dimecres, de novembre 15, 2006

Acupuntura

De vegades et trobes que vols treure l’aigua clara d’alguna cosa i no hi ha manera. És un sentiment irritant, perquè sempre tenim la idea que si un tema s’estudia a fons al final en surt la llum. Però el cas és que no sempre és així. I a mi això em passa amb algunes de les anomenades “teràpies alternatives” i molt en particular amb l’acupuntura.

L’acupuntura és una de les tècniques més conegudes de la medicina tradicional xinesa que consisteix en la inserció d’agulles en determinats punts del cos per tractar determinades dolences. Ja se que aquesta és una explicació molt simple, però és que en general, amb les medicines alternatives costa moltíssim discriminar entre el que es diu que es fa i el que realment es fa.

I l’acupuntura no és una excepció. Es diu que amb les agulles es tracta de “restablir un equilibri en el sistema energètic vital de l’organisme viu que flueix per catorze meridians”, i aquí ja comencen els problemes. Perquè no se d’on han tret això d’un equilibri energètic, no se de quina “energia” parlen, no se que són aquests meridians i no comprenc com una agulla pot fer res per alterar l’equilibri. Del que no hi ha dubte és que claven les agulles.

Però que no ho entengui no vol dir que no sigui cert. Moltes vegades hi ha realitats valuoses ocultes sota paraules obscures o sense gaire sentit. Després de tot aquestes teràpies es van desenvolupar en èpoques en que els coneixements de la fisiologia eren molt pobres. És possible que donessin explicacions absurdes, però raonables per aquells temps, a fenòmens que són reals.

De manera que el més simple és, com sempre, fer estudis comparatius. S’agafa un grup de pacients i els tractem de manera convencional i a un altre grup els tractem amb acupuntura. I comparem quin grup millora més. D’aquesta manera podrem decidir si hi ha alguna cosa útil, o en tot cas millor que les que ja tenim o simplement son creences antigues sense gaire valor.

Però les coses no són senzilles. Quan es miren els resultats d’aquests estudis segueixes sense entendre gaire res. N’hi ha que diuen que és fantàstica, però també ni ha que diuen que no serveix de res i finalment altres troben que si que fa, però que fa poc...

En general s’observen algunes tendències. Els estudis fets a països orientals acostumen a observar resultats molt millors que els fets en països occidentals. Potser fa trampa algú? De fet, no hi ha motius per sospitar “a priori” de l'honestedat dels investigadors. És molt més plausible que el component cultural sigui més important del que es pensa. I això val tant pels malalts com pels metges.

Si els pacients creuen que el tractament serà útil, segurament es sentiran millor. És el conegut efecte placebo. I a una societat on l’acupuntura té molta tradició és fàcil esperar un poderós efecte placebo amb la seva teràpia, mentre que en indrets on es veu més aviat com una curiositat aquest efecte potser no es donarà.

I el mateix passa amb el metge. Si ell creu en l’acupuntura, fàcilment interpretarà com millores coses que un altre metge podria ignorar. O al revés, un metge escèptic considerarà una petita millora prou poc important com per tenir-la en consideració. Ningú fa trampa a propòsit, però inconscientment es dona un resultat esbiaixat.

Tant sols un estudi em va cridar l’atenció. El resultat que van obtenir era que efectivament observaven millores en els pacients tractats amb acupuntura... però que el benefici l’obtenien igual encara que no punxessin en els punts indicats per la tradició. Potser la punxada allibera algun mediador que ajuda a combatre el dolor? No és impossible, però el cas és que encara no està clar.

Si més no, l’acupuntura, si es fa bé, no té contraindicacions i és compatible amb teràpies convencionals. De fet, el principal problema amb les teràpies alternatives és que hi ha pacients que abandonen tractaments molt més eficaços buscant curacions miraculoses.

De manera que al final no en trec l’aigua clara. Per ara em quedo amb la sospita que l’acupuntura si que té alguna base, tot i que dubto molt que tingui res a veure amb els “equilibris energètics vitals dels organismes vius”. I és que, ben mirat, aquesta és una frase que no vol dir gaire res.

18 comentaris :

Pd40 ha dit...

