divendres, de març 06, 2009

Inhibidors de bombes

Reconec que de vegades sóc massa primmirat. Quan a les series o les pel·lícules parlen de temes relacionats amb la ciència m’adono que ja estic escoltant per veure si se’ls escapa alguna errada. I quasi sempre n’hi ha. Normalment no tenen més importància i són perfectament assumibles per tal de fer la història simple i entenedora, de manera que es poden saltar uns quants detalls. Altres vegades són errors de traducció, i aquests fan una mica més de ràbia o de gràcia, segons el cas. I fa poc en vaig enganxar un que durant una estona em va tenir desconcertat.

A “House”, l’equip de metges estava, com sempre, intentant esbrinar que li passava a un pacient, i en un moment donat descarten una de les malalties perquè el pacient prenia “inhibidors de la bomba de proteïnes”.

I aquí vaig quedar parat. Una bomba de proteïnes? Però de que dimonis parlaven? En realitat era totalment irrellevant, però jo vaig seguir desconcertat uns moments fins que vaig comprendre que era una errada del traductor. Cal dir que era una errada comprensible. El que el pacient havia de prendre eren “inhibidors de la bomba de protons” no de proteïnes. En anglès “protons” i “proteins” sona molt semblant, de manera que era fàcil equivocar-se. Tot i que un protó i una proteïna són coses molt diferents!

El cas és que la bomba de protons fa una feina molt important en la nostra vida normal, i ens causa uns quants problemes si tenim una úlcera d’estómac. Ja sabeu que quan mengem, els aliments, una mica desfets per la mastegada i la saliva, arriben a l’estómac. Allà hi ha el suc gàstric que el desfà en bona part. Després d’una estona en remull seguirà el seu camí i els sucs pancreàtics l’acabaran de desfer, de manera que els budells podran absorbir els components bàsics.

Doncs la primera part, la digestió que té lloc a l’estómac és en bona part un bany d’àcid. Quan mengem, les cèl·lules de la paret de l’estómac comencen a fabricar àcid clorhídric, i aquest àcid serà en bona part el que desfarà allò que mengem. Hi ha altres components a més de l’àcid, però únicament funcionen en un ambient molt àcid, de manera que aquest clorhídric és imprescindible per digerir bé.

Ara bé. L’àcid clorhídric que és exactament? Doncs a moltes cases n’hi ha i es fa servir com a desincrustant. És el salfumant. A l’estómac no està tan concentrat, és clar, però exagerant una mica podríem dir que el menjar el digerim amb salfumant diluït segregat per les cèl·lules de l’estómac.

Però des del punt de vista químic, l’àcid clorhídric és HCl, una molècula feta per un àtom de clor i un hidrogen. A la pràctica aquests dos àtoms no estan enganxats sinó que es separen i queden com dos ions. Un ió clorur Cl- i un protó, H+. Un hidrogen amb una càrrega positiva és un protó, perquè l’hidrogen és l’àtom més simple que hi ha. Un únic protó i un únic electró. Si perd l’electró (per això la càrrega positiva) queda únicament el protó.

I per fabricar l’àcid, les cèl·lules de l’estómac el que fan és per una banda segregar ions clor. Un clor que obtenim de la sal que mengem o que contenen els aliments. I l’altra cosa que fan, per una altra banda, és segregar protons. I d’això se n’encarrega la bomba de protons. Unes proteïnes que consumint una certa quantitat d’energia van generant (bombant) protons cap a fora, cap a l’estómac. Allà es troben amb el clor i el resultat final és l’àcid clorhídric de l’estómac.

L’important és que les persones que pateixen d’úlcera tenen malmès el revestiment que protegeix al mateix estómac de l’àcid que fabrica, de manera que en digerir el menjar també es danya la paret de l’estómac. És aleshores que apareix l'úlcera. I per això, els tractaments més efectius el que fan actualment és aturar la secreció dels protons per tal que no es formi tant àcid i el dany sigui menor. Doncs aquests fàrmacs són els “inhibidors de la bomba de protons”. De totes maneres, també cal donar antibiòtics per matar als bacteris que acostumen a causar les úlceres. El famós Helicobacter pylori.

