dimecres, de juny 03, 2009

Sexe i matemàtiques

Hi ha temes que són delicats perquè, malgrat que s’acostumen a vendre amb una capa d’”objectivitat científica”, en realitat amaguen molts prejudicis i tendències culturals. Però alhora, tampoc cal amagar dades simplement perquè ens semblin política social o culturalment incorrectes. Les coses són com són, i no ens fem cap favor enganyant-nos. Aquest argument, però, és empipador perquè l’han fet servir àmpliament els defensors del racisme, el sexisme, i tota mena de discriminacions. Per tant, sempre cal ser prudent en les anàlisis.

Això s’ha aplicat moltíssim a les diferències entre homes i dones. Que som diferents és una obvietat i la vida resulta molt més interessant gràcies a això. Però quan aquestes diferències passen a ser categories ja és un altre tema. Durant molts anys les dones han sigut tractades com éssers inferiors ja que, presumptament, la seva capacitat intel·lectual era menor que la dels homes. Això durant molt temps simplement no es discutia, però va arribar un temps en que es va començar a mostrar amb dades objectives, científiques.

El cervell de la dona era més petit que el de l’home, per tant, la seva intel·ligència havia de ser menor.

Ara aquests raonaments ens fan riure, però en un temps no tant llunyà es feien servir per aplicar lleis discriminatories, per negar el dret a votar i per mantenir l’estat de dominació dels homes. I que es podia dir en contra de les dades científiques?

Doncs més dades, naturalment.

Mica a mica es va veure que la mida del cervell no té relació amb la intel·ligència. És evident que els elefants no són terriblement intel·ligents malgrat els seus grans cervells. Després es van anar fent altres determinacions que van deixar el tema cada vegada menys clar, però la mesura de les diferències va seguir.

Un clàssic és que les dones tenen menor capacitat de percepció espacial. En realitat crec que aquesta és de les poques que encara es mantenen i que semblen ser reals. Al menys fins l’aparició de noves dades. Però potser el tòpic, fermament implantat, que indica que les dones no saben llegir els mapes pot influir en el disseny o la interpretació dels experiments.

I encara més. Els prejudicis poden convertir en una realitat coses que no són reals.

Acaben de publicar un treball on analitzen la diferència entre homes i dones pel que fa a les matemàtiques. Quan parlem de les mates, acostuma a ser un terreny majoritariament masculí. Per això hi ha la idea que les dones tenen un rendiment menor en matemàtiques que els homes. De fet, en mirar els resultats dels nens a l’escola, poc diferents dels de les nenes, la qüestió es plantejava de manera més subtil. El que s’afirmava era que la dificultat per les dones era la de ser excel·lents matemàtiques.

Exactament es plantejava dient, les dones treuen resultats iguals als de la mitjana de la població i ajustats a la mitjana. En canvi en el cas dels homes hi ha més variació. Per això trobem que ells obtenen els pitjors resultats, però també són els que sobresurten més.

Matemàticament era com dibuixar dues corbes en forma de campana de Gauss, però la dels homes amb unes cues molt més extenses.

Però l’estudi fet aclareix una mica les coses i indica que si que són així, però que no són així.

En el treball es van preguntar si era cert que les noies treien diferent notes mitjanes que els nois. Tal com era d'esperar, quan van fer una anàlisi estadística van trobar que no. De mitjana no hi ha diferències. Però que passa amb els extrems? Les noies tenen dificultats per arribar a l’elit en el camp de les matemàtiques. I aquí la cosa es comença a aclarir. Van trobar que efectivament, les noies no arriben a nivells tan alts com els nois... però que això depèn del país!

I aquí arriba la clau. Com menys discriminació hi ha entre nois i noies, menors són les diferències que s’observen en qualsevol paràmetre relacionat amb les matemàtiques. Efectivament és cert que als Estats Units els millors matemàtics són bàsicament homes, però això no passa a Islàndia. I és que si vius en una cultura on t’inculquen de petit que no serviràs mai per determinada cosa, doncs per que intentar-ho?

I un altre detall interessant. Les diferencies entre homes i dones als països occidentals han anat disminuint a mida que la igualtat social anava creixent. De manera que no era que tinguessin un cervell diferent. Era simplement que l'entrenaven diferent, un fet que desgraciadament no és cap sorpresa.

