Un arma ben adaptada

Aquest estiu vaig llegir al diari que “...los mandos militares han perdido la pista de 110.000 fusiles de asalto Kaláshnikov (AK-47) y 80.000 pistolas que entregó al Ejecutivo iraquí en el marco de su programa de entrenamiento y rearme de las fuerzas de seguridad...” i em vaig quedar ben parat, no de la incompetència dels americans quan van decidir anar a la guerra, que això ja no em sorprèn, sinó del fet que encara entreguin fusells AK47. I aleshores m’adono que tinc al davant un excel·lent exemple de com pot funcionar l’evolució.

Quan parlem de l’evolució de seguida ens venen al cap imatges de fòssils o esquemes que relacionen diferents espècies animals o vegetals. I de vegades també recordem els dos pilars de la teoria: la variabilitat i la selecció natural. El problema és que costa de visualitzar el mecanisme de selecció, i el fet que passi tan lentament no facilita les coses.

Per això es fan servir altres exemples no relacionats amb la biologia per tal de fer entendre el concepte. Un dels més habituals és l’evolució dels llenguatges. A partir d’un idioma comú, com el llatí, diferents poblacions que resten parcialment aïllades van alterant lentament la manera de parlar fins que arriba un moment en que l’idioma original ja no existeix i, per contra, han aparegut dos idiomes nous i diferents.

Això, però, té l’inconvenient de donar una imatge massa imperativa de l’evolució. Sembla com si les coses no tinguessin altre remei que anar evolucionant. Però, encara que a molt llarg termini aquesta idea segurament és correcte, cal tenir present que sense una pressió ambiental, una espècie ben adaptada pot restar sense canvis durant milions d’anys.

Doncs això és exactament el que sembla passar amb el fusell AK47. L’arma d’infanteria més popular al nostre convuls món. Actualment es calcula que n’hi ha entre trenta i cinquanta milions de fusells distribuïts arreu, i quan ens parlen de guerrillers resulta complicat no pensar en algú que porti a les mans un fusell amb un carregador de forma corbada. Doncs aquest fusell és l’AK47.

Però el curiós és que ja és un fusell molt antic. El va dissenyar durant la segona guerra mundial un combatent soviètic, en Mijaíl Kalashnikov, l’any 1947 (D’aquí el nom AK47). Però així com els avions, els tancs, els vaixells i fins la manera de vestir dels soldats ha canviat molt des d’aleshores, l’AK47 segueix fent-se servir més que cap altre fusell. A l’igual que els éssers vius l’armament ha anat evolucionant, cada part de l’equip a diferent velocitat, excepte aquelles parts que estan ben adaptades a la seva funció.

I això és perquè encara no ha aparegut cap altre fusell que superi l’AK47. És lleuger, fiable, funciona igual després de caure dins l’aigua o del fang, dura molts anys i es pot reparar amb molta facilitat. Els altres fusells que han anat apareixent en altres exèrcits no són, ni de bon tros tan fiables. I si ets soldat i la teva supervivència depèn de l’arma que portis, és normal que seleccionis la més ben adaptada a les necessitats. Mentre aquesta sigui l’AK47, seguirà als camps de batalla.

Això no vol dir que no hagin aparegut variants. Cada país se’l fabrica amb petites modificacions, però totes són variacions menors del disseny original. Podíem dir que ja hi ha “races” però encara no han aparegut noves “espècies”.

Doncs amb els éssers vius passa el mateix. Sovint es dóna la imatge que l’evolució és com una força que empeny inexorablement a canviar, a millorar. Però no és necessàriament així. Moltes espècies presenten canvis freqüents i ràpids, mentre que altres veuen passar els mil·lennis sense gairebé cap alteració. Els éssers vius poden evolucionar, i normalment ho fan, però també poden passar llargs períodes de tranquil·litat, sobretot en ambients molt estables. Per això de vegades apareixen “fòssils vivents” com el celacant.

De totes maneres, quan mires l'evolució de l'armament resulta depriment. Tant de bo la medicina, el coneixement i la cultura evolucionessin amb la mateixa flexibilitat i rapidesa.