La combinació dels antibiòtics amb els inhibidors de la bomba de protons han sigut un dels grans èxits de la farmacologia. Gràcies a aquest cocktel, avui en dia les úlceres són un problema clínic ja pràcticament solucionat.

11 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Reconec que si m'haguessin parlat d'una bomba de protons abans de llegir el teu article hagués pensat en una cosa ben diferent.

També m'agradaria comentar-te que si a les sèries o films els detalls científics sovint fallen, dels detalls informàtics ja no cal parlar-ne: qualsevol "hacker" utilitza eines amb interfície d'usuari gràfic molt elaborat que els hi permet connectar-se a qualsevol tipus de sistema (terrestres o extra-terrestre)... en fi...

Dan ha dit...

He he. I a més, l'ordinador dels dolents sempre està encés per tal que tothom hi pugui accedir
:D

kika ha dit...

l'estrany és que el house mateix no s'hagués adonat de l'error... ell que sempre ho descobreix tot!!!
:-DDD

Panerot ha dit...

Hola,

Una utilitat inesperada per l'Helicobacter:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/poblamos/Polinesia/elpepisoc/20090123elpepisoc_7/Tes

Quan ho vaig llegir, de seguida em va venir al cap el teu post de fa un temps sobre els polls dels humans.

David ha dit...

Molt interessant l'article i molt entenedor.

No recordo haver vist aquest episodi tot i que sóc seguidor de la sèrie. De totes maneres, amb el reguitzell de malalties i noms rars que hi surten, segur que a mi se m'hagués escapat.

Salut

Dan ha dit...

kika. En House ho hauria notat, però l'error és únicament a la versió doblada!

Panerot. Ostres, doncs si que es el mateix principi. Ja diuen que la imaginació es la mare de la ciència, no? (això de la paciència és una fal.lacia)

David. Uix, va ser un cometari pescat al vol. Ni tant sols sabria dir de quin episodi era.

- assumpta - ha dit...

Tot un gust tornar de tant en tant per aquí, la manca de temps, fa molt (i la darrera vegada que vaig intentar a la teva pàgina, no vaig poder).
Jo no sé si vaig veure aquest capítol, doncs no el puc seguir massa, però de ben segur no haguès detectat res de res. Gràcies un cop més, per explicar-nos les coses i fer-nos-les comprendre d'una manera tan planera. ;)

bajoqueta ha dit...

La gent "normal" no ens n'adonem d'estes coses, mirem la trama i ja està jeje. I a part, que quan s'acaba lo capítol crec que som incapaços de recordar ni 3 paraules rares de les que diuen :)

Sort que tu ens ho expliques tant bé.

Alasanid ha dit...

A vegades aquests errors passen desapercebuts a no ser que parlin de coses que un coneix.

Segurament hi hauria un gran sarau si en una traducció es digués que el Quijote va ser una de les obres que van fer famós a Shakespeare.

Hi ha una pregunta que em volta pel cap des de fa uns mesos i encara no havia trobat el moment per deixar-la anar, les partícules positives que no siguin protons (algun altre barió positiu, per exemple) també es comporten com àcids?

kika ha dit...

dan, he, he, ja ho havia pillat... era una broma :-P

Dan ha dit...

assumpta. El plaer es per nosaltres quan passes per aquí!
Del capítol. El que deia. Va ser una frase agafada al vol. Però era una bona idea per parlar de la bomba de protons! ;-)

bajoqueta. Però al final l'important és si curen al pacient i... la 13 es liarà amb el Foreman? :D

Alasanid. Si un barió positiu actua com un àcid? Collons mestre! Tu si que poses el nivell alt!!! No en tinc ni idea, però tenint en compte que el mes estable (el barió lambda) es desintegra en 2x10^-10 segons, no tindrà gaire temps de canviar gaire el pH de res! :D

kika. Mira que ets... :D