Amb tan sols sis hores

De totes les guerres que hi ha al món, tant sols algunes mereixen la pena. La guerra contra la pobresa, contra la ignorància, contra el fanatisme i, sobretot, contra les malalties. Per desgràcia, la quantitat de recursos que es destinen a aquestes guerres resulta ridícula si la comparem amb les que hi ha escampades arreu del món amb excuses més banals i quasi sempre falses.

Però de vegades ni tan sols la manca de recursos justifica algunes situacions que pateix la humanitat. I de tant en tant, topes amb una dada que et fa saltar de la cadira per pura indignació. Això és el que em va passar fa una setmana, quan vaig sentir una dada sobre una malaltia. El que deia el conferenciant em va semblar simplement increïble, però quan he comprovat les dades resulta que eren certes.

La esquistomatosi (també anomenada bilharziosi) és una malaltia típica dels països en desenvolupament que està causada per un tremàtode, una mena de cuc, anomenat Schistosoma. N’hi ha cinc tipus diferents escampats per diferents zones del planeta, però tots poden afectar l’home.

Aquest paràsit té, com acostuma a passar en els tremàtodes, un cicle vital molt complicat, en el que diferents estadis larvaris infecten varis hostes, primer cargols i després als humans. Algunes larves viuen a l’aigua des d’on poden adherir-se a la pell d’algú que passi nedant o amb els peus dins l’aigua, penetrar dins el cos i reproduir-se a l’interior.

La malaltia que causa no és mortal, però si molt debilitant i incapacitant. Provoca febre, còlics, alteracions al fetge, lesions al sistema nerviós i una llarga llista de símptomes que deixen als pacients totalment impossibilitats.

Doncs el cas és que aquesta malaltia és una de les més esteses al planeta. Ara mateix hi ha dos-cents milions d’afectats! Quasi tots a països del tercer món, i principalment Àfrica, Sudamèrica i zones del sud-est asiàtic. Són països molt dependents de l’agricultura i amb aigües infectades pels paràsits. Els habitants, en regar els camps es mullen els peus i s’infecten amb molta facilitat.

I el cas és que existeix un tractament efectiu per la malaltia. Un fàrmac anomenat praziquantel és efectiu per matar als paràsits. No evita les reinfeccions, però es calcula que amb una única dosi anual n’hi hauria prou per tractar la malaltia en aquests països. Evidentment els turistes que s’infecten quan van a fer viatges exòtics no tenen problemes per curar-se en tornar als seus països.

Però la dada que impressiona és el preu. Una dosi de praziquantel costa... 20 cèntims!

És a dir, que amb 20 cèntims d’euro anuals es podrien curar aquestes persones. Certament són dos-cents milions d’infectats, cosa que dóna un preu total de 40 milions d’euros. Però he anat a mirar quant costa la guerra d’Iraq i resulta que els suposats alliberadors es gasten aproximadament aquests 40 milions d’euros a l’Iraq cada... sis hores!

De manera que amb l’esforç econòmic de tan sols sis hores de la guerra d’Iraq es podria aconseguir tractament per curar una de les malalties més esteses al planeta.

De veritat que hi ha vegades que em fa vergonya pertànyer a la mateixa espècie que molts individus. Sobretot quan els escoltes parlant de llibertat, justícia, progrés i no sé quantes paraules boniques més que perden tot el significat quan les pronuncien.