divendres, de setembre 21, 2007

No fumis!

Un problema que hi ha amb els avenços científics és que hi ha qui s’acostuma a pensar que la ciència podrà arreglar qualsevol cosa. I un bon exemple és que moltes vegades ens lamentem de com de lentament avança la guerra contra el càncer, com si fos un problema fàcil de resoldre. Certament ara el pronòstic és molt millor que fa unes poques dècades, però tot i així encara és una de les principals causes de mort als països desenvolupats. I alguns resulten particularment resistents a les teràpies. Entre ells hi ha el càncer de pulmó.

En realitat el càncer de pulmó és responsable anualment de la mort de 1,3 milions de persones. En els dos o tres minuts que es triga a llegir aquest post, hauran mort tres persones de càncer de pulmó. I d’aquí a dos minuts en moriran tres més. I així cada minut de cada dia. Una xifra impressionant i que justifica la intensa recerca que es fa per mirar de reduir aquestes xifres.

Però el que resulta frustrant és que, com els metges no es cansen de repetir, la solució més radical és simplement deixar de fumar. Tan sols amb això s’evitaria el 90 % de les morts. Ei! Que he dit el noranta per cent!!! És una barbaritat! Es pot evitar la mort de més d’un milió de persones cada any simplement eliminant el tabac!

Això baixaria la mortalitat deguda al càncer de pulmó fins deixar-la en menys de dues-centes mil persones l’any. Un nombre gran, però molt inferior al que tenim ara. I malgrat que tothom ho sap, malgrat que la solució és fàcil, barata i a l’abast, no hi ha manera. Molts prefereixen seguir fumant i esperar que la medicina trobi una cura pel mal que s’infligeixen ells mateixos.

Naturalment hi ha hagut obstacles en el camí. Les companyies tabaqueres van presentar dades posant en dubte que el tabac en fos el responsable. Tothom té un preu, i hi havia científics que publicaven treballs finançats per la indústria del tabac en que s’apuntava a que la relació tabac-càncer no estava clara. Avui ja no en tenim cap dubte, però aquestes estratègies van endarrerir una resposta social decidida durant molt temps. En realitat ara, per publicar treballs a la majoria de revistes especialitzades sobre els pulmons has de firmar un document per garantir que la teva recerca no ha estat finançada per la industria del tabac.

Ja se que els que fumeu en sou perfectament conscients. Però no està de més recordar-ho de tant en tant. I també és cert que costa Deu i ajuda deixar-ho i que no tots els fumadors desenvolupen càncer. Però el risc és més de vint vegades superior al que tens si no fumes, i hi ha loteries en les que com menys números tinguis, molt millor. I si encara no esteu convençuts, escriviu “lung cancer” al Google i cliqueu a “imatges”. És bastant desagradable, però allò és el que pot passar. Si més no, s’ha de saber a quin joc es juga.

I és ben curiós com els humans ens movem per emocions i sentiments molt més que per la raó. Tothom sabia els riscos, però molts van començar a creure-ho quan van saber que en Waine McLaren, el genet de l’anunci de Marlboro, va desenvolupar un càncer de pulmó que el va dur a la mort al 1992. Poc abans de morir va protagonitzar una ultima campanya de propaganda anti tabac. Després de molts anys venent un estil de vida “lliure i independent” associat a la cigarreta, va aparèixer al llit de l’hospital, intubat i preguntant-se “Aquí, amb tots aquests tubs introduïts al meu cos, com puc ser realment independent?”

8 comentaris :

Carquinyol ha dit...

lamentablement, és massa habitual aquest pensament de "ja ho arreglaran" o "a mi no em passarà".

Joana ha dit...

He fet sovint campanya perquè les amigues i família no "em fumin", aixó m'ha costat alguna enemistat.
Ara, segons la majoria, "m'he sortit amb la meva" i cada cop que anem a sopar hem de pensar un lloc on es pugui fumar, si hi volem ser totes...
Un petó.

èlsinor ha dit...

Doncs jo no em preocupe gens ni mica pels fumadors que moren de càncer: al cap i a la fi, ells són els qui ho han escollit.
Ara, el que a mi em fot són les morts que ells causen entre els 'fumadors passius'.

sants ha dit...

.. realment fem cada cosa d'éssers totalment irracionals!...

Laia ha dit...

En els dos o tres minuts que es triga a llegir aquest post, hauran mort tres persones de càncer de pulmó

Donen ganes de llegir el post ben ben de pressa!

Jo no suporto la olor del tabac i molt menys el fum. Moltes vegades és el causant d'una divisió clara dins la societat: grups de fumadors, grups de no fumadors. M'ha passat amb companys meus, ens hem distanciat, i és que no puc suportar estar al costat d'algú i que el seu simple alè faci olor de tabac, encara que hagi llençat el cigarret fa deu minuts!

Ulisses ha dit...

Així m'agrada!
Promocionem l'antitabaquisme!

Martí Cabré ha dit...

Abans d'ahir la meva tieta va morir de càncer de pulmó. Va fumar tota la vida i va patir uns dos últims mesos de malaltia irreversible i destructiva.

Dan ha dit...

Ostres Martí, em sap molt greu. Vaja moment he triat per fer aquest post en concret.