Teories, lleis i hipòtesis

El llenguatge és la millor eina que tenim per comunicar-nos, però que sigui la millor no vol dir que sigui perfecte. En ocasions, el llenguatge dona peu a errors o, pitjor, ens permet fer trampes gràcies a ambivalències i a polisèmies. Un exemple que apareix amb freqüència, sobretot en el tema de l’evolució, és rebutjar part del coneixement científic dient, en un cert to de menyspreu que “allò és únicament una teoria”.

I la trampa és que la paraula “teoria” té dues interpretacions que, a més, són radicalment diferents. En llenguatge normal, col·loquial, podem dir que alguna cosa podria passar, però només en teoria. Això té una certa connotació negativa. Si esperem un ascens i el cap comença dient”... en teoria tu hauries d’ocupar aquest lloc...”. Malament! El lloc no serà per nosaltres. Una teoria és, segons el diccionari: “Coneixement especulatiu, principis generals d’una matèria, d’un art, etc., amb independència de les aplicacions”

La clau és que és una especulació. I especular, podem especular amb tot. Per tant, podria semblar que la teoria de l’evolució, la teoria de la relativitat o la teoria atòmica són pures especulacions. Una feblesa que els creacionistes, per exemple, no es priven de recordar.

Però el cas és que al diccionari hi ha més accepcions de “teoria”. Per exemple: “Principi general, fórmula, ideats per tal d’explicar cert ordre de fets” I una altra és “Cos complet i sistemàtic de teoremes sobre una matèria” En aquest cas cal recordar que un teorema és una “Proposició demostrable a partir de certs axiomes o de proposicions ja demostrades”.

Que ens diu tot això? Doncs que en ciència, una Teoria no és en absolut una especulació que podem fer sense més ni més. Una Teoria és el marc conceptual més sòlid del que disposem sobre una matèria determinada. Poca broma!

En ciència hi ha uns quants conceptes que moltes vegades es barregen o malinterpreten. Per exemple una hipòtesi. Les hipòtesis són l’eina intel·lectual principal dels científics. A partir de diverses observacions que puguis fer, o que s’hagin descrit, pots tenir una idea per explicar-les. Aleshores planteges una hipòtesi que simplement és una afirmació del tipus “això passa per aquest motiu”. Una hipòtesi no té gaire valor, però és molt divertit posar-les a prova. És quan fas experiments del tipus “si la meva hipòtesi és correcta, quan faci això, hauria de passar allò”. Sembla fàcil, però us asseguro que la gran majoria d’hipòtesis no resisteixen més d’un o dos experiments.

Una altra cosa és una Llei. En ciència, una llei és una “regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa”. Això vol dir que és la descripció d’un mecanisme que fa que les coses passin d’una determinada manera. Un exemple és la Llei de la Gravitació Universal, que defineix l’atracció que exerceixen dos cossos en funció de les seves masses i la distància a la que estiguin. O les Lleis de Mendel que ens diuen com seran les generacions descendents de determinats progenitors pel que fa a un caràcter genètic determinat.

Noteu la diferència? Una llei ens diu com seran les coses. Una Teoria ens explica el perquè son així.

Però una Teoria ha de complir algunes característiques. En primer lloc, i potser la més important, és que ha de ser possible posar-la a prova. Podria ser que fos errònia, de manera que ha d’haver-hi alguna manera de veure si les seves prediccions són errònies. Per això el creacionisme no és una Teoria científica. Qualsevol observació és pot dir que “Déu va fer-ho així” i mai podríem demostrar que això és fals. És el que passa amb la religió i Déu. Senzillament són coses que no entren en l’àmbit d’actuació de la ciència.

Una altra característica és que ha de permetre fer previsions de coses que encara no hem observat. Si no fos així, quina utilitat tindria?

Ara bé. Cal tenir present que totes les Teories que fem els humans són incompletes o errònies. Quan Einstein va fer la Teoria de la relativitat no va invalidar la Teoria de la gravitació universal de Newton. Simplement va construir una Teoria més gran que explicava més coses. Ara, la Teoria de Newton és un cas concret de la Teoria de la relativitat.

I per molt correctes que ens semblin les teories actuals, sempre estem posant-les a prova. Mai es pot descartar que demà aparegui una dada que no encaixi amb la teoria, que no pugui explicar-se segons ella. Aleshores cal refer-la o abandonar-la per bastir-ne una de nova.

I encara que diguin que els científics som immobilistes que no acceptem res que contradigui les Teories que coneixem, us asseguro que a tots ens encantaria demostrar que alguna Teoria actual és incorrecta i que nosaltres la podem millorar.

Aconseguir-ho vol dir Premi Nobel garantit, al menys en teoria!