dijous, de febrer 01, 2007

L'arbre malgirbat

Al Petit Príncep li portaven molts problemes els baobabs. Si no vigilava, les seves arrels i els seus enormes troncs de seguida ocupaven la totalitat de l’asteroide on vivia. Per tant, calia anar arrencant-los tant bon punt treien el nas de terra.

Com molts, jo vaig descobrir l’existència dels baobabs en llegir “el Petit Príncep”, però desprès, quan vaig veure fotos d’aquests magnífics arbres, vaig quedar bocabadat. I no pas per la seva bellesa, perquè s’allunyen molt del que s’espera d’un arbre. Tenen un tronc massa gruixut, la mida massa gran i les branques massa petites. Tot sembla desproporcionat en els baobabs, però això és el que els fa especials.

De baobabs n’hi ha vuit espècies diferents, una creix a Austràlia (Adansonia gibbosa), una altra a l’Àfrica (Adansonia digitata), i la resta a Madagascar. De fet, es creu que aquest arbre és originari d’aquesta illa on representa un important reclam turístic, cosa que no evita que algunes de les espècies estiguin a punt d’extingir-se.

El que més destaca del baobab és el gruix del seu tronc. De fet, sel's ha comparat amb botes de vi, perquè sembla que tot és tronc. Però les coses no són perquè si. En el clima àrid on creixen, els vegetals han desenvolupat diferents estratègies per sobreviure a les llargues estacions seques. I a l’Àfrica, seca vol dir “molt seca”, ni gota de pluja en molts mesos.

Doncs el que fan els baobabs és retenir tota l’aigua que poden a l’interior del seu tronc. De manera que la comparació amb la bota no és del tot desencertada. Un baobab és una gran bota, no de vi, sinó d’aigua. Al seu interior hi poden haver més de 100.000 litres d’aigua, que recull àvidament durant les pluges i que anirà fent servir quan l’aigua sigui escassa.

Però no tot és tronc. Òbviament també hi ha fruits, anomenats “pa dels micos” amb la que en fabriquen begudes. Les fulles també es poden menjar, i fins del pol·len en treuen profit a base de fer-ne una mena de cola d’enganxar. En realitat no és estrany, perquè els habitants d’aquests climes semi-desèrtics s’han espavilat a treure tot el profit possible del que ofereix una natura tant poc amable.

I els baobabs també resulten ser una font inesgotable d’anècdotes i llegendes. A Sudàfrica n’hi ha un que té un bar al seu interior. En un altre hi han fet una parada de camions. Es diu que si beus aigua en la que s’han mullat llavors de baobab estaràs protegit de l’atac dels cocodrils. Però no arrenquessis pas una flor del baobab, perquè segur que moriràs devorat per un lleó! També hi ha una llegenda que afirma que el baobab era un arbre normal que el dimoni va arrencar i va capgirar, de manera que el que veiem son les arrels i no les branques.

Finalment, una bona mostra de com d’apreciats són aquests arbres a l’Àfrica és el fet que a Sudàfrica s’ha establert “l’Orde del Baobab”, per ciutadans que han destacat en les seves aportacions en diferents camps de la cultura. I és que ha de ser tot un punt poder presumir de ser nomenat “Conseller Suprem de l’Orde del Baobab”.

5 comentaris :

Alepsi ha dit...

Ostres! Com no he llegit el Petit Príncep (sí, ja sé, algun dia ho hauré de fer) no en tenia ni idea de l'existència d'aquests arbres! Jajajaja!
Ostres, realment sembla que els hagin girat cap per vall, i el que veiem siguin les arrels... ara, el que m'ha impactat ha estat lo del bar dins el tronc... quin gran reclam turístic!!!!!

sants ha dit...

A mí també la llegenda del dimoni m'ha plagiat el pensament, perqué realment sempre he pensat que semblaven arbres del revés.

Jo tampoc he llegit el petit príncep (és un tema pendent) i em pensava que estaves començant amb un comte de l'Italo Calvino, és totalment el seu estil!

Llengot ha dit...

A l'alepsi i en sants: llegiu-lo, us agradarà!

I a tu, Dan, deixa'm dir-te que aquest blog és genial ;)

atsuara ha dit...

Com t'ho fas perquè cada dia posis un tema interessant? No puc tancar l'ordinador sense passar per veure que diu el centpeus! Gràcies

Dan ha dit...

Alepsi i sants, no l'heu llegit? !!!
Bé, doncs feu cas al llengot. sempre hi esteu a temps.

Ei llengot, gracies. Evidentment, el post d'avui t'agafa de prop ;)

atsuara. Gràcies a tu. Que com ho faig? Doncs no se. Que m'enrotllo molt, suposo.
Salut!