Sempre ens quedarà Plutó

Doncs finalment, la IAU (Unió Astronòmica Internacional) va decidir que Plutó quedarà fora de la llista de planetes del nostre vell sistema solar. Si més no, tot plegat ha servit per posar l’astronomia a les portades dels diaris, que ja és un gran que. Ara tenim comentaris sobre que faran amb els llibres de text, que sobtadament s’han quedat antiquats, o amb els planetaris de joguina, als que els sobra un planeta.

Tot plegat son anècdotes. Als editors, desprès de refer els llibres de geografia quan l'antiga URSS va desaparèixer, no crec que modificar un planeta els suposi gran cosa. Pels professors és una oportunitat excel·lent d’explicar als seus alumnes que la ciència es va modificant i adaptant constantment, i pel que fa a les joguines segur que les vendran com a peces de col·leccionista... a un preu molt més car!

Però en el fons el que han fet sembla força assenyat. Quan es mirava les òrbites dels planetes al voltant del Sol, eren un seguit de quasi-circumferències... excepte un, Plutó, que feia una el·lipse molt marcada i que de fet, tallava l’òrbita del seu veí Neptú. Si el sistema solar es mirava de perfil, totes les òrbites estaven en un únic pla... excepte un, Plutò, que tenia una òrbita marcadament inclinada.

A més, molts tenen satèl·lits, que és un objecte clarament menor que orbita al voltant del planeta. Tots menys un, Plutó de nou. En aquest cas, el satèl·lit, anomenat Caront, és quasi tant gran com el planeta i a sobre, no orbita al seu voltant. Més aviat, tots dos orbiten al voltant d’unt punt intermedi. Per això una de les propostes va ser anomenar-lo “planeta doble”.

De manera que Plutó era com una pedra a la sabata. Estava allà, però era diferent de la resta. El problema era que, al mancar una definició exacta de “planeta” ningú gosava treure’l de la llista. A sobre, Plutó és l’únic planeta (ara planeta nan) descobert per un astrónom dels Estats Units. Podeu imaginar que no els feia gaire gràcia fer fora de la llista l’únic trofeu que tenien.

I sort que la sonda New Horizons ja va de camí. Sinò, encara serien capaços d’anular la missió.

Però el fet que m’imagino que ha sigut definitiu és que ja van descobrint molts altres cossos com Plutó. Alguns fins i tot de més grans. Sembla que allà, als límits del sistema solar hi ha un grapat d’objectes congeladets donant voltes al Sol. Son els que formen l’anomenat cinturó de Kuipper. (Naturalment el senyor Kuipper va ser que va proposar la seva existència). Si acceptem Plutó com a planeta, els centenars que presumiblement aniran trobant també haurien de ser-ho.

Millor memoritzar la llista d’un sistema solar amb vuit planetes que amb seixanta-i–tants, no?

De totes maneres, a mi Plutó sempre m’ha tingut el cor robat. I que el posin en una altra categoria no canviarà les coses. Espero amb candeletes l’arribada de la New Horizons, cap allà el 2015 per poder veure fotos ben properes del misteriós planetet gelat.