divendres, de desembre 01, 2006

Aigua, nitrats i porcs

De vegades hi han noticies sorprenents que ocupen grans titulars, però que sorprenen, perquè penso que el més destacable és allò que em sembla evident i que no es diu. És el que m’ha passat amb la notícia apareguda als medis de comunicació sobre els problemes que tenen a Cervera on s’han quedat sense aigua potable per culpa d’una avaria al canal d'Urgell que abastia la capital de la Segarra.

Quan això passava (que no és la primera vegada) es feien servir els pous com a reservoris d’emergència. Però en aquesta ocasió l’aigua que surt per l’aixeta no és apta pel consum humà i els habitants de la ciutat s’han d’abastir a base de garrafes d’aigua embotellada. També he sentit l’alcalde reclamant l’aport d’aigua a partir del pantà de Rialb i criticant la manca d’infraestructures hidràuliques del país.

És el problema de viure en un indret amb clima mediterrani. Plou poc i mal repartit. I sempre anem (i anirem) amb escassetat d’aigua. Per això s’esperaria que haguéssim desenvolupat una cultura de l’aigua on es valorés i es cuidés la poca que tenim. On qualsevol actuació tingués en consideració els recursos hídrics de que disposa el país i on l’us de l’aigua es valorés com cal.

Malauradament sembla que això sols va passar a València durant l’època àrab.

Perquè el que m’ha sobtat de la notícia és que ningú s’ha fet ressò del fet que l’aigua dels pous que sempre havien abastit la Segarra quan fallava el canal, ara no es pot fer servir perquè està contaminada amb nivells excessius de nitrats. I el cas és que això no deu passar per art de màgia. Algú ha afegit els nitrats a l’aqüífer. Però sembla que aquest fet no és important, no és rellevant, o potser no hi ha interès en parlar-ne

En realitat el que passa és que a Catalunya tenim engreixant-se més de deu milions de porcs, que generen una quantitat immensa de purins. I aquests purins son els que aporten els nitrats que es filtren fins els aqüífers i els deixen inutilitzables pel consum humà. És un problema seriós que ja havia comentat en alguna ocasió.

Naturalment hi ha lleis que regulen el que s’ha de fer amb els purins, però ja ens coneixem. Feta la llei feta la trampa. Surt molt car desfer-se dels purins. Moltes explotacions deixarien de ser rendibles si apliquessin la llei estrictament. I sospito que per molts càrregs municipals i comarcals ha de ser molt difícil intentar ser massa estrictes amb la gestió dels purins. És comprensible, ja que moltes famílies en depenen d’aquestes explotacions. De nou el difícil i imprescindible equilibri entre ecologia i desenvolupament.

Perquè com l’economia, bàsicament ramadera de moltes comarques interiors depèn de les granges de porcs, doncs es molt difícil controlar aquesta grandiosa quantitat de nitrats que es van generant. Ara bé, quan apareix el problema, ningú diu: “part de la culpa la tenim nosaltres per permetre que el subsòl es contamini”. Tothom diu: “la culpa és del govern que no ha fet prou infraestructures per portar-nos aigua d’on sigui”. Com diuen els italians: Piove, porco governo!

Naturalment que cal assegurar l’abastiment d’aigua a tot arreu. Però potser convindria cuidar una mica més la que tenim. En realitat al final sortiria més a compte, i tampoc caldrien tants esforços. Simplement canviar una mica la manera de mirar-nos l’aigua i deixar de banda la idea, errònia, que l’aigua no cal cuidar-la perquè és inesgotable, barata i poc important.

Però, és clar, hi ha alguna cosa més difícil de canviar que una idea?

13 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Les idees són difícils de canviar... sempre i que no aportin beneficis a l'instant. Si en porten, no saps tu amb quina rapidesa és canvien.

Amb els purins passa una mica com amb les rieres i amb la crema de boscos, només es parla quan es noten molt els seus efectes, i tot i així, només es comenta que el problema existeix però no és diu de qui és la culpa no com solucionar-ho.

Veritablement no estem cuidant gaire el nostre entorn (estan bojos aquests principantins!!!)

ccs ha dit...

a Mallorca, que els aqüifers no són l'alternativa sino la font, el problema es fa molt més gros.