Aquest condicionament pot aparèixer sense que ningú en sigui conscient. Després de tot, si que som diferents homes i dones. Quasi tots els òrgans presenten particularitats subtils, però reals. I amb tota seguretat el cervell també. El problema és que la manera com actuem, com eduquem, pot representar una diferència molt més gran que no pas les que portem de fàbrica.

Tot això em planteja un dubte. La incompatibilitat entre dones i mapes estarà condicionada també per la manera que tenim d’actuar? O potser aquesta si que és genètica? En tot cas, no generalitzaré. Conec alguna noia que s’orientava perfectament amb els mapes.

(... de fet, només una, però no he dit res.)

17 comentaris :

Carquinyol ha dit...

ummm,,, confeso que ha estat llegir el títol i venir-me un número al cap: 69 !!

En fi... realment molts estudis d'aquests tipus haurien de tenir en compte els factors socials, ja que sovint creen inèrcies que els desvirtuen i que són imperceptibles pels que fan l'estudi, puix estan immersos (sense adonar-se) en aquestes inèrcies socials.

kika ha dit...

molt interessant. ara bé, això dels mapes... jo em pensava que si el homes tenien un avantage era que s'orientaven bé en l'espai... sense mapes! amb un mapa fins i tot jo me'n surto!

Alasanid ha dit...

L'estadísitca és perillosa. Per sort aquí van veure alguna cosa més.

De totes maneres jo m'he fixat que aquí el nivell general de matemàtiques és tan baix gràcies a aquest comportament de la societat (si els pares diuen que les mates són difícils, què vols que faci el nen/nena...?).

Aquell que pesava cervells i defensava la superioritat dels homes no va resultar que el seu cervell estava per sota de la mitjana?

Brioxet ha dit...

No sé si és el cas que coneixes, però la Fraggle també n'és una!

Arcangelo ha dit...

El pesador de cervells, von Bischoff. Es devia morir pensant que era un crack xD...

Jo de petit recordo haver arribar a la conclusió que les nenes ni destacaven ni fracassaven, sinó que mantenien una molt bona mitja i que les desferres més grans en matemàtiques i les genialitats més destacables eren homes. Això no vol dir que les noies no destaquessin. La millor en matemàtiques de la classe era una noia! Se li donava molt bé el càlcul mental i en general els procediments complexes ja explicats. Ara, els primers en captar les coses érem els nois (i això pot ser per una major predisposició a l'abstracció dis-li tècnica o perquè les matemàtiques estan explicades per als homes).

Jo era un cas a part, entenia per exemple el mecanisme de la divisió per dos però emprava la calculadora per veure a quans cabien... No volia cansar-me amb el mètode assaig-error. També pot ser que les dones no facin trampes i per això sembla que els costi més?

kika ha dit...

m'agrada aquest punt últim punt de l'arcangelo: les dones no fan trampes,
i afegiria: ni tenen tanta necessitat de demostrar que tenen èxit com els homes.

Moxi ha dit...

Ara no recordo quan, però crec que era l'any passat que en un reportatge del diari AVUI parlaven de les diferents carreres a la universitat. Una de les dades que mes em va sorprendre era la següent: a la carrera de matemàtiques, (a la UB si no recordo malament) aquell any s'hi havien matriculat tot de noies... i ni un sol noi. I crec que la gran majoría dels estudiants eren noies.

Dan ha dit...

Carquinyol. El 69? Ostres, doncs ara no em ve al cap el motiu? :-D
Pel que fa als estudis. la veritat es que es molt difícil triar entre el que es innat i el que es adquirit. Molt difícil.

Kika. He de dir que fins i tot amb mapa n'hi ha moltes que... però també pot ser que com que sempre els mapes els miren els paios, a elles els falta pràctica.

Alasanid. ja se sap. Hi ha mentides, grans mentides i mentides estadístiques.

Brioxet. Doncs aprofita, que farà de copilot amb gran eficàcia!

Arcangelo. De fet, el que dius es una mostra del que s'observa. Però la clau es: Ho hem provocat això amb els aprioris que fem? Sembla que si.

Kika. Potser les dues coses estan relacionades. No s'espera que siguin tan competitives i per tant, no tenen necessitat de fer trampes. Sospito que les que competeixen a alt nivell en ambients masculins han de fer trampes. A elles se'ls exigeix que demostrin encara més que els homes.

