Excitant?

El post del divendres, sobre el funcionament del cervell dels homes en mirar les dones, va tenir un cert nombre de comentaris i vaig prometre un segon post sobre un altre estudi que toca temes similars. Als comentaris de divendres, hi havia l’opinió general que la resposta dels homes enfront imatges de noies en biquini era previsible, però que la situació inversa seria més interessant i complexa.

En general hi ha un cert acord en que els homes som més simples, en el sentit que una imatge d’una noia espectacular la trobarem excitant, mentre que les dones són més complexes i caldrà tenir en consideració molts més matisos. I dic “simples” i “complexes” en sentit literal, és a dir, segons el nombre de variables a considerar. No hi ha cap valoració amagada ni despectiva ni positiva.

Però un altre estudi que s’ha fet sembla indicar que el que afirmen la majoria de noies no és veritat. O al menys, que les coses, una vegada més, són més complicades del que pensem.

La Meredith Chivers és una professora de psicologia de la Universitat de Queens que estudia la sexualitat humana. Però un estudi que ha fet no s’ha centrat, com la majoria, en les respostes sexuals d’homes i dones sinó en que és allò que desencadena aquestes respostes. En altres paraules, que és el que ens excita a uns i altres.

Per fer-ho l’experiment va consistir en presentar a una sèrie de voluntaris vídeos de contingut sexual que podien ser de parelles heterosexuals, de parelles homosexuals (homes o bé dones), d’individus sols, (també homes o dones) i finalment, de bonobos, que són un tipus de ximpanzés.

Després de veure les escenes els preguntava si allò els havia semblat excitant. Però no només això. També va mesurar el grau d’excitació que realment presentaven els individus. Uns aparells que es fan servir en estudis de fisiologia permetien mesurar el flux sanguini i la pressió que exercia el penis, i en el cas de les dones, un altre aparell mesurava el flux sanguini i el grau de lubricació de la vagina. La gràcia de l’estudi era comparar si el que diem coincideix amb el que el nostre cos diu.

Doncs en el cas dels homes, la concordança era total i previsible. Els homes heterosexuals deien que trobaven excitant qualsevol escena en la que sortissin noies. Tant hi feia si era amb un altre home, amb una altra dona o soles. Les parelles de gais no els despertaven res i els bonobos tampoc. D'altra banda, si els individus eren gais, la resposta era semblant, però canviant dones per homes, és a dir trobaven excitant qualsevol situació on hi sortís un home.

I la valoració física coincidia plenament amb les respostes. Allò que deien que era excitant... els excitava realment.

Però les coses en les dones van resultar ser completament diferents. Simplement no hi havia cap concordança entre el que deien i el que deien els seus cossos. Per exemple, la majoria deien que escenes lèsbiques no els feien res, tot i que els seus cossos deien una altra cosa. També hi havia resposta física, tot i que menor, en veure parelles d’homes. Per altra banda, les imatges de parelles heterosexuals afirmaven que les trobaven excitants, però segons el seu cos, tampoc n’hi havia per tant. De fet, fins i tot els bonobos els van induir una lleu, però mesurable resposta encara que cap ho va reconèixer.

Aquest estudi, ja ho podeu imaginar, ha donat peu a unes quantes bromes tipus “com podem saber el que volen les dones, si ni elles mateixes ho saben!”. Però en realitat ofereix unes quantes dades interessants i molt obertes a diferents explicacions.

En principi sembla que si que hi ha una dada clara. Els homes responen a situacions relacionades amb el sexe i amb l’objecte del seu desig, sigui una dona o, en el cas dels homosexuals, un altre home. En les dones, en canvi, semblaria que el que troben excitant són les situacions relacionades amb el sexe, mentre que l’objecte del seu desig és menys important.

Però també podria ser que fem servir la paraula “excitant” d’una manera diferent els homes i les dones. En els homes la resposta física i la mental van molt lligades. En canvi, sembla que en les dones les dues respostes estarien molt més dissociades. Podria ser que les situacions que tenen a veure amb el sexe si que els indueixin una resposta física, però per induir excitació mentalment (que després de tot és el que compta) cal alguna cosa més. Des d'aquest punt de vista les dones de l’experiment no estarien mentint. Simplement no identificarien la resposta física com “excitació”, en el sentit que ho fan els homes.

Al final constatem una obvietat. Els diferents sexes són realment diferents. Tampoc ens queixarem per això, més aviat al contrari. Però potser interpretar les respostes o les actituds dels uns segons els conceptes dels altres no és un bon camí per entendre's.