Processons urticants

Tothom té les seves preferències en tots els camps. I en el meu cas, hi ha una sèrie d’animals que em resulten particularment desagradables. Ja sé que tenen un paper en el cicle de la vida, que fan una funció dins l’ecosistema i que no en tenen la culpa de ser com són. Però que voleu! Quan veig les bosses blanques penjant de les branques dels arbres ja em poso de mal humor i si les veig per terra em fan ràbia.

Ja sé que no està bé. Però no puc aguantar la presència de la Processionària del Pi.

El nom científic és Thaumetopoea pityocampa i cal recordar que parlem d’una papallona. Les erugues que fan les processons únicament són un estat del desenvolupament. El que passa és que tots hem vist aquelles fileres de cucs peluts i tots sabem que les erugues donen lloc a papallones, però he de reconèixer que no tenia idea de com era la papallona. La veritat és que quan n’he vist la foto (aquí) segueixo sense trobar-li la gràcia. Si al menys la papallona fos bonica!

El més desagradable d’aquests animalons és que tenen pels urticants. De fet poden causar reaccions al·lèrgiques importants i una de les coses que aprens de nen és que no les has de tocar. Unes butllofes als dits fan de recordatori a qui ignori l’avís. El problema és freqüent en veterinària ja que els cadells de gossos han d’aprendre amb l’experiència que aquells cucs no s’ensumen ni es llepen.

Però si ho pensem un moment de seguida sorgeix la pregunta: On van quan es desplacen per terra en aquelles fileres? Els nius els tenen als arbres i en principi no hi ha motiu per buscar un altre arbre.

Com sempre, quan comences a investigar una mica, de seguida trobes coses curioses. Fins i tot en una bestiola tan desagradable.

El cicle biològic comença, com sempre, quan les papallones mascles fecunden les femelles. Aquestes ponen els ous a les fulles dels pins, encara que altres arbres, com els cedres i els avets també els serveixen. Cap al setembre neixen les erugues que són les que fabriquen els nius als arbres. Són aquelles bosses blanques que podem observar en pinedes, de vegades amb una freqüència irritant. Allà dins les erugues estan protegides sobretot del fred de l’hivern. Durant el dia surten i es mouen per l’arbre, alimentant-se de les fulles. Per això necessiten arbres de fulla perenne. Durant la nit o quan fa massa fred es resguarden de nou dins el niu.

Quan arriba la primavera i el temps millora toca passar a la següent fase larvària: la crisàlide. Han de ficar-se dins d’un capoll per fer la darrera metamorfosi i convertir-se en papallones. I el cas és que els capolls es formen enterrats al terra. De manera que això és el que fan quan les veiem per terra. No van a buscar un altre arbre! En realitat van a cercar un indret on enterrar-se i fer els capolls per esdevenir papallones que sortiran a l’estiu!

I el problema no és que matin als arbres, que rarament ho aconsegueixen. Però els afebleixen tant en menjar-se les fulles que altres paràsits (sobretot fongs) poden acabar la feina.

Per això hi ha tot un seguit de mesures que es posen en marxa quan es detecten poblacions massa importants. Algunes són senzilles: Protegir els depredadors naturals que se les mengen. Una cosa tan senzilla com posar nius perquè augmenti la població d’ocells resulta molt efectiu. Una altra és foradar els nius perquè el fred de la nit les mati. També es poden posar trampes amb feromones que atrauen als mascles i així les femelles no són fecundades. I finalment hi ha els insecticides químics clàssics. Però, és clar, sempre és millor que això sigui l’últim recurs.

El problema no és una eruga sinó les grans acumulacions. La processionària és una de les principals plagues dels boscos mediterranis. I amb l’escalfament global, l’àrea afectada va creixent cada any. A França l’àrea afectada per processionària ha crescut en vuitanta quilòmetres cap al nord en els darrers vint anys. Aviat deixarà de ser un problema mediterrani per esdevenir completament europeu. Un exemple negatiu de la globalització.

Ostres, només pensar en la processionària i ja em pica tot (és que no puc amb elles)