Si ja hi ha infinits problemes d'abastament i vinculat amb aquest, de salinització, fa temps que està entrant el tema dels nitrats.

Aquests però,no venen directament relacionats amb el porcs, ja que provenen d'un excessiu i mal regulat abonament dels caps de conreu.

Però be, la conclusió és la mateixa, a un lloc on l'aigua és un be escàs, mai s'han tengut en compte els recursos hídrids en les actuacions polítiques.

Pd40 ha dit...

És un problema recurrent, tots som ecologistes mentre no ens costi diners. Com si l'administració estigués formada per extraterrestres. Així ens va...

omalaled ha dit...

Coincideixo totalment amb el pd40. Molt ecologiestes i amb desenvolupament sostenible, però això ens costa una mica de calés, s'han acabat els ideals.

En aquest aspectes jo seria més estricte amb les lleis (a risc de ser impopular). No de cop, sino de forma gradual, exigint cada cop més que es complís. Si això vol dir més cales pels ramaders, dons que s'augmenti el preu de la carn de porc i repercuteixi en tots nosaltres. Al cap i a la fi, els culpables som els que ens el mengem.

Si es fa una llei per cuidar la natura (i a nosaltres mateixos) i no la respectem i ningú no fa res, per què serveixen?

Salut!

Dan ha dit...

Carcinyol. es clar. Si algu trobes la manera de guanyrar diners amb els purins, problema resolt!

ccs. A Malliorca encar s'enten menys, perque allà si que es evident que l'aigua es limitada. De nou, la pela es la pela.

pd40. Exacte.

omalaled. Encara es pitjor, perque els porcs no son per consum d'aqui. Tant sols son granges per engreixar porcs d'altres paisos que no volen tenir purins al seu medi ambient.

sants ha dit...

Que els intermediaris no en treguin tant de benefici, que segur que no són precisament els ramaders els que guanyen més beneficis amb els porcs. Qui s'enriqueixi, que sigui el responsable. (idea filosófica hipotètica que tots sabem que no passarà mai)

èlsinor ha dit...

Doncs mira, ja només vos falten el Zaplana de torn o algun dels seus adlàters per a començar a crear-hi camps de golf amb l'argument d'estar usant-hi aigua no potable i d'estar desenvolupant així l'economia de la regió...tot i que de l'aigua que hauran d'usar les urbanitzacions que aprofitaran per a construir-hi no en diguen res :(

Dan ha dit...

sants. Dificil, i tant! perque els qui s'enriqueixen son els amos dels porcs, que son d'altres paisos. De manera que els podem anar al darrera amb un flabiol sonant, que a ells sel's en fot.

èlsinor. No vas desencaminat. Fa poc acaben d'obrir el primer golf per allà. I els raonaments son justament aquests que apuntes. (Res de nou sota el Sol)

Gemma Ferré ha dit...

Quanta raó que tens. En lloc de cuidar el que tenim, busquem alternatives al que hem malmès. Tot és qüestió de diners.

Què hi ha d'allò del biogas? No es podrien recollir tots aquest purins per usar-los en la indústria energètica.

Pere ha dit...

10 milions de porcs?
Permet-me la ignorància, però com es tracten els purins?

sants ha dit...

Realment, pere, sí que sembla incríble, sí, que a Catalunya hi hagi 10 milions de porcs (sense contar persones, és clar).

nina ha dit...

´He sentit ...Urgell?

Dan ha dit...

gemma. Si que hi ha una planta de generacio de biogas (almenys en se d'una) el problema es que es generen molts mes purins que els que pot fer servir la planta.

per. Doncs es fant tractaments per dessecar-los i ferne fertilitzants (a mes del biogas) pero de nou, el problema es que fer amb tant fertilitzant. Simplement no surt a compte perque no es pot comercialitzar. Basicament la generacio de merda supera de llarg la capavitat de recilcatge i aprofitament. per tant, al final el nitrat del puri (en forma de puri o de fertilitzant) acaba a l'aquifer.
Ah! I transportar-los tambe costa calers, de manera que pots imaginar el que pasa moltes vegades.

Sants. Costa d'imaginar, pero les explotacions poden ser molt, pero molt grans!

nina... ??? Urgell? Vols dir el canal d'Urgell? Em sembla que no m'he equivocat de canal. Ara m'ho haure de mirar.