divendres, d’abril 18, 2008

Nuclears i cagades humanes

Aquests dies hem pogut topar amb el principal inconvenient de l’energia nuclear de fissió. Es pot resumir dient que inevitablement hi ha cagades humanes. I en el cas de la nuclear, les cagades poden tenir efectes greus i fins i tot molt greus. És el que passa quan coincideixen dos fets reals i inevitables. Per una banda, els residus que genera una central nuclear són radioactius, i per tant, molt perillosos. I per l’altra banda, les persones s’equivoquen, actuen de manera incorrecta, són enganyades i els incompetents sempre troben la manera d’arribar a llocs clau.

No vull dir que el que ha passat a Ascó sigui un accident perillós ni que els responsables siguin incompetents o res de semblant. Simplement no conec en detall els fets i no em pertoca emetre cap judici. Però el rerefons de la qüestió sempre és el mateix. Una cadena d’errors que no haurien d’haver passat o que tenien una probabilitat baixíssima però que, oh desgràcia! no se sap com si que han passat. I el resultat és l’alliberament de material radioactiu al medi ambient. Aquesta vegada era poc, encara que no tant poc com deien al principi. Però altres vegades va ser molt més. Els accidents de Three Mile Island i el de Txernobil també van passar per un seguit d’errades que ningú podia imaginar.

Aquesta vegada em feia gràcia quan parlaven de partícules radioactives alliberades que anaven recollint. Que eren aquestes partícules? La resposta l’he trobat a la web de Consell de Seguretat Nuclear on hi ha molta informació de tot el que ha passat. Al menys no dóna sensació d’ocultisme sinó tot el contrari, que sempre és d’agrair i valorar.

Segons informen, el que va passar va ser que cinquanta litres de material de neteja es van deixar en una piscina propera a les reixes de captació del sistema de ventilació, que va quedar contaminat. La ventilació funcionava en mode d’emergència, que passa l’aire a través de filtres, de manera que la radioactivitat queda retinguda i cap problema. Però (sempre hi ha un però) un parell de dies després van passar la ventilació al mode normal, que ja no filtra l’aire, de manera que les restes que havien quedat van poder ser arrossegades pels conductes i sortir a l’exterior.

Això ho van notar quan van fer un dels controls rutinaris que es fan a l’exterior de la central. Van detectar una partícula radioactiva i de seguida van començar les tasques de neteja.

Aquestes partícules són fragments del sistema de refrigeració del reactor que contenen alguns isòtops radioactius. Crom 51, Cobalt 60, ferro 59 o Manganès 54. El problema és que les quantitats que inicialment van dir que s’havien alliberat (18.300 becquerels) al final van ser molt més elevades (84,95 milions de becquerels). Per entendre'ns, un becquerel és una desintegració per segon. I com que sempre hi ha un cert nivell de radiació al medi, que anomenem radioactivitat natural, s’ha pogut calcular la dosi màxima a la que pot estar exposada una persona. Això són 320.000 becquerels per any.

De manera que segons el primer informe no hi havia un problema important, ja que en cap cas ningú podia quedar irradiat gaire més que si prengués massa el Sol. Però la segona dada, 200 vegades mes gran, si que era inquietant. No massa per la seguretat de les persones. No és imaginable que tota la radiació alliberada anés a parar de cop a una única persona. Però sempre és millor posar-se en el pitjor dels casos, perquè Murphy mai descansa.

Al final sempre hi ha persones que actuen de manera incorrecta. Ja se que és fàcil dir-ho quan ja ha passat tot, però amb l’energia nuclear sempre estarem igual. De vegades serà una empresa que vol mantenir la producció, un empleat incompetent que ha arribat a un lloc que no hauria d’ocupar, un subministrador que proporciona components de més baixa qualitat del pactat... totes aquestes coses passen a la vida real i cal comptar amb elles.

Potser l'energia nuclear sigui imprescindible, però que no diguin que és completament segura. Abans o després sempre hi ha accidents. Igual que en tota activitat humana.

És inevitable, perquè les persones són humanes. I sempre tinc la sensació que els enginyers no inclouen un factor de correcció als seus càlculs. Un factor que multipliqui el risc de qualsevol activitat degut a les cagades dels humans que hi estiguin implicats.

9 comentaris :

Carquinyol ha dit...

Ha estat llegir "un empleat incompetent que ha arribat a un lloc que no hauria d’ocupar" i venir-me al cap l'imatge d'Homer Simpson !!

