dimarts, de març 25, 2008

Arriba la primavera.

Oficialment ja ens trobem a la primavera. Això és el que diu el calendari i les dades astronòmiques. Però si em pregunteu el que penso la meva resposta serà que encara no. Certament falta poc i ja es nota a l’ambient que l’hivern es troba a la recta final, però encara no ha arribat la primavera com a estació pròpiament dita.

El cas és que cada any hi ha un dia, al voltant d’aquestes dates, en que surts al carrer i penses: ostres! Avui si! finalment ja ha arribat la primavera. No se si li passa a molta gent, però jo ho noto amb tota claredat. I m’encanta, perquè aquesta sensació em recorda que encara no estic aïllat del tot dels cicles de la vida. Que el meu cos respon als estímuls de l’ambient que m’envolta.

Fa molts anys vaig llegir “El Libro de las Tierras Vírgenes”, d’en Rudyard Kipling. Era una traducció molt antiga, del 1944. Però sempre que parlen d’aquesta obra no és la pel·lícula de Walt Disney (El libro de la selva) la que em ve al cap sinó aquell vell llibre, de fulles marronoses. I cada vegada que s’acosta l’arribada de la primavera recordo una admirable descripció que feia en Kipling d’aquest moment:

“... Hi ha un dia en que totes les coses semblen cansades, i fins les mateixes olors, en elevar-se pel pesat aire, es diria que tenen alguna cosa de vella, de gastada. És una sensació inexplicable, però que s’experimenta. Després, arriba un altre dia (i és d’advertir que per la vista res no ha canviat) en que totes les olors són noves i delicioses... Aleshores, si per casualitat plou una mica, tots els arbres i matolls, tots els bambús, i molses, i plantes de fulles sucoses, desperten dels seus somnis amb una fressa i un desenvolupament sobtat que gairebé es podria dir que se les sent créixer, i per sota de tot això corre dia i nit una altra remor, una mena de profund brunzit. És el murmuri de la primavera: una cosa que vibra a l’aire i que no és soroll d’abelles, ni d’aigua que cau, ni de vent a les copes dels arbres, sinó la mena de remor del món, que se sent feliç.”

L’interessant, a part d’experimentar aquesta sensació, és preguntar-se el motiu. El nostre cervell constantment està integrant moltíssima informació que li arriba de l’exterior gràcies als sentits. Normalment no en som conscients, però quan s’acosta una tempesta ho notem a l’ambient. No sabem el perquè, però parlem de tensió a l’aire, d’irritabilitat, de malestar... I després de la tempesta de cop es respira millor, et sent descansat, els problemes semblen més llunyans i es nota una particular tranquil·litat.

El que passa és que el nostre sistema nerviós és sensible a molts estímuls als que no hi parem atenció. La humitat ambient, la intensitat de la llum, la temperatura de l’aire, la pressió atmosfèrica. Mil petits factors que el nostre cos detecta i el cervell processa, integra i ens fa actuar en conseqüència, encara que sigui de manera inconscient.

El cas de les tempestes és molt espectacular, però l’arribada de la primavera també pot ser-ho. Un dia hi haurà una llum especialment brillant, la temperatura serà un grau més càlida, l’aire portarà aromes de plantes que comencen a florir, la llum diürna arribarà a determinada durada... i tot plegat farà que ens sentim millor. Bé, no se si a tothom, però a mi em passarà. I serà aviat. Encara que, de moment i almenys fins ahir, la primavera encara no ha esclatat, digui el que digui el calendari.

A veure si avui quan surti al carrer ja ho noto, perquè la veritat és que en tinc unes ganes...

14 comentaris :

mafalda ha dit...

A mi em passa com a les criatures de l'escola: noto el vent, les tempestes,...I com tu, fa dies que espero amb ànsia aquell sortir al carrer i dir: Ara sí que ha arribat la primavera!

Llum ha dit...