Moxi. Matemàtiques amb tot de noies? Ostres, això ho miraré. Es molt curiós!

Joana ha dit...

El llibre "Per què els homes no escolten i les dones no entenen els mapes" és obra d'un parell de psicòlegs, una parella crec. El vaig llegir i crec com ells que homes i dones som diferents. És cert que en algunes disciplines sobresurten uns o altres . També la clau rau en la capacitat d'aprenentatge i en l'interès en aprendre. La comoditat fa que en certes situacions primi el desenvolupament d'una àrea cerebral més que l'altre.
En la diferència hi ha complementació ,també. Vaig llegir fa poc que a la universitat , en general, hi ha més matriculades noies que nois. Potser un tomb també s'està donant.
Bon article!

Júlia ha dit...

Aaaaaaaaai la lletra petita!!! xDDD

Sí, home, les dones no entenen els mapes i no saben conduir!! Hohoho

Jo en conec unes quantes, de noies que estudien matemàtiques.

El que em pregunto és per què hi ha tanta femella fent biologia i farmàcia, i tant mascle a física i química!

Que enginyeria industrial estigui més sol·licitada per homes, m'ho puc imaginar! Conec poques dones que sentin passió per les màquines! Jajajaja

(Ui, quanta eufòrica en aquest comentari!! M'haureu de perdonar, sóc dona, no sé conduir, però avui he aprovat la pràctica del carnet!! :PPP)

Thera ha dit...

Segur que tens raó, si els estudis ho demostren... Jo de fet me n'alegro de ser diferents, visca la diversitat!!! Però, els tòpics i els abusos del tòpics m'ofenen... Per cert, jo no m'oriento malament, això sí amb les mates de joveneta era un desastre (amb els anys hi he posat afició i ara fins i tot m'agraden) de tota manera tinc alguna amiga matemàtica i una d'excel.lent, amb doctorat i tot!! (Deuen ser l'excepció de la que parles...). salut!

anna ha dit...

Jo crec que tot és qüestió de com t'acostumes, com t'entrenen, com tu dius, i també qüestió de prioritats... és el sistema!

Dan ha dit...

Joana. Si que som diferents. El que es difícil es identificar les diferencies. El que dius, que cada vegada s'iguala més el nombre de matriculats a les universitats indica que allò que abans es considerava una diferencia innata, en realitat no ho és.
De totes maneres, el més important és evitar que les diferencies es facin servir per justificar discriminacions de cap mena.

Julia. Ja has aprovat el carnet de conduir? Ei! Enhorabona!!

Thera. Si senyora. Visca la diversitat. I els tòpics guardadets per fer acudits (i amb moderació).

anna. Es clar. però la gràcia es diferenciar l'innat del que es causat per l'entrenament.

Joana ha dit...

Amb mi, mai et perderies.... tinc un molt bon sentit de l'orientació!
Sempre em fan seure al davant...
Com sempre, estupendo escrit.

Cris Ruano ha dit...

Quan he llegit el títol m'ha vingut al cap la diferència entre sexe i gènere... aquí potser parles més de diferènces de gènere que no de sexe, oi?
En qualsevol cas, crec que tot això depèn sobretot de l'educació rebuda i de fins on t'han inculcat que podies arribar, de la curiositat que t'han transmés pel funcionament de les coses que t'envolten, etc.
Trobo molt interessant aquesta entrada!

mina. ha dit...

Un familiar meu és profe de, diguem-me, matemàtiques, a la universitat. Dic diguem-me perquè és profe i investiga en una àrea molt concreta de les matemàtiques.
Ha tingut i té alumnes homes i alumnes dones. Que les alumnes noies ara són majoria (a últims cursos de carrera). Diu que cap diferència; que en tot cas elles acostumen a ser més aplicades, i que si no segueixen fent carrera científica sovint és per motius familiars. Lu-de-sempre.

Dan ha dit...

Joana. Em sembla que amb tu em perdria on fos i sense protestar :-)

Cris Ruano. De fet si que parlo de gènere. Suposo que com que a fisiologia normalment parlem de sexes i no de generes no hi he pensat. A més, el títol així queda més llampant, no? :-D

mina. Realment, el pes de la família encara no es reparteix per igual, ni per aproximació!.