Es fascinant la capacitat que tenen els publicistes per embolicar la troca i fer que "quasi res" sembli "molt". Els seus recursos de vegades son molt evidents: Per anunciar un cotxe, es posa en un anunci un cotxe i una noia espectacular. Per anunciar una colonia, es posa en un anunci una colonia i una noia espectacular. Per anunciar el que sigui, es posa el que sigui i una noia espectacular. Be! excepte per les joguines i els detergents.
Però hi ha un altre recurs si es tracta de menjars o de "coses" pel cos (cremes per la pell, pel cabell i coses aixi) i és donar-hi un toc pseudocientífic. Segurament no us podeu imaginar la de vegades que em van arribar a preguntar fa uns anys "Que és això del Bífidus?" I la resposta "I jo que se" no semblava servir gaire. Al final, es clar, vaig haver de consultar-ho. Però ara, quan dic que simplement es el tipus de bacteria amb que fan el iogurth tampoc queden satisfet. Sembla que tothom n'esperi més ja que, a sobre, es "actiu" (I això si que no se que vol dir, ho prometo). Després de tot el iogurth es fa amb bacteris de diferents soques. Aquests simplement han posat el nom de la soca i ja sembla una altre cosa. Com fa uns anys, hi havia un dentrifici amb "fluor MFP". Oooooohhhh! Que deu ser el "fluor MFP"? Alguna cosa a mig camí de la alta tecnologia i l'alquímia? Doncs no. Eren les sigles de "monofluor fosfat". Com molts altres dentrificis. Però quedava be, oi? També m'encanta l'aigua mineral "amb propietats diuretiques". Deu meu! Si l'aigua no te propietats diuretiques (això ès: que afavoreix la formació de orina), que pot tenir-ne? Desprès hi ha la nutrició-i-salud: Anunciar el contingut en vitamines, oligoelements o acids grassos omega 3. En realitat, quina necessitat tenim de dosis extra d'àcids grassos omega 3? Doncs a no ser que facis una dieta molt, però molt, estranya, doncs cap ni una. A més, quantes persones recorden que son exactament els omega 3 i en que es diferencien dels omega 4? Igual que les vitamines (un clàssic de les que ja en parlaré un altre dia) . Pero sembla que menjant això ens trobarem millor, oi? I els de la publicitat prou que ho saben.
Però de vegades sels veu el llautó. A principis del segle XX, quan tot just s'acabava de descobrir la radioactivitat, encara no es coneixien be les característiques d'aquella energia i no s'associava, com ara, a mutacions, càncer i toxicitat. De fet es considerava una bona cosa. Si és una font d'energia, perfecte, com més en prengui millor, més energia tindrem. Per això les aigues minerals anunciaven la quantitat de radioactivitat que emetien, com un valor afegit a la marca d'aigua. De fet, el valor era absolutament irrellevant, similar a la radioactivitat minima que hi ha a l'aire o les pedres o la nostra pell. Si tens un aparell prou sensible, alguna cosa mesuraràs, però els seus efectes son nuls. Ah! Però desprès es va descobrir que la radioactivitat en grans quantitats era dolenta i l'associació va pasar de ser una font d'energia (bona), a una causa de càncer (dolenta). Mal rotllo! Es per això que ja no anuncien a les etiquetes la radioactivitat que emet l'aigua.
4 comentaris :
Sempre he pensat que, per desgràcia, l´art de moltes coses està en saber-les vendre bé, encara que siguin desastroses o que no ens aportin res de nou, i més últimament, que valorem més que mai el culte al cos sà. L´arrel també de tot això està en què no ens aturem a investigar més enllà de les etiquetes, jo flipo quan veig els anuncis de cremes cosmètiques, que si oxigen actiu per aquí, que si noms estranys amb copyright (que estic segura que són de productes relativament "normals"), en fi... suposo que ho porta la cultura capitalista això del consumisme... un petonet! Nica
Si! saber vendre es un art Però hi ha vegades que es passen un kilo. I es divertit imrar que hi ha darrera dels tecnicismes anunciats i descobrir que sovint, no hi ha res!
Bé! M'agrada que hi hagi gent que es faci preguntes i vagi més enllà, en comptes de tragar en silenci tot el que veiem per la tele.
Amb això de la radioactivitat s'han fet tantes bestieses... n'hi ha per fer-ne uns quants posts.
A mi sempre m'han cridat l'atenció les bates blanques. :)
Molt abans de vendre omega 3 i bífidus actiu, ja sortien les bates blanques. I encara surten! La bata blanca per si sola ja dóna un toc científic al producte, ja sigui detergent, un matalàs o un raspall de dents.
Publica un comentari a l'entrada