diumenge, de novembre 20, 2005

El futbol i l'estructura mental

0-3!!!
No soc massa futbolero, pero un Barça-Real Madrid és una altre cosa. Ahir es va jugar el Real Madrid-Barça i els culers vàrem tocar el cel. No sols pel resultat, sinò per com es va aconseguir. Un Barça jugant quasi a la perfecció contra un Madrid dels pitjors que recordem. Tant abismal va ser la diferencia que fins i tot l'aficiò del Madrid va acabar aplaudint el gold d'en Ronaldinho. I aquest fet el destaquen tots els diaris avui.
Això m'ha fet pensar en la manera com interpretem el mon, i com de diferent es si ho fem individualment o en comunitat. Tothom que conec pot perfectament veure quan una jugada es brillant, encara que la faci un jugador del Madrid i ens marqui un gol. Pero enmig de la multitud, és molt estrany que es reconeguin els mérits de l'altre. Per això es sorprenent, per inhabitual, (i no hauria de ser-ho) l'actitud dels seguidors del Madrid ahir. Una actitud que els honora.
I per extensió, es interessant la manera que tenim de interpretar la realitat. El recentement desaparegut Stephen Jay Gould opinava que un dels avantpasats evolutius dels mamifers devia ser un animal el sistema nerviós del qual actuava segons un patró binari. Això vol dir que prenia decisions del tipus "Còrrer o quedar-se quiet" "menjar o dormir" "atacar o fugir". Segurament perdre temps en matisos podia representar que se'l menjessin, per tant el sistema mental es va simplificar al màxim. I en els humans, uns quant milions d'anys despres encara tenim restes d'aquest esquema en el disseny del cervell . Les coses son blanques o negres, hi ha els bons i els dolents, els nostres i els altres, el que serveix i el que cal abandonar, el modern i l'antic. Ja sabem que no es així, que el mon, la vida, es plena de grisos i matisos. Però, tot i saber-ho, ens sentim moltíssim més cómodes en un mon de idees sencilles i duals. Prou que se n'aprofiten els polítics i els publicistes d'això!
Però viure en un mon amb tota una inmensa gamma de grisos, de matisos i de diferents punts de vista es molt mes ric que la simple monocromia que ens volen fer empassar moltes vegades. Es pot ser del Madrid i admirar un gol del Barça (I a l'inrevés, es clar!). No tots els que volen l'estatut son "vampirs-insolidaris-terroristes-mala gent". No tots els inmigrans son lladres, pero tampoc tots els inmigrans son bona gent victimas de les injusticies socials. En tot hi ha de tot. I totes les generalitzacions son errònies per principi.
Però no hi podem fer gran cosa. El poder de simplificar es molt gran i ens fa sentir molt cómodes. De manera que aplaudiré l'actitud de l'aficiò del Madrid (i desitjarè que al Nou Camp sigui semblant)... i tot seguit me n'aniré a celebrar amb eufòria la històrica victoria dels "meus" contra l'"enemic de sempre", i brindant amb cava català, com Deu mana.

1 comentari :

Anònim ha dit...

La veritat és que van ser una afició com té que ser.