dimarts, de juny 08, 2010

L'efecte Mozart

L’any 1993 es va publicar a Nature un sorprenent resultat experimental. Els investigadors havien notat que escoltar durant deu minuts la sonata per dos pianos en re major K.448 de Mozart feia que un grup d’estudiants obtinguessin millor puntuació en un test d’habilitat espai-temporal que no pas els grups que no havien escoltat res de música o que havien estat escoltant cintes amb música per relaxar.

Aparentment la música de Mozart estimulava algunes habilitats del cervell. Cal dir que l’efecte era de curta durada. Deu minuts més tard ja no es detectava cap diferencia. Allò es va batejar com l’Efecte Mozart.

Com era d’esperar, la noticia va córrer ràpidament i de seguida van sortir al mercat CD’s per potenciar la ment gràcies a la música de Mozart, reculls de sonates de Mozart que s’oferien als pares per augmentar les capacitats i el rendiment dels seus fills i un grapat de llibres explicant els beneficis de començar aviat a escoltar Mozart.

Els autors del treball original van intentar fer notar que aquell experiment no l’havien fet amb nens, sinó amb adults, que mai havien dit res de millorar la intel·ligència, sinó simplement d’alguna funció del cervell, que els efectes eren molt petits i de curta durada, i que aconsellaven escoltar Mozart, però bàsicament perquè és una música fantàstica. Però naturalment ningú els va fer cas.

Òbviament es van fer més estudis i es va intentar repetir aquell efecte i els resultats van ser d’allò més variat. Hi havia qui detectava alguna millora en algun aspecte, mentre que altres no notaven res de res. A més, no estava clar que la música de Mozart fos particularment efectiva. Potser qualsevol ritme servia por fer que el cervell es concentrés en la tasca que estava fent. De nou, alguns estudis van trobar diferències segons la música i altres no en van trobar cap.

I de nou, cap d’aquests detalls va amoïnar als promotors de les campanyes per vendre CDs amb tal d’aprofitar l’Efecte Mozart. A sobre, les virtuts van començar a ampliar-se. Hi havia qui parlava de millores en malalties, de curacions sorprenents gràcies a la música de Mozart i de millores en tots els aspectes imaginables. En realitat s’aconsellava fins i tot que les dones embarassades escoltessin Mozart per ajudar al desenvolupament del cervell dels nens. Un fet que cap estudi demostrava, però aquest detall era poc important.

I ara, una anàlisi de quaranta estudis que en total inclouen més de tres mil participants conclou, una vegada més, que l’efecte Mozart, en realitat, no existeix. Al menys fins que surtin més dades, que mai se sap. Perquè el cas és que la música si que té molts efectes sobre el nostre estat mental, que això segurament ningú ho discutirà. Però d'aquí a parir nens més intel·ligents n'hi ha un bon pas.

L’interessant de tot plegat és com algunes idees, si ens semblen atractives, guanyen un espai en l’imaginari col·lectiu. Això i l’ajuda d’algunes campanyes de màrqueting pot fer que un resultat curiós d’un estudi que cal confirmar i comprendre millor abans de fer res, passi a considerar-se un fet innegable. I encara és més interessant que l’afirmació del mite no té res a veure amb el resultat de l’estudi. Que et surti millor durant una estona un test per saber quina capsa encaixa en quin forat no vol dir, ni de lluny, que la teva intel·ligència estigui augmentant.

Al final no queda més remei que prendre paciència i somriure tranquil·lament quan algú t’explica entusiasmat com li va canviar la vida l’efecte Mozart. I sobretot, no deixar d’escoltar Mozart. Perquè si. No ens farà més intel·ligents, però de vegades ens ajudarà a guanyar una estona de felicitat.


14 comentaris :

Vida ha dit...

:)

Carquinyol ha dit...

Quina falta de visió comercial!! Si haguessin fet les 'polseres Mozart' ara mateix la Power Balance no serien res !!

En fi, mentre no treguin l'efecte El Fary...

... umm... per cert, tu no tindràs 'efecte Chichos' oi

:P

Dan ha dit...

