Ahir vaig parlar dels premis Ig Nobel, però no vaig dir res de l’Ig Nobel de física. I és un dels meus preferits, perque fa cert el refrany que diu que la paciència és la mare de la ciència. Els guanyadors son de la Universitat de Queensland, Australia per l’anomenat "The Pitch Drop Experiment," es a dir: l’experiment de la gota de brea. La idea era demostrar que les coses no son com semblen a primera vista, i que allò que aparentment es sòlid, potser és fluid. Per això, van agafar un bloc de brea (aquella pasta negra que serveix per posar a les juntures dels vaixells i impermeabilitzar-los), la van escalfar fins que es va fondre, la pasta la van posar dins un embut i van deixar que es refredés i tornés sòlida. Sòlida? Segur?. Per comprovar-ho, van posar un vas sota l’embut i van esperar a veure si queia alguna gota de brea. I si!! Tot i que aparentment era un bloc sòlid, van caure gotes de brea, de manera que el bloc era, en realitat, líquid. Tot i que la seva viscositat era extremadament alta.
Ah! Però hi ha un detall que no he dit: Fins ara han caigut 8 gotes... i l’experiment va començar el 1927!!. Es a dir, una gota cada 8-9 anys! De fet, per deixar que la brea es solidifiqués dins l’embut ja van esperar 3 anys. Això és paciència, i la resta son collonades!
Hi ha un parell d’anècdotes més afegides. La velocitat de caiguda de les gotes ha canviat en els darrers anys.
Des que van posar aire condicionat a la Universitat la cosa s’ha alentit una mica més. I fins ara ningú ha vist caure la gota. Malgrat que ara ja hi ha una webcam que permet fer el seguiment de l’experiment (una feina avorrida com poques si algú vol fer-ho), quan va caure la darrera gota, la Llei de Murphy va actuar i l’ordinador que controla la webcam s’havia penjat. Potser a la propera gota, que ja esta formada i s’espera que caigui cap el 2008-2009 hi haurà mes sort.L’experiment en realitat és un desastre: No està controlada la temperatura ambient, ni la composició exacta de la brea, ni hi ha prou gotes per fer l’estadística, ni... Però al menys ha fet famosa la Universitat de Queensland.
3 comentaris :
El més bo de tot és això de l'ordenador penjat quan cau la goteta...
D'acord que l'experiment pot ser un desastre, però és que si han de tornar a començar, amb la composició exacta de la brea i controlant la temperatura ambient... al segle que ve encara hi seran!
Per cert, sóc la única que comenta aquí? Per què no fas ping a catapings o bitacoles i així hi haurà més gent que ho vegi? És interessant tot això que expliques, i segur que a molta gent li interessa.
A bitacoles ja m'he donat d'alta, pero sembla que encar no s'han donat per aludits. Avui insistire.
I catapings--- doncs ara i vaig.
Aixo dels blogs enganxa eh!
Si no l'haguessin escalfat fins a fondre-la tindria aquest comportament líquid ara?? Aquest experiment demostra, per altra banda, que la brea aquesta no és tant bona com es pensa si el que es preten és revestir i impermeabilitzar els vaixells.
Des de el 1927... santa paciència. Per cert, peazo gota està a punt de caure.
Publica un comentari a l'entrada