pesar més que el benestar de gent que ni tan sols coneixem i viuen a l'altre punta del món.

Petitabruixa ha dit...

Sí que fa vergonya. Molta.

Què bé llegir-te de nou!

Lili;-)

Ulisses ha dit...

que fort...

Anònim ha dit...

Hola!! Estava pasant el rato per internet i he entrat ací· No coneixia la web pero a partir d'ara entraré molt més. Me pareix impressionant que es pense més en petroli que en la vida de moltes persones.


Alba