Vida ;-)

Carquinyol. L'estudiaré aquest efecte los Chichos. Segur que escoltar-lso deu minuts fa pujar les endorfines i genera somriures incontrolables. Tot plegat, unes coses tremendament saludables.

mar ha dit...

bé, com a mínim s'han recolzat en una música de molta qualitat i si això ha fet que milers de persones que no sabien gairebé ni qui era el coneguin tampoc és massa greu...
:)

hi ha altres estudis i campanyes publicitàries que em semblen molt més pernicioses per a la salut i per la convivència...

una abraçada!

Alasanid ha dit...

Un altre mite que cau. A veure si et tocarà fer de caçador de mites català a tu...

De totes maneres, no seria estrany que després d'aquesta música un estés més preparat que havent-ne escoltat una d'aquelles que et deixa KO.

Carme Rosanas ha dit...

Genial, ho expliques tant bé...
no fa gaire que me'l van enviar pe mail, en forma de PP l'Efecte Mozart.

I quan estava a la meitat si és que vaig acosnsaeguir llegir-ne tant... ja estic desitjant llegir-ne alguna coa+sa seriosa que sigui veritat. Gràcies.

Thera ha dit...

Quan va néixer la meva filla gran, em trobava enmig de l'eufòria, recordo que fins i tot a les botigues de roba infantil veníen els cds amb els suposats efectes. Per sort, mai m'ho he acabat de creure, igualment la música clàssica m'agrada i els meus nens no només escolten Mozart.
Perquè som tant 'burros' i caiem en aquests paranys comercials?? Un dia ens ho expliques? Salut!

Rita ha dit...

No facis pas cas al Carquinyol que et farà acabar malament! hehehe

Hauràs de fer un volum. 2 del Mites... :-)

Clidice ha dit...

els primers mesos d'embaràs del meu fill gran vaig estar fent un curset de rock acrobàtic. Ara el nen es llicencia abans dels 22 anys en biotecnologia. Serà que Bruce Springsteen té un efecte directe sobre les neurones? bé, sobre les hormones, les meves, ho he constatat, o sigui que ... ves a saber tu! i si ho combinem amb baies de goji i polseres de la senyoreta Pepis? si ej keeee mos ho creiem tot eh!

Joana ha dit...

Si és que ens ho creiem tot, som el que no hi ha. Prou que diguin que amb una pela de patata al cap, serem més guapos, llestos i que es crearà una subraça de súper-homes i dones per fer-ho. I escoltar un mix d'El Fary i el Chiquito de la Calzada, quin efecte té?

Assumpta ha dit...

Ostres, Clidice, és veritat això del rock acrobàtic??

Dan, una vegada a "Saber y ganar" van parlar d'això de l'efecte Mozart i em va fer gràcia, ho volia provar :-))

A mi la que m'encanta i té algun "poder" sobre mi és aquella de la flauta i arpa (ostres, sóc fatal per recordar els títols... un moment)

Ara torno

Assumpta ha dit...

Aquest:

http://www.youtube.com/watch?v=fI6mNal8cjw

(És que es veu que en té més d'un per flauta i arpa i al Goear no em sortia el que volia)

Oi que és maco?

Doncs no sé que passa amb aquesta música que em fa sentir de veritat com pau, com si el cor em funcionés millor...

Ara he de provar de fer un test jejeje

Dan ha dit...

Mar. Si. Al menys, promoure la música de Mozart sempre es una bona cosa. Podria haver sigut pitjor!

Alasanid. Genials els caçadors de mites. Encar que com deien en un comic, això del grup control no ho tenen gaire clar.

Carme. Aquests pp que corren, de vegades tenen gràcia, pero de vegades ratllen una mica.

Thera. Suposo que ens agrada que ens diguin que els coses poden ser fàcils. Enlloc de perdre moltes hores educant les criatures, els posem un CD i llestos!

Clídice. Rock acrobatic? Apa qe no t'ho passaries be!

Joana. Mix del Fari i Chiquito? Brrrr. Arma de destruccio masiva.

Assumpta. Ei. Es clar que t´ñe efecte aqeusta música. Que Mozart realment era un geni i la música creas sensacions extraordinaries. L'únic que passa és que no ens farà mes llestos.

FR ha dit...

bonica metàfora