La cursa a la Lluna

Sembla que la Lluna torna a estar en el punt de mira de l’exploració de l’espai. Els americans estan treballant en el projecte "Orió", per tornar a portar humans cap allà dalt. Els xinesos i l’Índia també treballen en missions lunars i Japó ha pres la davantera en llençar la seva primera missió a orbitar el nostre satèl·lit.

En realitat sembla que no podria ser d’altra manera. Es parla molt de Mart, perquè és l’indret on ens interessa anar. Però el repte de portar un humà al planeta roig és formidable. És molt raonable assajar les tecnologies de supervivència en un indret molt més proper i accessible com la Lluna. Algú va comparar el viatge fins la Lluna i fins Mart dient que anar a Mart és com mirar de descobrir un nou continent amb un vaixell de vela mentre que anar a la Lluna és com anar a una illeta propera a la costa.

I fa poc, a la tele, posaven un altre exemple. En una pista d’atletisme dipositaven una moneda d’un euro. Allò era la Terra. A dos pams de la moneda hi col·locaven una altra de deu cèntims: La Lluna. I a aquella escala, Mart era una moneda de 50 cèntims al final de la pista, cent metres més enllà.

Els humans som com un insecte que ha caminat dos pams i que ara parla de fer un trajecte de cent metres. Potser que practiquem una mica amb els dos pams abans d’embarcar-nos a la gran aventura!

La missió del Japó, la Kaguya, donarà unes quantes òrbites a la Terra, després accelerarà fins deixar el nostre planeta i es dirigirà a la Lluna, on col·locarà un satèl·lit orbitant-la durant un any. Es tracta d’una missió de prestigi, però en la que la ciència hi té un paper molt important. Sospito que les missions Apol·lo eren, sobretot, una cursa amb els soviètics, i per això un cop guanyada, l’interès va decaure ràpidament.

De totes maneres, altres iniciatives també es mouen. La més coneguda és la de la “X Price Foundation”, que vol promoure l’exploració de l’espai fora de les agències governamentals. Al 2004 va proposar el premi “$ 10 million Ansari X-price” en que oferien 10 milions de dòlars als primers que aconseguissin desenvolupar un vehicle desenvolupat amb finançament privat que s'enlairés fins aconseguir un vol suborbital (100 km d’altura) i que fos capaç de repetir el vol dues setmanes més tard.

Aquell premi el va guanyar la nau SpaceShipOne l’octubre del 2004. I ara s’ha proposat el “Google Lunar X Prize” (si, si, finançat per l’omnipresent Google) que premiarà amb 30 milions de dòlars als primers que dipositin un rover a la Lluna i que el robot es desplaci més de 500 metres per la superfície del nostre Satèl·lit. La data límit per guanyar el premi és el 31 de desembre del 2012.

Si us voleu animar, ja ho sabeu. La cursa s’ha obert per a tothom.

I això que l’interés económic d’anar a la Lluna no està massa clar. Quan arribi el torn de Mart la cursa serà frenètica. Sembla que s’acosta l’inevitable moment en que els astronautes, enlloc de plantar la bandera del seu país, col·locaran la bandera de l’empresa, multinacional o corporació multiplanetaria que els financii.