dijous, de febrer 22, 2007

Sobrevolant Júpiter

Fa quasi exactament un any vaig comentar el llançament de la sonda espacial “New Horizons” que la NASA havia enviat per explorar Plutó i el cinturó de Kuiper. Doncs la propera setmana se’n tornarà a parlar perquè passarà a través del sistema de Júpiter, corregirà la seva trajectòria i anirà ja definitivament en direcció a Plutó.

No està gens malament fer el viatge des de la Terra fins Júpiter en tant sols un any. Però cal recordar que la “New Horizons” és l’objecte més ràpid construït fins ara per l’home. Ara mateix està arribant al planeta gegant a una velocitat de 19,6 quilòmetres per segon!!, que aviat està dit. I tot i aquesta extraordinària velocitat, tant sols ha recorregut una petita part del seu viatge. Per mesurar el camí es fan servir les Unitats Astronòmiques (U.A.) que són la distància que hi ha entre la Terra i el Sol. Doncs bé, per ara, la nau ha recorregut 5,4 U.A. però encara n’hi queden 26, 4 per davant. A Plutó no hi arribarà fins al 2015.

I si mirem la trajectòria que segueix ens adonem de com de complex és enviar una nau des d’un petit planeta blau que dóna voltes al Sol fins a un tros de roca gran que també hi dóna voltes, però molt més lluny. No valen els camins directes, i les empentes i estirades gravitatòries dels planetes que puguin anar trobant cal tenir-los molt en compte. De fet, la trajectòria de la nau està pensada de tal manera que ara mateix no apunta cap a Plutó. Però quan passi pels voltants de Júpiter, l'enorme força gravitatòria del planeta accelerarà i desviarà la nau i l’encaminarà en la direcció correcta.

Naturalment, ja que tenim una nau a Júpiter l’aprofitarem i obtindrà imatges i mesures del sistema Jovià. Així de pas es verificarà el correcte funcionament dels sistemes de la nau. Però desprès ja no hi haurà res interessant en la seva trajectòria. Durant vuit anys la nau estarà pràcticament apagada. Tant sols es farà una comprovació rutinària una vegada per setmana per comprovar que tot va correctament i fer, si cal, petites correccions en la ruta.

I per seguir la ruta, es pot mirar on es troba la nau en la web de la NASA. Aquí hi ha el detall de la trajectòria durant el trànsit per Júpiter, i aquí la trajectòria completa fins a Plutó i més enllà.

Perquè tot i que Plutó i el seu satèl·lit Caront són la part més espectacular del viatge, la trobada durarà tant sols un dia. Però la missió ha de seguir fins explorar el cinturó de Kuiper, allà on sembla que hi ha molts més cossos com Plutó. De fet, aquest va ser un dels motius que van fer caure al vell Plutó de la llista oficial de planetes.

Segurament aquesta serà la primera i única vegada que envien una nau per explorar un planeta i quan hi arriba, allò ja no es considera un planeta. Però ens caldrà tenir paciència fins que arribi el dia de l’encontre. Aquesta és una altra característica dels viatges per l’espai.

7 comentaris :

Lluna ha dit...

Jaja! Molt bo l'últim paràgraf...

Els flybyes sempre m'han fet gràcia. És curiós que passar a prop d'un planeta tingui dues avantatges: poder "explorar-lo" i disminuir el consum de combustible. Normalment aquestes coses no passen: si hi ha una cosa bona, l'altra és dolenta. Però amb els flybyes no...

Dan ha dit...

Amb els flybyes es demostra que algunes vegades la mare natura és generosa

sants ha dit...

I després em fa mandra agafar 10 minuts el metro... això és un viatge i el demés és tonteria!!

èlsinor ha dit...

Així que encara no ha arribat a Júpiter? Doncs el Discovery ho feia en 2001 tot i que el dirigia l'imprevisible HAL 9000... :P

Dan ha dit...

sants, podrien posar motors de la New Horizons al metro. Potser així aniríem millor.

èlsinor. Esperem que la New horizons no començi a enviar missatges en plan "... Daisy,... Daisy..."

Proximo ha dit...

Buah! arriba a gairebé un 0,1% de la velocitat de la llum. No está gens malament...

m'encanta el blog :D

Proximo ha dit...

M'he menjat un zero :D es un 0,0065% :P