Llàgrimes al vi

Quan et serveixen una copa de vi, encara que no tinguis gaire idea de tastar, ja saps que toca observar el color del vi, ensumar, agitar i tot aquell divertit protocol. Si a sobre saps el que fas ja és un plaer pels sentits. Però hi ha un detall que si t’hi fixes, crida l’atenció. De vegades, el vi negre presenta unes curioses gotes a l’interior de la copa, just al costat de la superfície del líquid. Són les “llàgrimes del vi” que alguns entesos fan servir per esbrinar alguna de les qualitats d’aquell vi.

El cas és que observar com es formen les llàgrimes del vi té la seva gràcia. Tanta, que a finals del segle XIX va servir a Carlo Marangoni per fer una tesi doctoral. I arrel d’aquell treball el fenomen que hi ha al darrera es coneix com l’efecte Marangoni.

La clau de tot és el que anomenem tensió superficial. Ni més ni menys que el que fa que alguns insectes puguin caminar per sobre l’aigua sense enfonsar-se. O el que fa que quan un vas és ple d’aigua encara en podem afegir una miqueta més i l’aigua sobresurt dels límits del vas sense vessar. O que, si mirem un got de vidre amb una mica d’aigua, observarem que on l’aigua toca la paret té tendència a enfilar-se una miqueta, paret amunt.

La clau és que les molècules d'un líquid s’atrauen entre elles. De manera que una molècula d’aigua ficada al mig del mar nota una atracció en totes direccions, de manera que totes es compensen i l’aigua no es mou. Però si està a la superfície, l’atracció amb les altres molècules la nota únicament per sota i pels costats. Per això apareix com una pel·lícula superficial que manté unida la superfície de l’aigua. És un fenomen molt subtil, però pot resistir el pes d’un insecte, com molt bé saben els sabaters que veiem movent-se als rierols calmats.

Doncs en el cas de la copa de vi la tensió superficial fa que el vi s’enfili una mica pel costat de la paret, igual que si fos aigua. Però el vi conté alcohol, i les barreges de líquids tenen propietats sorprenents. L’alcohol té una tensió superficial menor que l’aigua, de manera que el vi s’enfila poquet per la paret de la copa. Però en la zona de pujada, l’alcohol que té el vi s’evapora molt més de pressa que l’aigua. I amb menys alcohol, la tensió augmenta, de manera que el líquid pot pujar una mica més.

Ah!, però aleshores la pel·lícula de líquid serà més gran i l'evaporació de l’alcohol encara més gran, de manera que la tensió encara augmentarà més i el vi s’enfilarà més, cosa que farà que la pel·lícula sigui més gran i...

Però tot arriba que té un límit. Al final en aquella zona ja no quedarà quasi alcohol i el líquid ja no pot pujar més. Aleshores s’acumula formant una goteta que acabarà caient quan el pes sigui prou gran. El vi plorarà.

És clar, la mida de les gotes i del fenomen dependrà de la quantitat d’alcohol que tingui el vi en qüestió. Per això dóna pistes als entesos sobre com serà el vinet.

I com més alcohol contingui la beguda, més grans serà l’efecte. El que passa és que amb rom o ginebra, en ser transparents és més difícil d’observar. Però si feu una barreja de, per exemple, vodka amb vi negre, podreu veure unes llàgrimes espectaculars. I després de veure, podreu beure, que contra gustos...

Finalment, això de les llàgrimes del vi serveix per valorar un altre fenomen. Si estàs sopant amb algú està bé mirar uns moments el llagrimeig del vi i recordar el motiu, la tensió superficial i tot això. Però notes que et resulta més interessant mirar les llàgrimes del vi que la persona amb qui estàs..., malament. Allò no funcionarà.