diumenge, de novembre 27, 2005

L'efecte de les pregàries, o quina barra tenen alguns

A la literatura científica hi ha exemples de tota mena d'estudis. Però de tant en tant en troves algun que et deixa bocavadat. I bocavadat em vaig quedar en llegir el títol d'un article que assegurava demostrar que les pregàries augmentaven el percentatge d'èxit de les fecundacions in vitro (L'article aquí). Primer vaig pensar que era una broma, però la revista, el Journal of Reproductive Medicine és seriosa, i els autors eren de la Universitat de Columbia, de manera que vaig llegir l'article... i vaig flipar. Es tractava d'una broma? Un frau? O realment era un article seriós? Desprès de tot de vegades m'he quedat amb el dubte de si em prenien el pel en un article científic (com el que describia un embaràs per via oral).
Per veure si les pregàries feien alguna cosa, els autors havien disenyat un sistema en que les dones que anaven a una clinica de Korea per sometres a fecundacio in vitro s'assignaven a un de dos grups: Les que gaudirien de pregàries i les que no. Tot seguit hi havia un grup que pregava per l'èxit de la fecundació... però que resaven des de Canadà, Austràlia o els Estats Units. Desprès un segon grup resava perquè les pregàries del primer grup tinguessin èxit i finalment un tercer grup pregava ... perque totes les pregàries de tots els grups tinguessin èxit! (El perquè de un sistema tant complicat no l'aclareixen en l'article. I evidentment, les dones ni tant sols savien que algú estava pregant per elles.)
Els resultats: En el grup de NO pregàries la taxa de fecundació va ser del 26%. En el grup de SI pregàries va ser del 50%. Gairebé el doble!!
Però potser no està tant clar. No n'hi ha prou amb que algú afirmi, i publiqui, que ha trobat alguna cosa. El sistema de la ciència demana que altres grups puguin reproduïr els resultats. I a més els treball ha de ser impecable. Com deia algú "resultats extraordinaris requereixen proves extraordinaries". Quan es va furgar una mica van començar a passar coses estranyes. Dels tres autors, un d'ells, el Dr. Lobo, va desdir-se i va afirmar que ell no havia participat en aquell treball i que tant sols havia ajudat en el procés editorial. L'altre, el Dr. Cha, va deixar la universitat i no respón a preguntes referents al treball. I el tercer, el Dr. Wirth? Aquest va resultar ser un doctor en parapsicologia que actualment es a la presó per una serie de fraus.
De manera que sembla que no era una broma, però tampoc un treball honest. Ah! Però això es igual. Encara apareix en molts llocs com un exemple de la "demostració científica de l'existència de Deu" (aquí un).

2 comentaris :

estranya ha dit...

Realment, el món està ben boig. Però com se'ls acudeix a una revista publicar una cosa així? Que no s'ho van mirar? Mira que les revistes que conec jo miren i remiren i revisen i revisen, abans de publicar res.

Dan ha dit...

De fet, els editors ja van fer despres una carta d'explicació. Venien a dir que ells no creien en l'article, però els revisors (els que opinen si el treball esta ben fet o no) no van trobar motius per rebutjar-lo...
A mi em sona a excusa. Perque si l'editor creu que no, doncs es que no i punt.