Aigua, nitrats i porcs

De vegades hi han noticies sorprenents que ocupen grans titulars, però que sorprenen, perquè penso que el més destacable és allò que em sembla evident i que no es diu. És el que m’ha passat amb la notícia apareguda als medis de comunicació sobre els problemes que tenen a Cervera on s’han quedat sense aigua potable per culpa d’una avaria al canal d'Urgell que abastia la capital de la Segarra.

Quan això passava (que no és la primera vegada) es feien servir els pous com a reservoris d’emergència. Però en aquesta ocasió l’aigua que surt per l’aixeta no és apta pel consum humà i els habitants de la ciutat s’han d’abastir a base de garrafes d’aigua embotellada. També he sentit l’alcalde reclamant l’aport d’aigua a partir del pantà de Rialb i criticant la manca d’infraestructures hidràuliques del país.

És el problema de viure en un indret amb clima mediterrani. Plou poc i mal repartit. I sempre anem (i anirem) amb escassetat d’aigua. Per això s’esperaria que haguéssim desenvolupat una cultura de l’aigua on es valorés i es cuidés la poca que tenim. On qualsevol actuació tingués en consideració els recursos hídrics de que disposa el país i on l’us de l’aigua es valorés com cal.

Malauradament sembla que això sols va passar a València durant l’època àrab.

Perquè el que m’ha sobtat de la notícia és que ningú s’ha fet ressò del fet que l’aigua dels pous que sempre havien abastit la Segarra quan fallava el canal, ara no es pot fer servir perquè està contaminada amb nivells excessius de nitrats. I el cas és que això no deu passar per art de màgia. Algú ha afegit els nitrats a l’aqüífer. Però sembla que aquest fet no és important, no és rellevant, o potser no hi ha interès en parlar-ne

En realitat el que passa és que a Catalunya tenim engreixant-se més de deu milions de porcs, que generen una quantitat immensa de purins. I aquests purins son els que aporten els nitrats que es filtren fins els aqüífers i els deixen inutilitzables pel consum humà. És un problema seriós que ja havia comentat en alguna ocasió.

Naturalment hi ha lleis que regulen el que s’ha de fer amb els purins, però ja ens coneixem. Feta la llei feta la trampa. Surt molt car desfer-se dels purins. Moltes explotacions deixarien de ser rendibles si apliquessin la llei estrictament. I sospito que per molts càrregs municipals i comarcals ha de ser molt difícil intentar ser massa estrictes amb la gestió dels purins. És comprensible, ja que moltes famílies en depenen d’aquestes explotacions. De nou el difícil i imprescindible equilibri entre ecologia i desenvolupament.

Perquè com l’economia, bàsicament ramadera de moltes comarques interiors depèn de les granges de porcs, doncs es molt difícil controlar aquesta grandiosa quantitat de nitrats que es van generant. Ara bé, quan apareix el problema, ningú diu: “part de la culpa la tenim nosaltres per permetre que el subsòl es contamini”. Tothom diu: “la culpa és del govern que no ha fet prou infraestructures per portar-nos aigua d’on sigui”. Com diuen els italians: Piove, porco governo!

Naturalment que cal assegurar l’abastiment d’aigua a tot arreu. Però potser convindria cuidar una mica més la que tenim. En realitat al final sortiria més a compte, i tampoc caldrien tants esforços. Simplement canviar una mica la manera de mirar-nos l’aigua i deixar de banda la idea, errònia, que l’aigua no cal cuidar-la perquè és inesgotable, barata i poc important.

Però, és clar, hi ha alguna cosa més difícil de canviar que una idea?