Gel, declaracions i casualitats

El que són les casualitats. Ahir va sortir la notícia del trencament d’una massa de gel de l’Antàrtida de quaranta quilòmetres de llarg i dos d’ample. Una zona de gel que feia un segle es mantenia estable, fa una dècada va començar a recular i ara ja està desapareixent. Aquesta mena de notícies ja estan deixant de ser una novetat, però sempre és bo recordar que aquestes grans zones de gel són útils per refredar el planeta ja que reflecteixen bona part de la radiació que els arriba. Com a la mediterrània sabem prou bé, les cases cal pintar-les de blanc perquè estiguin més fresques. Doncs amb el gel passa igual. Ara deixarem de tenir una zona blanca, que capta poca energia del Sol, i tindrem a canvi, superfície del mar, fosca, que s’escalfa molt millor.

Però el que deia de les casualitats. Fa tot just una setmana que s’ha clausurat la Conferencia Internacional Sobre el Canvi Climàtic de 2008. I aquesta és una reunió que fan els escèptics del canvi climàtic. Els que van repetint que tot plegat és histèria col·lectiva, que l’Al Gore és un fantasma que s’enriqueix a base de fer-nos por i que el clima sempre ha canviat, de manera que no cal patir per res.

Al final de la reunió han presentat la “Declaració de Manhatam sobre el Canvi Climàtic”, i allà podem llegir coses com que “El clima sempre ha canviat, independent de l’activitat humana i el CO₂ no és un contaminant sinó un element necessari per la vida”. Una afirmació interessant. Encara que, ben mirat, la sal comuna també és un element necessari per la vida, però si aboquem unes quantes tones a un camp, poca vida creixerà allà. I el mateix podríem dir de l’oxigen. És necessari per la vida, però si augmentéssim prou la quantitat d’oxigen de l’atmosfera moriríem tots oxidats, o encara millor, tota l’atmosfera podria encendre’s com una torxa amb una simple espurna. Aquests detalls sembla que no els han tingut en compte a l'hora de fer la Declaració.

També diuen que “... les constants afirmacions sobre un suposat consens entre experts climàtics són falses”. Doncs jo he parlat amb alguns experts climàtics i cap ja dubta de l’escalfament. Únicament de la magnitud que tindrà. Potser es refereixen a això els de la declaració? Sospito que no.

Una altra perla és quan recorden que “... els climes càlids són, en general, menys nocius per la vida a la Terra que els freds”. Aquí el missatge seria: encara que s’escalfés, a mi que. Millor, no? Certament a Groenlàndia estan contents amb l’escalfament. Ja poden tenir collites que abans eren impossibles. Però no se si aquesta opinió la compartiran a l’Àfrica subsahariana. Crec que això no ho tenien en consideració els del congrés mundial aquest.

I, és clar, al final hi ha les recomanacions: "Que els líders mundials rebutgin els punts expressats pel Plafó Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides que, encara que populars, han encaminat negativament treballs com el del documental "Una Veritat Incòmoda". I que totes les imposicions, regulacions i altres intervencions dirigides a reduir les emissions de CO2 siguin abandonades, en conseqüència".

Perquè serà que sospito que a la frase final hi ha la clau de tot?

A la conferència va assistir Vaclav Klaus, cap d’estat de la república Txeca, (Caps d'estat i economistes en una conferència científica?) que va declarar que “... les propostes per restringir les emissions de diòxid de carboni o un altre tipus de limitacions posen fre al creixement econòmic i a un millor nivell de vida”

És clar! És això!! Primer està el creixement econòmic, ara i aquí, i desprès, si sobren diners, podem parlar del clima. La pela és la pela, oi? I els que pateixen per l'escalfament ja se sap que són uns progres que es deixen manipular, perquè són una mica curtets. Mira que sóc limitat, que no ho havia captat.

O potser serà que sóc un romàntic empedreït i si que crec que val la pena fer algun esforç per cuidar el nostre planeta.

I mentrestant, el gel de l’Antàrtida segueix fonent-se. Deu ser casualitat.