dilluns, de novembre 28, 2005

Invasora verda

Normalment, quan fem neteja, llensem coses per la pica i, inmediatament, ens n'oblidem. Ah! Però alló que marxa canonandes avall no desapareix, i de vegades torna multiplicat, i per molt!
Això es el que els va passar als encarregats de fer una netega d'aquaris al Museu Oceanogràfic de Mónaco. Cap allà el 1984 van abocar al mar les restes del que havien netejat. Aigua bruta, restes de sorra, excrements de peixos... i algunes algues mig mortes. Entre aquestes hi havia alguns branquillons d'una espècie tropical, molt bonica, anomenada Caulerpa taxifolia. En principi no hi havia cap problema. Era un alga tropical, acostumada a aigues calentes i menys salades que les de la Mediterrània. Havia de sobreviure molt poc temps.
Però als aquaris es fan servir productes per netejar, llum ultraviolada per esterilitzar, no hi ha massa depredadors... i, segurament per tot plegat, l'alga que va sortir per les canonades del museu havia patit una mutació. La resta d'algues abocades van morir de seguida, però la mutant va resistir el fred i la salinitat. De fet creixia amb tota comoditat en aquell ambient. I dos detalls més van acavar d'enllestir el quadre. L'alga fabrica unes toxines que fan que molt pocs animals se la puguin menjar... i a la Mediterrània no n'hi ha cap d'aquests. I a més és reprodueix per estolons. Un trosset d'alga es trenca, la corrent se l'emporta i allà on toca terra crea una altre colònia. Poc després, ja no creix res més que Caulerpas per aquella zona.
Un petit monstre vegetal, vaja!
Al 1984 es va detectar la primera colonia de Caulerpa a prop de la canonada del Museu. Feia poc més d'un metre quadrat. Però no la van eliminar. Llàstima, perquè al 2001 ja hi havien més de 30.000 metres quadrats de praderes submarines de Caulerpa per les costes de França, Espanya, Itàlia, Croàcia i Tuníssia. I és que, a més, a alliberar les toxines a l'aigua, elimina les altres algues i la resta d'essers vius. Adeu a les praderes de Posidonia (que es l'alga típica de les nostres costes, i la llar de molts peixos i invertebrats)
I que es podia fer per eliminar-la? (Vull dir quan, finalment algú es va decidir a fer alguna cosa). Bé doncs, arrancar-la es massa car, lent i poc efectiu. També han probat de congelar-la, o matar-la amb clor (això ha funcionat en algún lloc, però es molt bèstia), i finalment es van plantegar la lluita biológica. Si al Carib hi ha depredadors de l'alga, portem-ne i alliberem-los al Mediterrani. Aixi es menjaran les algues i Santes Pasques. De fet hi ha uns cucs marins, molt bufons, que se la menjen. Però, segur que això fora una bona idea? Ja tenim problemes amb una espècie invasora. Qui sap que pot passar amb els cucs forasters. A més, en menjar-se l'alga fa que es trenqui a trossets i potser encara en facilitaria la dispersió. Per tant, la idea dels cucs (Lobiger Serraldifacii es diu) s'ha quedat en algun experiment aïllat i poc més.
De moment l'alga segueix expandint-se. De manera que si la veieu, no l'arranqueu i doneu avís (Aquí).
I recordeu que el que s'en va per la pica, no sempre desapareix per sempre!

8 comentaris :

estranya ha dit...

Ostres, ets com una enciclopèdia vivent. Jo em sembla que no n\'he vist mai, d\'algues d\'aquestes, però quin problema, no? I només per no fer les coses ben fetes. Hi ha alguna altra solució a part dels cucs?

Dan ha dit...

Per ara ... no.
I, no t'ho perdis, la noia ja ha aparegut per California i per Australia.
Al final la natura arriba a equilibris. Una altre cosa es que l'equilibri ens agradi.

estranya ha dit...

Ostres, sí que ha arribat lluny! I com s\'ho ha fet per arribar fins a Califòrnia i Austràlia? Suposo que no serà des del mateix lloc que la que la del post, no?

Dan ha dit...

No se sap. Segurament en un aquari. O en la bosa humida d'un submarinista viatger. La cabrita aguanta fins una setmana fora de l'aigua si te prou humitat.

estranya ha dit...

I és bona per menjar? No sé, ahir una alumna em preguntava unes coses que no entenia i parlava d\'una alga que no recordo com es diu que es reproduia molt ràpid, que era bona per menjar, i que crec recordar que amb un cultiu de 8 Km^2 es podia aconseguir que 80000 persones (dades del llibre, a mi em semblaria més normal posar 1 Km^2 i 10000 persones) poguessin tenir les quantitats necessàries de proteines diàries. Si és tan resistent i viu a tot arreu, si es pogués menjar podria ser un gran què.

Dan ha dit...

No estaria malament... però no. De fet es tòxica si te la menjes (i pels peixos que se la menjen)
Pro tens rao. Si s'aconseguis que algú en tregues un profit econòmic, se la pulirien en un no-res. La pela es la pela, i sino, mira el coral roig com està el pobre!

Myrddin ha dit...

Interessant. En la web que adjuntes diuen que estan fent proves en laboratori de baboses marines que s'alimenten a partir d'aquestes algues. Vejam què tal.

Anònim ha dit...

Impressionant que la gent siga així!! No se sol pensar en les coses que fem pero... tots tindríem que pensar que conseqüencies poden desencadenar les nostres accions.