Aquest article m'ha anat recordant, quan el llegia, el que vas publicar no fa gaire de l'Oracle. Personalment crec que la cultura oriental té molts anys d'experiència i en això de l'acupuntura el temps trobarà el què.

Dan ha dit...

El de l'oracle? Ostres, el subconscient se'm desmadra de vegades. En tot cas, jo espero que al final sabrem el que amb l'acupuntura. Caldra una mica mes de paciencia.

Joana ha dit...

D'acord amb tu.
Conec dues persones que en son fans absolutes, la fan servir per casi tot.
En canvi, una amiga que la va provar, diu que no li va fer rés de rés.
Potser és una qüestió de creure en ella?.
Un petonet.

dolors (pastant fang) ha dit...

S'alliberin o no mediadors, tingui base científica o no l'acupuntura, el cas és que si a algú li va bé, doncs endavant amb ella.
Sóc una fervent creient en l'efecte placebo de tot tipus de tècniques i teràpies. El component psicològic és importantíssim en qüalsevol aspecte de la vida i en el cas de les malalties o el dolor no ho és menys.
Llàstima que la psiquiatrina no hagi evolucionat encara molt més i ens pugui donar més explicacions o justificacions. Suposo que és degut a la complexitat del seu camp d'estudi, però igual que deia en el meu bloc sobre la inseció d'imatges: ja se'n sortiran, ja.

Carquinyol ha dit...

Generalment anomene com a sobreantural tot allò que ben be potser natural però no sabem com funciona.

Potser l'acupuntura va bé o potser no... en tot cas jo prefereixo seguir amb el dubte fins que no es pugui explicar clarament, i és que m'agrada pensar que hi ha coses que encara no sabem explicar.

Dan ha dit...

Joana. Doncs això és exactament el que trobo jo. N'hi ha que canten meravelles, i altres no noten res de res. La presdisposicio deu ser important.

Dolors. Es curios com l'efecte placebo té mala premsa. Pero si funciona, quin problema hi ha a explotra-lo? La psicologia encara té molt camp per còrrer. Deu ser normal, ja que és la última de les ciències que s'han inventat.

Carquinyol. En tot cas l'acupuntura és d les terapies alternatives que semblen tenir més futur. Sobretot si es compara amb altres coses que corren pel mon.

dolors ha dit...

Potser no m'he expressat bé. Hi estic totalment d'acord en que s'utilitzi l'efecte placebo.
I pel que fa a les coses que encara no sabem explicar ... però si encara no sabem res respecte al que podem arribar!

omalaled ha dit...

Dolors i Joana: estic d'acord en explotar l'efecte placebo, però sempre reconieixent que és efecte placebo i no un caprici dels dèus :-)

És molt difícil el que plantejes, Dan, perquè estàs enfrontant la ciència mèdica vs el saber popular. El problema és que la ciència mèdica no ho sap tot. Hi ha, fins i tot, metges que practiquen i afirmen que la acupuntura és realment bona en determinats casos encara que desconeixen els mecanismes. La pregunta és: quàn ens podem refiar del saber popular encara que les seves explicacions no ens satisfaguin?

Salut!

Alepsi ha dit...

Efectivament, la psicologia té molt explorar... i, per desgràcia, tenim moltes trabes que superar encara (una d'elles la de posar-nos d'acord entre nosaltres... però vaja, això donaria per un post sencer...).
Realment l'efecte placebo és molt, molt, molt interessant. Quan tens "fe" en que alguna cosa funcionarà, quan et fan creure que quelcom anirà d'una determinada manera... és més possible que allò vagi així. Ja sé, una explicació una mica reduccionista... però és que segueixo pensant que el tarot no deixa de ser un efecte placebo extés a la futurologia (ens entenem, no? No estic desprestigiant el placebo, que té moltes utilitats...).

Dan ha dit...

dolors. Em sembla que aqui no s'havia explicat be era jo, perque el que tu deies estava ben clar. En tot cas, seguirem aprofitant el placebo quan calgui. Llàstima, perque aixo vol dir prendre xarops amargants, que fan un efecte placebo mes fort. (Es veu que les coses perque curin han de ser desagradables)

omalaled. Es un enfrontament dificil, perque molts cops sembvla que la cienci simplement s'oposa al saber popular, quan en realitat no es així. La ciencia sols intenta destriar entre el que hi ha de cert i de fals. pero quan es demostra la falsetat d'alguna cosa, els que hi creuen ataquen el metode científic en general. Es el problema de topar amb la naturalesa humana.

alepsi. Realment l'efecte placebo ES molt interessant, perque també és de les coses ben descrites i conegudes, però el seu mecanisme exacte encara no està clar. Es fascinant perque es un cas claríssim de l'efecte de la ment sobre la materia.

dolors ha dit...

