dilluns, de setembre 03, 2007

P.P.

Les preguntes absurdes sovint ens porten a descobertes sorprenents. I això em va passar quan vaig descobrir per quin motiu als Joseps sel’s diu Pep, o Pepe en castellà. No podia ser l’abreviatura, que és Jep, que ja es fa servir molt poc i que no tindria sentit en castellà. El motiu té a veure amb una mala traducció, que va fer del pobre Sant Josep un dels personatges que han passat a la història amb més pena que glòria.

El cas és que el paper de Sant Josep en la Bíblia és ben estrany. Era el marit de Maria, però diuen els evangelis que Maria era verge i això ja resulta, si més no, sorprenent. Però en tot cas, quan va néixer Jesús, en Josep li va fer de pare tot i que no ho era estrictament el pare. Avui diríem que no era el pare biològic, però aquesta nomenclatura no la dominaven els qui van escriure la Bíblia ara fa dos mil anys.

De manera que dir que Josep era el pare de Jesús resultava incorrecte i per tant en molts textos medievals s’especificava que en realitat Josep era el qui li feia de pare sense ser-ho en realitat. És a dir: el pare putatiu de Jesús. I per abreviar posaven al costat del nom de Sant Josep les lletres PP (per Pater Putativus). D’aquestes PP es va passar a “Pepe” i com en català la “e” final de vegades es perd, doncs va quedar Pep.

D’acord: Hi ha altres teories, com que ve de l’italià Giuseppe, però tenen menys encant. I un altre detall és que en realitat tots els homes serien pares putatius. De l'únic que se'n pot estar segur és de qui és la mare. La paternitat si que és un acte de fe!

Però amb Sant Josep encara hi ha més coses estranyes. Els evangelistes Mateu i Lluc diuen que Jesús era de la nissaga de David, el rei més important dels jueus. I això és perquè Josep era descendent de David separat per 24... o potser 41 generacions. I aquí el problema. Segons l’evangeli de sant Mateu eren 24, però segons sant Lluc eren 41. I encara pitjor, les llistes de noms intermedis no coincideixen en absolut! Per no coincidir, ni el pare de Josep queda clar (Jacob segons Mateu o Elí segons Lluc)

I un problema final. Si el pare biològic de Jesús no era Sant Josep, quina importància té qui eren els seus avantpassats? En cap cas serien parents de Jesús!

En el fons el que passa és que la Bíblia, en ser escrita per moltes mans, en èpoques molt diferents i segurament amb interessos variats, conté un nombre increïble de contradiccions. Unes contradiccions que han fet anar de corcoll als estudiosos que moltes vegades han hagut de recórrer a explicacions inversemblants o a la pura fe per fer creïble allò que resulta impossible.

En el cas dels evangelis, resulta que es van escriure bastant temps després de la mort de Jesús, i la història està arreglada per fer-la quadrar amb el que s’esperava del Messies. Havia de ser de sang reial, de manera que calia emparentar-lo amb David. I la precisió històrica no la devien tenir molt en consideració.

Però, com deia, això no té importància en el cas que Josep no en fos el pare. I si Maria era verge, Josep no hi pintava res. Però, a més, ja resulta estrany que qui va escriure l’evangeli tingués informació sobre la virginitat de Maria. No són coses que es vagin explicant aquestes!

Al final l’explicació sembla ser molt més prosaica. La Bíblia es va escriure en hebreu, i en un moment donat, quan la van traduir al grec, van fer-ho amb un puntet d’imprecisió i la paraula hebrea "almah" que vol dir “donzella” o “noia jove” es va convertir en la paraula grega “parthenos” que vol dir “verge”. Tot i que no és exactament el mateix, de vegades i en pla poètic es permeten aquestes llicencies.

I això ja té més sentit. Maria devia ser una noia (no necessàriament verge) que es va casar amb Josep i van tenir un fill, que potser si que era descendent de David. I Josep no devia ser el pare putatiu, sinó el pare de veritat.

Però, és clar: resultava molt més espectacular començar la història amb un bon miracle i emparentar a Jesús amb Deu directament d’una manera que fos entenedora pels fidels de l’època medieval.

10 comentaris :

Lluna ha dit...

Ostres, molt interessant això de la traducció. És que ja els hi val! :-)

La paternitat és un acte de fe en depèn de quins casos. A vegades, quan el fill creix, la paternitat es veu clarament per les semblances físiques...

Pd40 ha dit...

Amb les coses de fe es difícil trobar-hi arguments lògics. Ben tornat de les vacances! Com va anar la presentació?

Carquinyol ha dit...

La Biblia amb contradiccions? Però què dius !!! au au, vinga, passa a parlar amb uns senyors creacionistes que et faran veure la llum de la veritat... ;)

moz ha dit...

També és interessant que diguis que és probable que Jesús no tenia sang reial i que tot pot ser una invenció dels evangelistes (dels escriptors, no de la religió). Això és carregaria el Codi Da Vinci xD.
Si, i això, volem saber com va anar la presentació, tot i que pel que sembla cap dels que ha comentat fins ara va poder ser-hi. A mi em va fallar el transport a última hora :(.

Laia ha dit...

M'ha agradat molt! A mi és que em costa tan de creure que la gent pugui pensar que una criatura neixi per art de màgia (bé, un miracle de Déu...)

Bé, que vagi bé la tornada de les vacances!

sants ha dit...

Molt interessant, crec que avui en dia per aquí PP significa una altra cosa.. o la relacionem amb una altra cosa...

Felicitats pel llibre altre cop!

El veí de dalt ha dit...

I allò de què Maria era "donzella virginal" doncs no havia tingut mai la regla ja que el putatiu de Josep se la va agenciar abans que aquesta li baixés, just quan ja era fèrtil? Una altra teoria que s'ha deixat sentir...

Dan ha dit...

Lluna! tu sempre la primera ;-)
Tens raó, de vegades no hi ha dubte de qui es el pare. per a be o per a mal!

pd40 La fe, per definició no ha de tenir lògica, però això no evita que senyalem les contradiccions mes evidents.
La presentació va anar fantàstica. Els de les terres de l'Ebre saben organitzar mogudes blogeres!
Si vols mes informacio i fotos: aqui:

http://www.carmepla.com/cat/2007/09/02/presentacio-de-blocs-de-ciencia/

o aqui

http://bauenblog.info/2007/09/01/dia-del-blog-2007/

Carquinyol, tu ja saps que la llum la vaig veure gracies al mostre volador d'espagetti! :-)

Moz. El que feien els evangelistes (i nomes un parell) era adaptar la historia a allò que s'esperava. I el codi da vinci es divertit, però també adapta les coses segons li convé!

Laia. Els que ho creuen dons es per això, per fe. El problema es que la fe es tant manipulable...!

Sants. Je je. No m'he pogut resistir a la brometa del P.P.

Vei de dalt. Aquesta també podria ser. Pero segur que no se la creuran. ;-)

Cosespetites ha dit...

Bentornat de les vacances; i molt bon article. M'encanten els articles/llibres/documentals que intenten destriar el que hi ha de veritat i històric (que n'és molt) a la Bíblia.

èlsinor ha dit...

Hehehe, si fóra en l'actualitat, i amb les anàlisis genètiques, ho tindrien cru, aquests de la bíblia.