dimarts, de febrer 27, 2007

La vitamina comodí

Molts jocs de cartes inclouen la figura del comodí. Una carta que serveix per tot i que la pots aplicar en el moment que et vingui de gust. Doncs en temes nutricionals i de farmàcia casolana, el comodí per excel·lència és la vitamina C. Tant se val si estàs cansat, o refredat, o tens exàmens o estàs trist o simplement tens un no-se-que que no estàs del tot bé. La solució pot ser més o menys complexa, però molt sovint inclou prendre vitamina C, que tothom sap que va molt bé!

Però en realitat, exactament que fa la vitamina C? Doncs per començar, va ajudar Anglaterra a mantenir el seu imperi. Antigament els mariners acostumaven a patir d’escorbut. Una malaltia que feia que les genives sagnessin, les articulacions fessin mal, les ferides no cicatritzessin mai i que al final causava més morts entre la tripulació dels vaixells que no pas les batalles amb l’enemic. Però un metge anglès, en James Lind, es va adonar que afegint suc de llima a la dieta dels mariners es podia prevenir l’escorbut. Van haver de passar uns anys des que ho va demostrar fins que van incloure suc de llima a la dieta dels mariners, però això va fer que durant un temps l’armada anglesa disposés de tripulacions en millor estat físic que la resta.

Ara ja sabem que la clau de l’escorbut és la manca de vitamina C i que els cítrics en tenen molta. Per això, a la pregunta: Perquè serveix la vitamina C? La resposta podria ser: per prevenir l’escorbut. De manera que si tenim exàmens la vitamina C si que ens ajudarà, però únicament en el cas que també patim d'escorbut. De totes maneres, per prevenir l'escorbut com ho fa?

Doncs la clau és que la vitamina C, o àcid ascòrbic, és una molècula que participa en diferents reaccions químiques de les que fa el nostre metabolisme. I una d’elles és la conversió d’un aminoàcid anomenat prolina en un altre, lleugerament diferent anomenat hidroxiprolina. I aquesta hidroxiprolina és imprescindible per fabricar col·lagen, que és la proteïna principal dels teixits connectiu. Els nostres músculs, els cabells, els tendons, tota la fibra que ens serveix de suport físic està feta sobretot de col·lagen. El nostre cos està fet de cèl·lules, però aquestes cèl·lules s’aguanten unes unides a les altres gràcies a una estructura feta de col·lagen. Com si fos el ciment biològic dels animals.

Per això el col·lagen és la proteïna animal més abundant del planeta.

Però sense vitamina C no podem fabricar el col·lagen correctament. Per això les zones on hi ha teixits en creixement i que requereixen que es vagi dipositant nou col·lagen és el que s’altera en l’escorbut. Les ferides no cicatritzen, perquè fa falta col·lagen nou per fer el nou teixit cicatritzat. Les articulacions fan mal perquè cal anar posant col·lagen nou per compensar el desgast. I al final, les hemorràgies es generalitzen perquè les parets dels vasos sanguinis no es poden reparar correctament. Un quadre dramàtic, que es pot prevenir simplement prenent algunes llimones o verdures fresques.

Aquesta és la principal funció de la vitamina C, però no pas l'única. També és antioxidant, i participa en la síntesi d’algunes altres molècules, hormones, amines biògenes…

I no, no serveix de res pel refredat. Això va proposar-ho en Linus Pauling, tot un Premi Nobel de química i de la Pau, però el cas és que en això estava equivocat. S’han fet prou estudis de poblacions que rebien suplements de vitamina C, i no s’ha pogut establir cap millora pel que fa als refredats. Una altra cosa és que vingui molt de gust un suc de taronja quan estàs malaltó, però la vitamina C no ens ajuda a curar-ho.

En realitat, és una llauna, perquè la majoria d’animals se la poden sintetitzar ells mateixos la vitamina C. Ja sabeu que una vitamina és alguna substància essencial que el nostre cos no pot fabricar i que, per tant, cal ingerir en la dieta. Doncs la vitamina C és vitamina únicament pels primats (incloent als humans, és clar), alguns peixos, els conills porquins i algun ratpenat.

I el que passa amb quasi totes les vitamines i que ja he comentat alguna vegada. Si seguiu una dieta normal, en el nostre món occidental és molt difícil que us facin falta vitamines. Amb el menjar ja en prenem de sobres per les nostres necessitats. Sols en casos particulars, de determinades malalties o embarassos fa realment falta prendre suplements vitamínics.

Però com que, en general no fan mal, molts n’acabem prenen per si de cas… (però no us feu il·lusions, el refredat seguirà el seu curs immutable)

7 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Doncs no sera la vitamina C, pero haig de dir que quan prenc el suc de les fabuloses taronges que conrea el pare de la meua parella a Valencia em otrbo molt i molt be.... haure d;analitzar-es

Petitabruixa ha dit...

El meu pare li tenia una fe cega a la vitamina C..i he de dir que només va estar malalt quan ja va tenir un càncer vora esl 70...però mai estava costipat, mai refredat, sempre fort..deuria ser que era de la generació que va passar la guerra civil quan eran petits i ell deia que això l'havia fet molt fort...

Petonets...

p.d.: El meu germà i jo, per tant, hem esdevinguts uns fanàtics ;-)

Dan ha dit...

carquinyol. No les analitzis. Si son de València, son d'un altre món, extraordinàries, magnifiques. No curen el refredat però estan de la muerte.

petitabruixa. La generació de la guerra civil aguantaven el que no hi ha. Però cap problema per prendre molta vitamina C. És amb la vitamina A amb la que cal vigilar, que es tòxica en excés.

sants ha dit...

I si no tens cítrics a mà.. sempre pots menjar algún animaló cru, que és el que feien també els britànics durant les expedicions polars de principis de segle. De quan en quan un gosset, un poni... i au, evitant l'escorbut sense haver de carregar mandarines a l'altra punta de món.

Jo em quedo amb les taronges però ;)

Papitu ha dit...

El Capità Cook, aquell que va navegar en nom de Sa Majestat d'Anglaterra per mig Oceà Pacífic, tenia per costum penjar de la vela major a tots aquells mariners que no volguessin prendre suplements de vitamina C (és clar, en forma de fruita) als seus àpats. Sens dubte una dràstica manera de combatre l'escorbut.

Dan ha dit...

Sants, sense cap mena de dubte, trio les taronges abans que la carn de poni. :p

papitu. Els vells capitans tenien clar com s'havia de mantenir la disciplina a bord! Escorbut segur que no en tenien pas.

Anònim ha dit...

ai deu meu..
jo desde qe e vist aqesta pagina estic començant a menjar taronges i apart qe estan de p..
em sento de p..jajjajaj

un peto a tothoom!