Omalaled: completament d'acord, sense cap mena de dubte.
Alepsi: i les religions? també l'han sabut explotar perfectament l'efecte placebo, no? Però aquest tema també donaria per mol.
Dan: jajaja, si, com més amargant millor. Però, una qüestió: discrimines entre ment i matèria? la ment no és material? em recorda una mica el tema matèria-energia

Dan ha dit...

Diferencia entre ment i materia? Si, de fet es la diferencia entre la ment i el cervell. Com el harware i el joc d'ordinador. Evidentment la ment es el resultat de l'activitat del cervell, però com fer el sant d'una cosa a l'altre es complex. De fet, es una de les preguntes mes complexes que hi ha actualment. Passar de activitat neuronal (canvis de potencial i sinapsis) a sentiments, idees o creencies, es tot un pas!!

adriana ha dit...

See more information on Travel Yahoo here.

Anònim ha dit...

Doncs jo hi sóc més aviat escèptic, i m'incline per una combinació d'autosuggestió i d'algun mecanisme corporal encara desconegut desencadenat per la punxada de l'agulla.

Papitu ha dit...

Crec que va ser l'any passat que la revista Lancet va publicar un article sobre un assaig clínic realitzat als EEUU on un grup de pacients fou tractat amb homeopatia i l'altre amb els fàrmacs de torn. Els resultats deixaven en evidencia la homeopatia. Si el trobo et faré arribar al referència.

Dan ha dit...

èlsinor, si acceptes que alguna cosa fa, encara que sigui a traves de l'autosuggestio i de mecanismes desencadentas per la punxada, doncs ja no ets massa esceptic.

papitu. Ui la homeopatia. Crec que ja n'he parlat alguna vegda, i segur que hi tornare, perque aqui si que no. En la homeopatia hi ha raons per creure que una substancia que ja no hi es, dificilment fara res. Aquest si que es placebo en estat pur, sense res fisic que la suporti. Almenys, es el que jo diria ara com ara.

sants ha dit...

El diumenge 03/12/06 van tractar el tema de l'acupuntura a Cuarto Milenio, el programa de canal Cuatro. Obviament no van descobrir res de nou, però el que vull destacar és el que hau comentat alguns per dalt,qui la practicava era un metge. Les coses les prenem molt més en "seriu" si ens les diu un metge occidental i fa propaganda d'elles que si hagués sortit un xino (amb tots els respectes, faig referència al seu país d'origen)i ho fes a la babalà (i probablement molt millor que el metge). El factor cultural és molt important.

Dra Ruiz ha dit...

Hem sembla molt interessant el debat que esteu tenint. Sóc metge amb formació occidental i des de fa uns anys també practico l'acupuntura. Tots dos sistemes em semblen absolutament complementaris ja que intenten explicar una realitat, que és el cos humà, i cadacun d'ells ho fa amb el context en què s'ha creat (seria llarg d'explicar, però nosaltres tenim una tradició "científica", kantiana, de veritats absolutes, i a l'oriental hi pesa el pensament taoista i confucià). Per això és tant difícil intentar explicar un sistema amb l'esquema que en proposa l'altre, és a dir, plantejar un estudi "científic" en acupuntura, per exemple.
Malgrat tot, comencem a tenir evidències que en punxar una agulla estem alliberant determinades substàncies (opiacis endògens, catecolamines, etc) que tindrien un efecte sistèmic. També s'està especulant que l'energia de què parlen els tractats clàssics xinesos sigui energia fotònica (hi ha un estudi molt interessant al respecte).

Per últim, nomès m'agradaria afegir que, en efecte, l'efecte placebo és important en totes les intervencions terapèutiques que fem, no nomès en l'acupuntura sinó també quan prenem una aspirina per un dolor muscular.