Estem al mínim

Fa una mica més de dos anys (Déu meu com passa el temps!) vaig fer un post on comentava coses sobre les taques solars. Aquestes marques fosques que apareixen a la superfície de la nostra estrella particular i que, malgrat que les veiem fosques, indiquen que el Sol està emetent més energia de l’habitual. El mecanisme associat al fenomen de les taques solars encara resulta bastant poc conegut, però fa molts anys que sabem que apareixen i desapareixen en un cicle de aproximadament onze anys. I ahir, un diari en parlava i m'ho va recordar.

Perquè aquell gener del 2007 ens apropàvem al final d’un cicle de taques solars. I sembla que ara ja hem arribat al final. Al punt més baix. El més curiós és que el nou cicle sembla que es resisteix a començar.

Actualment disposem d’una missió espacial, la SOHO, que és dedica a seguir l’activitat solar. Si entreu a la seva pàgina podeu trobar dades com la velocitat del vent solar, el “temps” que fa a l’espai, si hi ha tempestes solars o no i, és clar, l’activitat de les taques solars.

Però aquests dies, la imatge de les taques solars és ben poc interessant. No n’hi ha cap. Gens d’activitat de taques. En realitat és el que toca. Si mireu les gràfiques del cicle solar (o la imatge de dalt) veureu que ara, a principis del 2009, estem en un mínim.

I això té algunes conseqüències interessants. Durant els mínims, l’energia que emet el Sol és menor que en altres períodes. La diferencia és petita, de menys del u per cent. Però sembla que fins i tot això pot tenir algun efecte sobre el clima. No se sap amb absoluta certesa, però un període anòmalament fred que va succeir entre els anys 1645 i 1715, i que es coneix com “la petita edat de gel”, va coincidir amb un període anòmalament prolongat d’absència de taques solars.

Si això fos correcte, resultaria una mica inquietant, perquè aquest any hem tingut un hivern raonablement fred. En realitat ha sigut bastant normal i l’únic destacable ha sigut l’abundància de pluja, no el fred. Però després d’uns anys massa càlids, un hivern amb temperatures normalment fredes ens ha semblat més llarg i pesat del normal. Al menys, jo ja tenia unes ganes boges que arribés la primavera.

Com que feia fred, algunes veus indicaven que allò demostrava que l’escalfament global no tenia lloc en realitat.

Però teòricament aquest hivern era d’esperar que fos encara molt més fred. I això per dos motius. El primer és, justament, que estem un mínim d’activitat solar. Menys irradiació solar vol dir temperatures lleugerament més baixes. I per altra banda, aquest hivern ha tingut lloc el fenomen de “La Niña”. El canvi de temperatura que es detecta al Pacífic i que és el contraposat al fenomen, més conegut, de “El Niño”.

Durant "el Niño", les aigües del Pacífic són anormalment càlides, i durant “la Niña” són més fredes de l’habitual.

Amb la combinació de menor activitat solar amb un fenomen de “la Niña” podríem esperar un hivern més fred de l’habitual. Però el cas és que hem tingut un hivern normal. Fred, sense exagerar. Per aquestes contrades ha nevat molt, però ha sigut per l’abundància de precipitacions i no per una anormal baixada de temperatures.

Potser això indica que l’escalfament global ha convertit un hivern especialment cru en un de normal. Però també és molt possible que simplement indiqui que encara ens falta molt per comprendre com funciona el clima a nivell global i com es relaciona amb l’activitat solar o amb la temperatura de l'aigua del Pacífic. Encara hi ha moltes coses que sabem que passen i sabem que estan connectades, però encara no tenim clar exactament com.

I amb això no vull dir que dubti del canvi climàtic, eh! Per desgràcia, o per sort, algunes coses si que les sabem i les mesurem.

En tot cas, l’activitat de les taques solars hauria de recuperar-se molt aviat. És d’esperar que en pocs mesos, les imatges que s’obtinguin de la superfície del Sol tornaran a ser molt més interessants.

I aquí, a la Terra, farà una mica més de calor.