Ah, però la primavera no arriba al mateix temps per tothom, no?

Jo aquesta arribada la vaig notar ara deu fer una setmana i mitja. El solet, les flors del cirerer... Per mi la primavera va arribar abans d'hora!

Anna ha dit...

Jo també ho noto, tot i que a vegades se m'hi torna a ficar l'hivern pel mig... amb l'inconvenient que en quan decideixo que ja és primavera per principi arracono tota la roba d'abric i després em pelo de fred!

Anònim ha dit...

Quins records em porta aquest llibre... Per nadal vaig robar a la meva mare els seus exemplars (el primer i el segon llibre de la selva) en català, vells, gastats, que m'havien encantat de petita. I ara llegeixo els contes a la meva filla gran. M'encanta la història de Kaa al temple abandonat amb els micos, i també la de rikki-tikki-tavi, i la dels gossos roigs, i les cançons, i... :-)

Laia ha dit...

Jo sí que ho noto... Simplement pel fet de posar-me al sol i sentir una escalforeta més intensa que la de l'hivern, i quan passa un núvol tornar a tenir fred...

Jo també en tinc moltes ganes! A l'hivern mires per la finestra i te n'alegres de ser dins de casa perquè a fora hi fa fred... ara sóc a classe i sortiria passejar o a jugar al pati amb els que estan fent educació física (com la trobo a faltar aquesta assignatura... :( )

Dan ha dit...

mafalda. Avui encara no, però falta poc... molt poquet! :-)

llum. Quina sort. I quina enveja els cireres en flor. Abans de venir a viure a barcelona en veia per la finestra i tant sols mirar-los el dia ja millorava molt!

anna. A mi també em passa. mai recordo que la calor es a l'estiu. Que a la primavera encara plou i fa fresca.

laianna. A mi em va encantar el llibre. I es tant diferent del que pensen els que sols coneixen la pel.lícula... (Amb els gosos roigs vaig flipar. Brrr aquelles abelles)

laia. I mira que a finals d'estiu anyoro l'hivern i el fret. però ara ja n'hi ha prou. Calorcilloooooo!!

Cosespetites ha dit...

Per quan arribi l'ansiat dia... anem a cercar provisions d'antiestamínics. Que les alergies no m'esguerrin la primavera!!!

Dan ha dit...

cosespetites. Ja se sap. Allò del ying i el yang. Tot el que és bó té alguna cosa de dolent i a l'inrevés. :D

Unknown ha dit...

Doncs, doncs jo crec que ha arribat avui! Fa un dia preciós!

Anònim ha dit...

Molt divertida la idea de que la primavera no arriba per a tothom el mateix dia. No estaria malament que cadascú tingués la facultat d'escollir la data de les estacions...

Dan ha dit...

Tirai. Mmmmm, jo crec que encara no. Em falta un no-se-que....

koldo. De fet més que la primavera és la "percepció" de la primavera. Però subjectivament això es el que compta, no?

Anònim ha dit...

Hola!
Uix, doncs per a mi, la primavera ja ha arribat...potser pk sok massa kalorosa i de seguida em desenpallego de la roba d'abrik tot buskant el solet per a k m'eskalfi la pell...!!

Fa pok vaig trobar el teu blog mentre buskava informació sobre les neurones mirall, em va agradar tant el k vas eskriure k de tant en tant torno per anar llegint el k vas posant ja k em sembla molt interessant.
Feia dies k et volia preguntar si el llibre "Blocs de ciència" és teu, em pika la kuriositat i segur k l'akabaré llegint una hora o altre :)!

Bona sort!
F.

Dan ha dit...

K. Vigila que no t'encostipis, que la primavera té sorpreses!
El llibre? He he. Si que es meu. Una tria dels millors posts del primer any del centpeus. Imprescindible a qualsevol biblioteca!! ;-D

Dan ha dit...

2 d'abril. Ja ha arribat!
:DDD