Vida, dretes i esquerres

Imaginem que ens trobem a Mart, o qualsevol altre planeta llunyà, i analitzem unes mostres recollides al terra. Suposem que quan obtenim els resultats detectem la presència d’aminoàcids, els components bàsics de les proteïnes. Podem concloure que allà hi ha hagut vida? Que restes d’aminoàcids indiquen que algun ésser viu va passar per allà?

Seria una pista interessant, però el cas és que no n’hi hauria prou. Ara ja sabem que algunes d’aquestes molècules es poden detectar en meteorits, en núvols de pols interestel·lar i fins i tot en el buit de l’espai (que realment no és tant buit).

Ah! Però encara no seria el moment de plegar els aparells. Amb una prova senzilla podríem tenir una pista molt més sòlida. Hauríem de mirar de quina manera aquells aminoàcids desvien el pla de la llum polaritzada. I és que segons quin fos el resultat si que podríem considerar que tenim una indicació de vida extraterrestre.

La clau és que els aminoàcids (de fet els sucres també) tenen una característica curiosa. Són molècules “quirals”. Això vol dir que desvien el pla de la llum polaritzada. Sona complicat, però no ho és tant. Un feix de llum és una radiació amb una determinada longitud d’ona. Però aquesta ona pot vibrar en qualsevol direcció. La llum polaritzada es diu així perquè totes les ones que la componen vibren en un únic pla.

Imaginem que tirem tot de monedes contra una paret on hi ha un forat. Les monedes sortiran de la mà inclinades de qualsevol manera. Però si a la paret hi ha una escletxa, a l’altre costat passaran únicament les monedes que anessin amb la mateixa inclinació que l’escletxa. I més enllà de la paret, veuríem que totes les monedes porten la mateixa inclinació. Estarien “polaritzades”.

Doncs en el cas dels aminoàcids, resulta que poden existir de dues maneres diferents. De la mateixa manera que la mà dreta és com l’esquerra posada del revés (imatge especular es diu), als aminoàcids els passa igual. N’hi ha uns d’un tipus i uns altres iguals exactament, però amb els àtoms ordenats en forma invertida. I si es preparem per separat i es fa passar a través seu la llum polaritzada resulta que uns desvien la direcció de gir de la llum en una direcció mentre que els altres ho fan en direcció contraria. Per això es parla d’aminoàcids d i d’aminoàcids l (per dextrogirs, que la desvien a la dreta i levogirs els que ho fan a l’esquerra).

Curiós, però que té a veure això amb la vida dels marcians?

Doncs que a la Terra, malgrat que els aminoàcids d i l són iguals en totes les seves propietats químiques, tots els éssers vius fan servir única i exclusivament els l per fabricar les proteïnes. Des del bacteri més simple fins a nosaltres mateixos, la vida és esquerrana pel que fa als aminoàcids.

El més divertit és que no en sabem el motiu. En realitat el que si se sap és que a les proteïnes no es poden mesclar els d i els l. La manera d’unir-se no funciona bé en barreges. Però podrien existir perfectament d-proteïnes en lloc de les l-proteïnes de que estem fets.

Potser va ser únicament casualitat. Els primers organismes havien de triar una configuració o altra. Van agafar la primera que van trobar, que casualment era l i amb ella van seguir. Un cop en camí ja no es podia canviar i la vida va constituir-se a la Terra d’aquesta manera.

Però per això, si en una barreja d’aminoàcids identificats en un altre planeta observem que és una barreja de les dues formes, segurament serà el resultat de qualsevol reacció química sense més. Ara bé. Si detectem únicament formes d o formes l allò serà molt més interessant. La vida es comporta d’aquesta manera, per tant, podria ser que tinguéssim un rastre d’éssers vius al davant.

És divertit pensar que, de vegades, propietats terriblement avorrides de la química poden donar respostes a problemes absolutament fascinants.