Si hi ha una persona en el camp de la ciència que desperta sentiments contraposats, aquest és en Craig Venter. Ell va ser qui va formar l’equip de capital privat que va participar en la seqüenciació del genoma humà, en competició amb un altre equip públic. Naturalment, en ser capital privat el que cercaven era la manera de guanyar diners amb allò. I el reconeixement per la feina feta anava parell amb les crítiques per les seves intencions.Encara s’estava discutint el tema quan es va despenjar amb la idea de crear vida artificial al seu Institut de recerca. Van construir un cromosoma bacterià i van mirar si funcionava en un bacteri modificat. Potser la paraula vida artificial era exagerada, però en tot cas és un primer pas en aquesta direcció. Perquè buscar organismes que facin allò que ens interessa? Millor fabriquem-los directament, no? Després de tot, com ell va dir una vegada, l’ADN és tant sols ADN. Una molècula que podem tallar i unir com ens vingui de gust.
Però això de buscar organismes que facin el que volem tampoc ho ha deixat de banda. I va posar en marxa una altra iniciativa que de nou genera conflicte, però que demostra talent i iniciativa envejables. Va muntar una expedició al voltant del món d’un vaixell, el Sorcerer II, que anava recollint mostres d’aigua per allà on passava. L’aigua es filtrava i recollien els microorganismes que hi havia, els congelaven i després, al laboratori els analitzaven.
No és poca feina. Cada litre d’aigua de mar conté entre 25.000 i 100.000 tipus diferents de microorganismes, i de la immensa majoria no en sabem absolutament res. Per identificar un bacteri cal fer-lo créixer fins tenir-ne prou quantitat i fer un seguit de determinacions genètiques, bioquímiques, toxicològiques, etc. Com que de la gran majoria ni tant sols sabem com fer-los créixer, el nostre coneixement és extremadament limitat.
Però en Venter ha aplicat un altre sistema. No sabrem fer créixer els microbis, però podem analitzar els seus gens. I, en realitat, el que a ell l’interessa és identificar nous gens, noves proteïnes que facin funcions interessants. Poden ser vies metabòliques desconegudes, poden ser activitats antibiótiques, poden ser formes desconegudes d’obtenir energia,...
En dos anys de viatge, el Sorcerer II va identificar ¡vint milions! de nous gens i milers de noves famílies de proteïnes que desconeixíem. Amb aquestes dades es poden refer nous esquemes que permeten comprendre l’evolució de la vida a la terra. Podem aprofundir en els la funció i la lògica de moltes vies metabòliques, potser podrem trobar noves maneres de desfer-nos dels residus que generem, o d’obtenir energia de maneres més eficients.
S’ha de reconèixer que és una nova manera d’encarar els problemes. No perd el temps buscant noves espècies i va directament a buscar nous gens. Per descomptat, quan en trobi que tinguin interès comercial, no trigarà gens a patentar aquestes utilitats i a guanyar diners. I aquí salten les discussions. Per exemple, hi ha qui parla de biopirateria, encara que Venter assegura que ha aconseguit els permisos per recollir mostres a les aigües territorials de tot arreu on passa. Més enllà de les dues-centes milles, el tema ja és lliure.
Naturalment, moltes vegades no es podrà saber si el gen en concret es va trobar en aigües jurisdiccionals d’un país o fora d’elles. I tot i així. Imaginem que trobem un gen valuós en el genoma d’un bacallà. Si aquell bacallà el vàrem pescar a aigües del Canadà, vol dir que el Canadà té algun dret sobre el rendiment econòmic que li treiem a aquell gen? Doncs en els bacteris no hauria de ser diferent. Ara bé. Si el bacallà únicament visqués a aigües canadenques la cosa seria diferent. Pensem-ho, peque ara començarà un nou viatge i passarà per la Mediterrània, el mar Negre i el Bàltic.
O potser no tant diferent. Un gen no és un organisme. La biodiversitat s’aplica a les espècies, però als gens també? Són temes complexos amb molts punts de vista possibles i cap de definitiu.
Però, malgrat les polèmiques i les ombres, que no negaré, trobo fascinant la imaginació que aplica en Venter a l’hora de resoldre problemes per trobar la manera de fer coses que la majoria de la comunitat científica simplement diu que encara no es poden fer.
