dimarts, de febrer 13, 2007

Com escoltem els homes a les dones?

M’arriba per diferents vies un dels molts fets curiosos que corren per internet. En aquest cas és una notícia amb un titular que diu: “La voz femenina agota el cerebro del hombre”. I en subtítol llegeixo “Un estudio científico detectó que la incapacidad de un caballero para mantener la atención con lo que le dice una mujer tiene fundamentos científicos”.

Somric i penso que el primer error és confondre “home” amb “senyor” (caballero). Un senyor no deixa de mantenir l’atenció quan li parlen, sigui home o dona. Però això ja és un detall menor i potser antiquat.

De totes maneres, aquestes notícies sempre em fan gràcia, de manera que segueixo llegint atentament. La notícia té detalls aparentment seriosos, com ara que “...los tonos femeninos toman toda el área auditiva del cerebro, mientras que la voz de otro hombre sólo requiere del área subtalámica” o que “...según este profesional, las mujeres tienen una voz natural con sonidos más complejos”.

Interessant i divertit, de manera que prenc nota per la propera sessió d’acudits sobre homes i dones. Però tot seguit em pregunto, quina mena d’estudi deu ser aquest? És a dir, per quin motiu han estudiat si la veu de les dones afecta al cervell dels homes? Potser algun investigador estava fart de la sogra i no entenia el perquè?

De manera que busco l’article original, publicat a “Neuroimage” i, com era previsible, les coses comencen a no ser el que semblava.

D’entrada, l’article comença dient que pacients afectats d’esquizofrènia pateixen al·lucinacions verbals (que senten veus, vaja) i que aquestes al·lucinacions són clarament de veus masculines o, menys freqüentment, femenines. També se sap que durant un brot d’al·lucinacions hi ha diverses zones del cervell que s’activen, entre elles les del còrtex auditiu. Per tant, es pot pensar que la regió del cervell encarregada de discriminar entre veu masculina i femenina es deu activar durant el brot, i identificar-les pot ser d’utilitat per comprendre el que passa en el cervell en aquests casos.

De manera que el que han fet ha sigut obtenir imatges de l’activitat del cervell d’homes mentre escoltaven veus clarament masculines, clarament femenines, i altres d’ambigües. Així han pogut determinar que efectivament en cada cas s’activen diferents zones del cervell. Una anomenada "gir temporal superior" si la veu és de dona, i una altre anomenada "precuneos meso-parietal" si és la d'un home. Finalment, si les veus són ambigues, s'activen totes dues zones.

Però el treball no diu absolutament res d’esgotar el cervell. Tant sols comprova que s’activa una zona més amplia en el cas d’escoltar veu de dona que no pas d’home. Curiosament, si la veu escoltada és d’home, sembla que es posa en marxa mecanismes de record o de autoreconeixement.

Segurament el que passa és que si un home escolta una veu d’home, la reconeix com “similar a mi”, per tant és un home. En canvi, si escolta veu de dona, nota la diferència i cal una mica més de processat per identificar que és la d’una dona i interpretar uns matisos diferents a la dels homes. Possiblement si l’experiment l’hagués fet a l’inrevés i fossin dones les que escoltessin les veus, els resultats també haurien sigut els inversos. En tot cas, és un bon exemple de la quantitat ingent de processos que fa el nostre cervell sense que ni ens n’adonem fins i tot en fets tant aparentment simples.

Però sobretot és un fantàstic exemple de la quantitat ingent de bestieses que arriben a dir a les notícies quan parlen d'estudis científics.

Ja us ho dic, que quan comencen una frase dient “Està científicament demostrat...” poseu-vos en alerta, perquè quasi segur que estan a punt de dir una mentida.

9 comentaris :

Carquinyol ha dit...

A mi aquest tipus de noticies tambe m esgoten el cervell...

Joana ha dit...

Per un moment he pensat que ho defenseves...
Sovint expreso aquesta queixa, no m'escolten, però em queda una lleugera esperança, potser no tots sou així...
Segur que aquest "estudi" el va fer un grapat d'homes!. :)
Petonet.

Alepsi ha dit...

Què divertit!!! Jajajajaj! M'encanten les notícies que surten al diari abanderades per "un estudi científic..." com si això volgués dir ja que porta la veritat absoluta... xDDDD

Lo més trist de la història és que la gent s'ho creu del tot... una desgràcia, vaja...

Cosespetites ha dit...

Però a grans tonteries, grans respostes; si algú s'atreveix a dir-me això jo contestaria que s'esgota perquè el cervell masculí és molt feble, i segur que trobaria algun estudi científic que m'ha avalaria.

Dan ha dit...

carquinyol. Si que cansen una mica. Però si tens un bon dia fan gràcia. No pel que creuen sinó pel que penso dels que les generen, però això serveix igual.

Joan!! pensaves que ho defensava?? Que ja ens coneixem una mica! En tot cas lamento decebre't: TOTS els homes som iguals.
Un petonas

alepsi. Si que s'ho creuen tot, si.

Dan ha dit...

cosespetites. Segur que trobaries l'estudi. I si no, fes com ells: agafes qualsevol estudi i assegura que diu allò que tu vols que digui. Total, gairebé ningú ho comprovarà...
;)

èlsinor ha dit...

El problema no rau en la premsa, sinó en els periodistes que tradueixen i interpreten malament les coses tant pel desconeixement de la llengua com del tema: tots dos coneixements han d'anar-hi lligats, si no, ix un bunyol; i exactament igual passa amb la traducció literària.
D'altra banda, no sé on vaig llegir que els avions militars --i supose que igual passarà amb els civils (i també s'hi veu a sèries de ciència ficció)-- usen una veu femenina per als missatges d'avís de la computadora d'a bord perquè crida més l'atenció del pilot masculí.

El veí de dalt ha dit...

Segur que, a més, l'estudi l'ha fet una important Universitat nord-americana de Minessota que ni déu sap on para...

Mery Cherry ha dit...

hosti, vaig sentir aquesta mateixa notícia fa prop d'un any per la ràdio i, més que la notícia, em va molestar el to com la tractaven els dos locutors (homes)

home, jo he de confessar que les veus agudes m'acostumen a fatigar i, és clar, acostumen a ser de dones