Mosques mutants i mosques verges

Si teniu la fruita posada en una plata i alguna peça està una mica “massa” madura és possible que podeu observar també unes petites mosques volant pels voltants. També n’hi ha freqüentment a les bodegues i allà on es fa vi. Són molt més petites que les mosques normals, i han resultat molt més importants en el progrés de la genètica. Es tracta de la mosca del vinagre. La famosa Drosophila melanogaster.

La relació d’aquestes mosques amb el món de la ciència va començar a principis del segle XX. Els genetistes buscaven un organisme petit, fàcil de cuidar i que es reproduís abundantment per tal d’aprofundir en l’estudi de les lleis de l’herència. A Harvard, en Charles W. Woodworth va ser el primer a fer-la servir, però l’empenta final la van donar els treballs de Thomas Hunt Morgan, que va demostrar que les unitats de l’herència que anomenaven gens es trobaven en els cromosomes. Aquell descobriment, realitzat en les Drosophiles, el va fer mereixedor del Premi Nobel.

Però criar mosques té la seva gràcia, i no és tan senzill com pot semblar. Certament són barates, s’alimenten fàcilment amb una pasta feta amb fruita mig podrida (barateta) i es reprodueixen molt i ràpid. Penseu que pots tenir una nova generació cada dues setmanes i que cada femella pot posar fins a vuit-cents ous en un dia. És ideal si necessites veure com seran els fills d’un determinat encreuament i en necessites molts per fer estadístiques.

A la pràctica, en un laboratori el que hi ha són centenars d’ampolletes petites, amb una mica de la papilla que els serveix de menjar al fons i un grapat de petites mosquetes volant per l’interior. Per cert, també hi ha larves de mosca nedant per la papilla. És una mica fastigós el primer moment, però de seguida t’hi acostumes.

I quan vols veure les característiques de les mosques que tens al pot, doncs s’anestesien lleugerament amb cloroform i les escampes per la taula per poder observar-les sota la lupa. Els estudiants fan creuar mosques normals amb mosques mutants per veure com la mutació passa als descendents i amb quina freqüència ho fa, de manera que poden comprovar el compliment de les lleis de Mendel.

Quan parlem de mutants oblideu els monstres cinematogràfics. La realitat és molt més prosaica, encara que això no li treu interès. Les mosques tenen els ulls vermells, però hi ha mutants que els tenen blancs. Una altra mutació és la mida o el nombre dels pèls que els cobreixen les potes o el tòrax. Després n’hi ha de més curioses. Un segment de més a l’abdomen, el cap en forma diferent, unes ales que no s’han format correctament... Res de massa espectacular. Amb les mutacions de la vida real no es poden fer pel·lícules de terror.

Però, com molt bé saben els estudiants de biologia, hi ha un parell de detallets que cal tenir en compte. I és que cal conèixer bé el mecanisme de reproducció de qualsevol animal amb el que pensis treballar si no et vols portar sorpreses.

El cas és que les mosques tenen un sistema de reproducció molt optimitzat. Com que viuen unes poques setmanes no poden perdre el temps ni desaprofitar material. Quan una femella s’aparella amb el mascle, el que fa és guardar els espermatozoides que li ha dipositat en una mena de sacs que té a l’interior. Després, a mida que vagi fabricant òvuls, anirà aprofitant els espermatozoides acumulats per anar fecundant-los, de manera que no es perd cap oportunitat de portar més mosquetes al món.

Però si ets genetista, això és un problema. El que fas és agafar un mascle d’un tipus i una femella d’un altre i posar-los en el potet. La natura farà la resta i podràs analitzar la descendència. Ah! Però pot ser que la descendència no sigui del mascle que has posat, sinó que sigui dels espermatozoides d’altres mascles amb els que la femella s’havia divertit abans que tu la triesis per l’experiment.

Per tant, la primera cosa que has d’aprendre és a distingir una mosca mascle d’una de femella. Però la segona és saber com assegurar-te que la mosca femella... és verge!

La veritat és que resulta molt divertida la cara de la gent quan expliques que t’has passat un parell d’hores buscant mosques femelles que fossin verges, però la realitat és que no resulta complicat. Una mosca triga només unes poques hores a aparellar-se després d'arribar a l’estat adult, és a dir a deixar l'última fase larvària. De manera que el que cal fer és simplement buscar mosques recent nascudes. Això se sap perquè les ales encara no estan ben estirades. Les tenen rebregades perquè acaben de sortir d’una mena de capoll.

Fàcil, però la veritat és que cal mirar molts potets per enxampar-ne una de recent nascuda. I a sobre la meitat de les vegades resulta que si que és verge... però mascle!