5 comentaris :
A mi el que em fa por dels temes de ciència avançada amb capital privat pel mig és que les presses per obtenir beneficis poden deixar en segon pla estudis en profunditat per evitar efectes col·laterals no desitjats. En teoria els governs han d'aplicar mesures per evitar-ho, però clar... "poderoso caballero es Don Dinero"...
està clar que en les inversions científiques, com en tantes altres qüestions econòmiques, hi ha un trade-off entre eficiència i el bon camí.
les empreses privades només es guien per l'eficiència perquè l'unic que volen és fer diners. i per això tenen diners.
l'alternativa és anar pel bon camí sense cap seguretat de fer diners. però si no fas diners no en tens. llavors no pots anar pel bon camí.
sembla un embolic, però no ho és tant, no?
vull dir, que el que ens expliques és el que passa i també és l'únic que pot passar.
be, hi ha la possibilitat de que un govern benevolent ens faci pagar tots un unt de pasta i en dediqui una mica a la recerca que va pel bon camí.
És això que diu la Kika. Els investigadors són investigadors i en certa manera també han de treballar. És clar que, com en qualsevol altra professió es pot fer, èticament parlant, de moltes maneres
Carquinyol. Aquest és un problema que passa en tots els àmbits. No només a la ciència. I no hi ha resposta simple. L'ambició és un motor molt poderós que ens pot fer avançar molt més que la bona voluntat. Però òbviament té els seus perills.
kika. Tens tota la raó, però la conclusió és que el més que podem fer és... anar fent. Els investigadors són humans i s'hi esforçaran molt més si poden fer-se rics pel camí. Potser sigui trist, però és com funciona tot. i la ciència no és cap excepció. la gràcia és trobar la manera d'enfocar aquesta manera de ser de la forma més útil.
però... qui li posa el cascavell al gat?
Arcangelo. I a la comunitat científica, com en totes, hi ha gent fantàstica, i miserables sense escrúpols. I una immensa majoria de persones normals i corrents.
Jo estic treballant amb la base de dades que està generant Craig Venter a partir de l'expedició del Sorcerer II i tot i que no és una persona que em desperti una confiança extrema vull trencar una llança a favor seu.
En primer lloc és cert que Craig Venter te el permís de tots els països en les aigües de les quals ha agafat mostres. De fet quan treballes amb les seqüències de DNA obtingudes cada una d'elles té una mena de copyright que t'adreça a país corresponent i tens la intenció del seu ús a nivell comercial.
En segon lloc, el projecte Sorcerer II no és ben bé de capital privat. Bona part de la financiació l'aporta la Fundació Moore, fundació que a dia d'avui finança bona part de la recerca en microbiologia marina i amb la qual no s'hi ha de passar cap compte, ni té cap dret sobre la recerca.
Per últim, el Global Oceanic Survey, que és la base de dades de DNA que Venter ha obtingut del seu viatge amb el Sorcerer és oberta i gratuïta i la primera publicació apareguda de l'expedició amb el Sorcerer II va aparèixer en una revista científica Open Acces.
Porto mesos treballant amb aquesta base de dades i he tingut l'oportunitat de parlar amb el Dr. Douglas Rush que és el responsable d'aquest projecte i no sembla que siguin motius econòmics els que van moure en Venter a fer-ho. L'expedició del Sorcerer II és va plantejar més aviat com un repte personal per part del Venter per alimentar una mica el seu Ego i imitar el viatge del Beagle de Darwin però en versió SXXI.
Només dir que en el nostre camp ens hem plantejat moltes vegades els possibles beneficis econòmics que en Venter hagués pogut treure d'aquest estudi, i sempre hem acabat concloent que l'únic benefici ha esta pel seu ego i per nosaltres, que tenim una base de dades de DNA enorme gratuïta i verge, ja que l'equip de Craig Venter ha dit clarament que ells no pensen analitzar-la tota.
Pel que fa a l'expedició al Mediterrani i el Mar Negre, crec que hem d'estar tranquils perquè Venter no tindrà cap tipus d'exclusivitat sobre les dades. Actualment ja estan en marxa dos projectes europeus amb la mateixa intenció, són la Tara Expedition i el projecta Biomarks. Tara és un vaixell de vela que allotjarà un equip de científics multidiciplinar que durant tres anys faran la volta al món obtenint mostres i duent a terme diferents mesures oceanogràfiques. Per altra banda el projecte Biomarks és un campanya oceanogràfica clàssica amb un vaixell de més grans dimensions que circumnavegarà Europa fent un estudi similar a l'anterior però obtenint més mostra i fent més mesures.
Quina pallissa que us he fotut, ho sento, però és un tem que m'interessa professionalment i sobre el que, des del meus parer, hi ha molt desconeixement.
Publica un comentari a l'entrada