la divisió d'Àfrica

A l’escola ens van ensenyar que els continents de la terra estan disposats en grans plaques tectòniques que lentament es van desplaçant sobre el mantell. Quan dues plaques d’aquestes topen l’escorça de la Terra es deforma i els rebrecs els anomenem serralades. Els Pirineus són el resultat de la col·lisió entre les plaques africana i eurasiàtica. De fet, en aquell xoc es van generar la majoria de les muntanyes d’aquests continents. Els Alps, els Balcans o l’Himàlaia.

Però a més de moure’s i xocar, també hi ha continents que s’estripen quan una part del continent es mou en una direcció i l’altre part marxa en direcció oposada. Això és el que està passant a l’Àfrica, que d’aquí a uns deu milions d’anys es partirà en dos. I la zona de tall és una de les més conegudes, la Gran Vall del Rift.

Geològicament un rift és una zona on dues plaques es van separant a ritme d’uns dos centímetres anuals. Sembla poc, però abans o després les aigües de l’Oceà índic anegaran els terrenys per on ara pasturen els ramats de gaseles o zebres.

Vista des de l’espai, la vall del rift és una línia d’uns sis mil quilòmetres que semblaria començar al final del mar Roig i que baixa fins a Moçambic. En realitat, però, la vall del rift és molt més llarga. El Mar Roig no és sinó la part que ja està coberta per l’aigua d’aquesta gran línia de fractura.

La zona ja té unes característiques que fan notar alguna cosa geològicament particular. Els llacs de la zona, com el Nakuro, el Naibasha, el Niasa o el Tanganika, són molt rics en algues per causa de l’aportació de carbonats per part dels volcans de la zona. A més., una mirada a un mapa revela que estan disposats pràcticament en línia. Simplement el que passa és que les aigües tenen poca sortida dins el rift i fàcilment es formen els llacs.

Un altre detall curiós és que per aquella zona és per on s’ha trobat la majoria de fòssils dels nostres avantpassats. Això no és per casualitat. Un motiu és que els territoris com Kenya van ser colonitzats per anglesos, i la tradició científica, sobretot pel que fa a les expedicions, és molt més desenvolupada en la cultura anglosaxona. Segurament també hi ha fòssils a altres indrets, però quantes expedicions va organitzar Espanya a Guinea o Itàlia a Etiòpia per buscar fòssils als segles XIX i XX?

Normalment per trobar coses cal, al menys que algú es prengui la molèstia de buscar-les.

Però amb això no n’hi ha prou per explicar-ho. L’altre causa important és que la fractura que causa el rift deixa al descobert una part important de l’escorça terrestre. Així, molts estrats que restarien sota terra passen a estar a l’aire lliure, esperant que algun paleontòleg es fixi en ells.

En tot cas, els mapes del futur tindran un aspecte ben diferent. Per una part Àfrica estarà escapçada en dos. Els geòlegs ja parlen de la placa de Núbia, que es mou cap a l’oest i la placa Somalí que marxa cap l’est. Una altra conseqüència d’aquest moviment serà que la placa de Núbia acabarà per topar amb la Euroasiàtica i tancarà l’estret de Gibraltar. Aleshores la Mediterrània quedarà aïllada de l’Atlàntic.

I, mira, això serà una llàstima. La Mediterrània que no me la toquin, si us plau!