dijous, desembre 21, 2006

Deu anys sense Sagan

Ahir va fer deu anys que va morir Carl Sagan. Una data trista, perquè va ser un dels grans divulgadors de la ciència al segle XX. Estic segur que moltes vocacions científiques van néixer o es van consolidar definitivament a mida que anaven passant capítols de la sèrie “Cosmos”. En Carl Sagan compartia amb Isaak Asimov una rara qualitat, la capacitat de fer entenedores coses aparentment complexes i, alhora, sense renunciar al rigor.

La clau està en algunes de les premisses que va tenir en compte quan va crear la sèrie Cosmos. Com diu a la introducció:

“...el públic és molt més intel·ligent del que s’acostuma a suposar; les qüestions científiques més profundes sobre la naturalesa i l’origen del món exciten els interessos i les passions d’un número enorme de persones...

És essencial per a la nostra supervivència que comprenguem la ciència. A més, la ciència és una delícia; l’evolució ens ha fet de manera que el fet de comprendre ens doni plaer, perquè qui comprèn té més possibilitats de sobreviure”.

De fet, no va ser únicament un divulgador (que no és poc!) sinó que també era un científic en actiu amb importants publicacions. Per exemple, va poder explicar les altes temperatures de Venus gràcies a l’efecte hivernacle o va participar en el disseny de les missions Víking a Mart.

Però els treballs científics tenen un abast limitat. El mèrit principal de Sagan va ser fer arribar la ciència a persones que en principi no hi estaven particularment interessades. Segurament perquè desbordava entusiasme en el que feia. Prenent una altra de les seves frases:

"... Després de tot, quan estàs enamorat, vols explicar-ho a tothom. Per això, la idea que els científics no parlin al públic de la ciència em sembla aberrant”.

Al món hi ha massa engalipadors, massa manipuladors i massa integristes com perquè no trobem a faltar ments brillants i entenedores com en Sagan. Per descomptat, els que ens agrada parlar de la ciència si que lamentem la seva pèrdua. Curiosament encara segueix la idea que la ciència és una temàtica àrida i que interessa poc. Però la mateixa blogosfera té un bon nombre de blocs centrats en la divulgació científica, de molt nivell i amb un èxit notable, cosa que rebat aquesta idea. Segur que l’Omalaled, en pereto o la carme estaran d’acord.

De vegades, quan segueixo les missions dels robots a Mart, o la descoberta de noves espècies en racons allunyats de les selves de Borneo o de l’Amazònia, em pregunto? Que hauria dit en Sagan sobre això? Quin punt de vista nou i sorprenent m’hauria fet descobrir?

Preguntes que ja no tindran resposta, però en tot cas el seu llegat és extraordinari: Va despertar la curiositat i les ganes de saber de milions de persones.

7 comentaris:

Pd40 ha dit...

Recordo quan feien Cosmos per la tele. Era un retaco i em quedava embadalit escoltant el que deia. Ara li trobaria a faltar els efectes especials actuals, però el contingut i la narració segueixen sent excepcionals.

Carquinyol ha dit...

La gent com a tu encara manteniu viu aquest esperit Sagan que també descrius al teu text. Et puc ben assegurar que tu també fas despertar la curiositat.

Salutacions ;)

Hanna B ha dit...

jo també recordo que em quedava flipada amb aquest senyor, l'admirava moltíssim, donava una imatge molt accessible i alhora inspirava molt de respecte (quin merit!)

omalaled ha dit...

Un home i un científic extraordinari, sense cap mena de dubte.

Tant de bo, enlloc de haver-hi tants programes com el Salsa Rosa haguessin més programes de tipus Cosmos. Estic segur que ens faria millors perones i millors ciutadans.

Salut!

Equalium ha dit...

Encantar de coneixer el teu blog. He posat un enllaç a la teva entrada en el meu propi post ( http://www.equalium.net ).

Salutacions.

Marc Vidal ha dit...

Pensador científic, metafisic de l'existència, poeta còsmic. Fa 10 anys que estem orfes de pare.

nina ha dit...

Dan, el nostre Sagan.