Després de la tempesta

La veritat és que no se com començar aquest post per evitar que sembli repetitiu, però el cas és que ja n’he parlat altres vegades i, de nou, el primer comentari que em ve al cap és “però si encara funcionen!”. Si heu seguit les noticies ja haureu endevinat que parlo dels dos robots que hi ha a Mart. Els rovers Spirit i Opportunity, que segueixen allà operatius molt més enllà de la seva esperança de vida. Recordem-ho: La missió estava previst que durés uns 90 dies marcians (que s’anomenen “sols” i que duren una mica més que un dia terrestre). I el cas és que ja porten més de 1200 “sols” en funcionament. Una innegable proesa de l’enginyeria.

Durant aquests 45 mesos han anat fent passejades i explorant cràters, roques i tota mena de fenòmens geològics que tenien a l’abast. Sembla fàcil, però no ha de ser gens fàcil conduir un cotxe teledirigit des d’un altre planeta, quan el senyal que envies triga una bona estona a arribar. En tot cas, l’activitat dels dos rovers va patir una aturada fa dos mesos, quan una tempesta de sorra va desencadenar-se al Juliol. I a Mart, les tempestes tenen una magnitud diferent de la que estem acostumats aquí a la Terra. Aquí, una tempesta dura unes hores, o uns dies en el cas de grans ciclons o huracans. A Mart ha durat dos mesos!

I això resulta particularment dur pels petits rovers. No tan sols per la força del vent o per l’abrasió de la pols. El principal problema és que l’energia l’obtenen de plaques solars, i durant aquests dos mesos, la llum del Sol s'ha reduït fins a un 5% del que és habitual (Aquí hi ha una foto de com es va enfosquir el Sol durant la tempesta). Això va fer que l’equip de missió assegurés els vehicles col·locant-los en indrets segurs i amb una activitat reduïda al mínim. Quasi cap observació, pràcticament tots els sistemes apagats i únicament esporàdiques comunicacions amb la Terra. Tot i així, hi havia la preocupació que els nivells d’energia baixessin més enllà del punt de no-retorn.

Però sembla que han sobreviscut a la gran tempesta. I insisteixo de nou, allà les tempestes són grans de veritat. De fet, la pols va cobrir tot el planeta, que va deixar de mostrar la seva aparença normal en les observacions amb telescopis de manera que únicament es veia la pols cobrint els dos hemisferis. (Aquí hi ha una foto espectacular de Mart amb i sense una tempesta, l'any 2001)

Ara, tornada la calma, ja estan preparant el nou repte de l’Opportunity. Baixar a l’interior d’un cràter anomenat “Victòria” (el nom és en memòria de la nau de Magallanes). Els científics estan molt interessats, perquè un cràter és com una ferida a l’escorça, i les seves parets poden mostrar les diferents capes que composen la part més exterior de la superfície de Mart. I és que una cosa és mirar-ho de lluny i una altra és anar i agafar mostres per analitzar o fer fotos a pocs centímetres de distància.

Però el descens, d’uns 80 metres, resultarà tota una aventura pel petit rover. Un pas en fals, una ordre mal donada, una roda que perd tracció i adéu. Per això estan dissenyant amb molta cura la trajectòria. Ja fa temps que es mou per la vora del cràter, buscant el millor camí, però l’hora de la veritat ja és a punt.

I si ho aconsegueix, es podrà passar els propers mesos mirant i analitzant l’interior del “Victòria”. A veure quines sorpreses ens esperen allà.