Aquest estiu vaig llegir-me la trilogia de Marte rojo, Marte verde i Marte azul. Com els títols suggereixen, es una novel.la sobre una hipotética colonització i terraformació del planeta Mart. La veritat es que em van agradar bastant tot i que soc molt perepunyetes amb les novel.les de ciencia-ficció. Però en una d'elles (Mart blau crec) s'hi descriu una imatge que vaig trobar absolutament suggerent. Uns dels protagonistes van volant pel planeta i quan es dirigeixen al lloc d'aterratge, a la pista els colons hi han pintat un Kokopelli de mida gegant. Pels qui no coneixeu el Kokopelli, es tracta d'una figura d'un flautista que apareix en pintures indígenes prehistóriques d'América (Un símbol de fertilitat?). El ninotet te gracia i s'ha convertit en una mena d'icona.
Però la imatge d'un símbol primitiu originari de les planúries del Colorado, dibuixat de nou en una altre planúria d'un altre planeta la trobo genial. Si algún dia s'arriva a colonitzar un altre mon, no sols hi aniran les naus i els astronautes (cosmonautes?, taikonautes?) sinò també tot el bagatge cultural que arrossegem. I això inclou totes les fílies i les fóbies que cada cultura te incorporades.
Vist com està el mon, no crec que es pugui ser massa optimista i em temo que en una hipotética colonització, no trigarien a trobar excuses per seguir odiant-se els que ja ho fan aquí a la Terra. Aviat decidirien que determinats indrets son "sagrats" i que ningu mes pot passar-hi. I també em pregunto com s'ho faran en algunes religions, amb uns rituals molt concrets , per adaptar-se a l'espai. Com trobar la direcció a la Meca pels musulmans o quan comença el sabath pels jueus. Pels que no pertanyen a aquestes religions potser no te importància, però per alguns pot ser un problema seriós que caldrà resoldre.
Tant de bo tot es limités a pintar kokopellis.
8 comentaris :
Em sembla que et puc confirmar que era a Marte Azul. Ja sé que no té massa a veure amb el post, però mira... Ho sé perquè jo m\'he llegit el Marte Rojo i el Verde, però l\'Azul encara no l\'he llegit. I com que això no em sona, doncs segur que ha d\'estar al Marte Azul (o jo tinc molt mala memòria, que també).
Pel que fa al post, em sembla que si dos es volen barallar tant ho faran aquí, com a Mart, com a qualsevol altre planeta. I em dóna la impressió que això passarà sempre.
Si, ja m'ho semblava que era al mart blau. Encara no l'has llegit? Has resistit les megahecatombes geológiques del primer volum i t'has perdut la comoditat del tercer? llàstima. Volia trobar algú que l'hagi llegit per preguntar una cosa d'un personatge.
Ui, és que això de Marte va ser... Vaig llegir el primer i quan el vaig acabar, el segon m\'estava esperant. Així que vaig continuar amb el segon. Però quan vaig acabar el segon, el tercer encara no m\'esperava. Va trigar uns mesos a arribar a casa meva. I quan va arribar, estava llegint alguna altra cosa. I va anar passant el temps. I em vaig adonar que ja no em recordava de la meitat de personatges. I vaig pensar que quan m\'hi posés, em costaria un munt, perquè no sabria qui és qui. I el vaig anar deixant per llegir coses que em cridaven més l\'atenció. I cada cop em fa més mandra agafar-lo, perquè cada cop em recordo menys de la història. Així que... Però bé, ara que ho dius, la setmana de la Constitució me\'n vaig de vacances i me l\'emportaré, que amb una setmana (de vacances) tindré temps de llegir-lo. A veure si no em perdo massa...
Vaig veure que l'autor n'ha tret un quart. Pero em sembla que ja no...
Marte blanco? Diria que no és la continuació de la trilogia de Mart. Està clar, però, que tu sabràs més que jo si el Marte Azul queda acabat o es pot esperar una continuació.
No, no. Es diu "The martians" (però no se si en traduir-ho ho han mantingut així). Sembla un recull d'histories sueltes. Vaja, aprofitar l'èxit per exprimir-ho fins el final. No promet gaire.
http://www.kimstanleyrobinson.net/
Jo el Marte Rojo el vaig començar pero no el vaig acabar. Prometia, però jo vaig força a poc a poc a la hora de llegir llibres i també va ser perquè vaig passar per una època en que no em venia gaire de gust llegir, i el vaig deixar. Ara se'm faria una mica difícil reemprendre'n la lectura, més que res perquè la ciència ficció ja no em tira com abans... m'estimo més llegir coses que em siguin més properes.
La icona fa gràcia, s'ha de reconèixer.
Però la imatge d'un símbol primitiu originari de les planúries del Colorado, dibuixat de nou en una altre planúria d'un altre planeta la trobo genial. Si algún dia s'arriva a colonitzar un altre mon, no sols hi aniran les naus i els astronautes (cosmonautes?, taikonautes?) sinò també tot el bagatge cultural que arrossegem. I això inclou totes les fílies i les fóbies que cada cultura te incorporades.
Publica un comentari a l'entrada