Com tu dius tota activitat humana té risc, i això és el que fa més por d'una central nuclear, ja que si la cagues allà dins les repercussions poden ser molt més greu que en una altra feina.

pol ha dit...

Algú ha quantificat la incompetència humana? Estaria bé fer-ne un estudi d'això... Per quin factor hem de multiplicar una activitat tenint en compte que la fan humans? Amb les màquines està ben clar, que dés de sempre ens matxaquen amb la probabilitat d'error de bit, o la precisió en que el làser encerta el foradet, però i la persona que fa servir el làser? O el que fa servir l'ordinador que fa servir el software que fa servir el hardware que fa servir els bits per comunicar-se?

Ja en faria de gràcia llegir les notícies tecnològiques:

L'empresa AquitoMonto dissenya una maquina Akitofa amb una probabilitat d'error de 10¯²³ considerant un 20% d'ineptitud segons el paràmetre Dan

Rita ha dit...

Molt bon post i documentat. Com molt bé diu el carquinyol, això és el que fa por d'una central nuclar, l'activitat humana i les terribles conseqüències que pot tenir.

Dan ha dit...

carquinyol. Es que Homers n'hi ha a tort arreu. No se com s'ho fan, però proliferen imparables. I en alguns llocs poden liar-la molt. No cal que sigui a la central. Amb que fabriquin material per la central ja poden causar estralls.

pol. No se si ho han estudiat, però segur que els resultats serien depriments. Un factor més a tenir en compte junt amb la llei de Murphy.

rita. Gràcies. I a més de por, fan rabia els que diuen que es impossible que hi hagi accidents. S'ho creuran de veritat?

moz ha dit...

Hi havia un grup de punk anomenat la Polla Records que es preguntava retòricament si les centrals són tan segures, perquè no hi vivien els directius a dins.
Mentre hi hagi interessos humans, l'energia nuclear continuarà... i segurament, les cagades també.

omalaled ha dit...

Aquest factor de correcció el posem, creu-me. I t'ho diu un que ha treballat per a Ascó 2

Salut!

Dan ha dit...

Moz. la Polla Records! Quins temps aquells....

omalaled. De veritat el poseu? Ostres. Doncs menys mal. Sino encara anirien pitjor les coses. Però això m'obre més interrogants. Cada país te la seva correcció? Petita pels alemanys, gran pels llatins? I com es calcula?

omalaled ha dit...

Sí, Dan. Es diu tècnicament "coeficient de seguretat". Quan fas un cálcul d'una estructura, per exemple, calcules les màximes càrregues possibles que hi hauran. Doncs es multipliquen per 1,5; el que vol dir que si ha d'aguantar 1 tona com a màxim, el que fas n'aguantarà 1,5. A més, els coeficients també es posen en els materials. Al ferro (de les armadures del formigó) es posa 1,15 i al formigó no en recordo si era aquest mateix ó una mica més (no em dedico a la construcció).

Però sàpigues que a l'enginyeria, al menys a nivell d'estructures, totes les coses estan sobredimensionades. Les centrals nuclears estan súper-sobredimensionades. I menys mal, encara que és un arma de doble fil. Jo mateix he assistit a converses on es parlava d'una canonada de la central que treballaba al 99% d'esforç, però els enginyers estaven tranquils, donat que aguantava en realitat molt més del que estava treballant.

T'en faries creus de la quantitat de sistemes de seguretat que tenen.

D'altra banda, com molt bé dius, van a nivell de normativa del pais. No sé si a Europa, en general s'utilitzen els mateixos per tothom, però sí sé que a EEUU es fa de forma diferent (i potser millor vistes les diferències en alçada dels seus gratacels).

El que els ha passat aquí ha estat una negligència, cosa que ens pot passar en qualsevol feina. Ara bé, el que em sap greu és la falta d'informació i l'obscurantisme amb que porten aquestes coses.

Salut!

nephew ha dit...

Això m'ha recordat una notícia que vaig veure al diari, sobre un grup de gent que volia que un jutge prohibís a uns científics del CERN, un laboratori de física d'Europa, de dur a terme un experiment que consistia en fer xocar nuclis d'àtoms entre ells en un accelerador de partícules anomenat LHC (Large Hadron Collider) amb la intenció de provocar un forat negre, i els que no hi estaven d'acord deien que aquest forat negre podria engolir la terra i el sistema solar en un moment. De totes maneres, aquest experiment no es durà a terme fins ben entrats a l'estiu, així que podrem disfrutar una mica de les vacances en cas de que els cientifics del CERN cometin algun error!